GIRONA FC
Esports 02/11/2018

Mestalla mesura la fe d’un Girona massa minvat per les absències

Els gironins s’enfronten al València amb set baixes importants a la convocatòria

Jordi Bofill
3 min
Pere Pons, durant la victòria de la setmana passada contra el Rayo Vallecano

PGA Caldes de MalavellaSense el màxim golejador de la Lliga, Cristhian Stuani; el futbolista més enèrgic de la plantilla, Portu; el davanter que habitualment els substitueix, Choco Lozano; un dels indiscutibles al darrere, Juanpe; un dels titulars al mig del camp, Douglas Luiz, i les dues peces més importants al carril esquerre, Mojica i Aday –operat aquest divendres i que estarà entre 4 i 5 mesos de baixa–: així afronta Eusebio Sacristán el partit del Girona contra el València (18.30 h, BeIN LaLiga), tota una prova de foc. Per sort, recupera Àlex Granell, que s’afegeix a una convocatòria on, com va passar a la Copa, el Peralada assumeix més responsabilitats del compte. El tècnic val·lisoletà s’emporta Èric Montes, Valery, Soni i Andzouana. També Pedro Porro, a qui li falten dos partits per ser considerat, de ple dret, home del primer equip. Que l’extremeny s’hagi convertit en habitual, no ha de fer oblidar que tot just acaba d’aterrar a Montilivi. El seu cas és excepcional i no la norma per a un Girona que dimecres va perdre el brasiler Douglas Luiz, que té una ruptura a la zona isquiotibial de la cama esquerra que el podria deixar fora de combat unes tres setmanes. “No tenim una explicació del que està passant però confiem molt en la nostra metodologia de treball, hi posem interès i cuidem al màxim detalls com la prevenció, els descansos i l’alimentació. És cert que la tipologia d’entrenaments ha canviat, però hi ha coses que són incontrolables”, diu Eusebio, que es mira amb resignació la infermeria.

Futbolistes com Bounou, Ramalho, Planas i Borja García dibuixaran l’onze més recognoscible possible, tenint en compte les circumstàncies d’un Girona que fa més de mig any que no perd lluny de Montilivi. El dubte més latent és a la zona mitjana, on Pere Pons és qui més assegurada té la titularitat. Al seu costat hi haurà Granell o Aleix Garcia. Al davant, les baixes sensibles de Stuani i Portu, per lesió, i Choco Lozano, absurdament expulsat contra el Rayo, no deixen cap altra opció que situar Roberts –que encara no ha sigut titular– i Doumbia –que sí que ho ha sigut però ha deixat impressions contraposades–. “Estem motivats i contents pels dos últims partits jugats, la línia de joc és l’adequada. Hem de seguir treballant per sumar els punts que ens portin a la permanència; confiem en el nostre potencial i tenim una mentalitat competitiva”, afegeix.

El València, sense Parejo

Els blanc-i-vermells, com sempre, prometen lluita. Va amb el seu ADN i no regalaran ni de bon tros el partit de Mestalla. Immersos en un tram de temporada ple de partits que poden marcar el seu futur a l’elit, arriben puntuals a la cita després d’haver estripat contra el Rayo Vallecano una ratxa de cinc jornades sense guanyar. La setmana que ve, a Montilivi, reben el Leganés, en una nova final de valor incalculable. Tot el que sigui sumar davant del València serà benvingut.

Ni els condicionants ni l’entitat del rival, però, hi acompanyen. El València, que juga la Lliga de Campions, té un potencial que l’obliga a ser als llocs capdavanters de la taula; unes posicions que no es corresponen amb l’actual realitat. Els de Marcelino, que tenen dos punts menys que el Girona, ni tan sols saben el que és guanyar aquest curs a Mestalla. Tota una pressió afegida que, segons passin els minuts, podria beneficiar els gironins. Liderats per Guedes i Rodrigo però sense Parejo, el València mesura la fe d’un Girona minvat però capaç de superar totes les adversitats que se li planten al davant. Si ja ho ha fet en tantes ocasions, per què no creure que a Mestalla també ho pot aconseguir?

stats