BARÇA

Un Barça sense gol i sense liderat

L’empat a Mestalla de l’equip de Valverde permet al Sevilla pispar-li la primera posició

Michy Batshuayi controlant la pilota entre Gerard Piqué i Sergio Busquets durant el partit de Mestalla / JOSE JORDAN / APH
TONI PADILLA
TONI PADILLA

No pots arribar lluny si camines fent pocs passos. Si marques pocs gols. Si només sumes un punt cada jornada. Després de sentir-se atractiu i fort a Europa, el Barça va retornar a la crua realitat de la Lliga amb un empat (1-1) que no seria del tot dolent, ja que Mestalla mai és un escenari còmode, però que no va servir per defensar el liderat just abans de l’aturada de la Lliga per als partits de seleccions. Després d’haver sumat només 3 punts dels últims 12, el Barça va veure com el Sevilla li passa al davant, quan l’equip de Pablo Machín, no fa tant, ni es veia, mirant pel retrovisor.

Després de desfilar a la passarel·la de Londres, el retorn a la Lliga va ser ben desagradable. Si a la Lliga de Campions arribes als estadis sobre una catifa vermella, a Mestalla t’hi espera un passadís ple d’ultres insultant i intentant que la por entri d’amagat al vestuari blaugrana. Un retorn a la Lliga aspre, incòmode, en què el Barça, quan va voler alçar el cap, va rebre la primera plantofada ja al primer minut de joc. El València, més despert, va forçar un còrner ràpidament i Garay el va rematar avançant-se a un Piqué despistat. No havien passat ni 100 segons de joc i el València ja guanyava, amb la qual cosa amenaçava de donar continuïtat a la mala ratxa a la Lliga de l’equip d’Ernesto Valverde. El tècnic blaugrana, des de la banqueta, escoltant els insults i les burles de la graderia, va fer una d’aquelles ganyotes de resignació que fan els pares quan els fills, un altre cop, porten males notes a casa.

Però a Mestalla no hi havia el mateix equip que havia desertat a Butarque contra el Leganés. Res a veure amb el Barça d’Anoeta, el del Nuevo Zorrilla o el dels empats contra l’Athletic i el Girona. Valverde va donar continuïtat a la proposta que havia enlluernat a Wembley, consolidant un 4-3-3 que s’ordenava a partir de la possessió, amb Arthur Melo al costat de Rakitic i Busquets. Dembélé, amb cara d’alumne castigat, s’ho mirava des de la banqueta, entenent que tota l’alegria ofensiva que aporta no pesa tant, en una balança, com el desordre que genera al centre del camp, especialment en fase defensiva. Coutinho, aliant-se en atac amb Messi i obrint una autopista a la banda esquerra per a Alba, va ser un dels homes més actius en un partit en què el Barça va saber controlar bastant bé les contres del València, en part gràcies a la mala sort del portuguès Guedes, lesionat en els primers minuts de joc. Sense les cames de l’exjugador del PSG, el València va perdre capacitat de fer mal al Barça obligant-lo a córrer cap a la seva porteria. I tampoc aconseguia pispar la cartera a un conjunt culer que, malgrat això, no aconseguia trobar portes obertes a la defensa valenciana. I quan no hi ha ocasions ni solucions, el Barça necessita posar sobre la taula el seu comodí: Lionel Messi. El capità, després d’una jugada en què l’equip va anar cuidant la pilota, va aprofitar una escletxa per deixar anar la cama i superar Neto amb un xut tan precís com els putt dels millors jugadors de golf: un cop sec i calculat, la pilota rodola per la gespa, i èxit final. Però aquesta versió del Barça, aquell que vol evolucionar jurant sobre el llibre d’or blaugrana que no abandonarà el 4-3-3 i no renunciarà a la pilota, encara no se sent del tot còmode en el nou vestit. La possessió i el control del joc no van servir per fer suar de valent el porter Neto, que veia com els centrals sempre guanyaven un Luis Suárez molt nerviós.

Piqué, que va jugar acompanyat de Vermaelen a l’eix de la defensa, va demostrar el seu caràcter millorant molt, després d’uns dies en què estava emboirat. El central va aguantar bé els duels individuals i va tallar algunes contres quan el València va canviar el guió del partit amb l’aparició de Rodrigo al terreny de joc. Coutinho, frustrat, va jugar-se la vermella en donar un cop a Parejo quan el Barça veia com passaven els minuts i es perdia el liderat just abans de l’aturada de seleccions. Malgrat tot, Valverde no va fer canvis fins als últims cinc minuts, en què Dembélé i Rafinha van poder fer ben poca cosa. Tant empatar, al final el liderat ha sortit volant del Camp Nou per aterrar al Sánchez Pizjuán. La Lliga segueix ben boja, tot i que el Barça sembla tenir un pla. Ara falten els gols.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF