BARÇA
Misc 02/02/2019

Messi només pot liderar mitja remuntada (2-2)

L'argentí, que acaba el partit amb molèsties, iguala amb dos gols el 0-2 inicial contra el València

i
Martí Molina
4 min
Messi, després de marcar de penal contra el València

BarcelonaEl Barça i el València es van repartir un punt al Camp Nou després d’un partit elèctric, incert i polèmic. El conjunt xe va sorprendre a la primera meitat amb dos gols que arribaven quan millor estava jugant el conjunt local, i els blaugranes van aconseguir igualar el marcador amb una actuació estel·lar, una més, de Leo Messi. Però quan semblava que la balança estava a punt de decantar-se a favor dels culers, l’argentí va fer un pas enrere, perquè havia notat molèsties, i va deixar el Barça sense la màgia necessària per rematar la feina. Va acabar el partit, però no va ser transcendent en els minuts finals. Un empat que manté l’equip líder, però que deixa un regust agredolç enmig d’una setmana gran de futbol al Camp Nou.

Encara que Barça i València estiguin immersos a la Copa, el partit era especialment delicat per als blaugranes, castigat pel desgast de tenir un dia menys de descans i amb el cap pensant en el clàssic que ha de venir contra el Madrid, dimecres. Valverde només va mantenir sencera la línia atacant, mentre va fer rotacions en defensa –on entraven Semedo i Vermaelen per Lenglet i Alba– i al mig –amb Arturo Vidal i Aleñá per Arthur Melo i el sancionat Busquets–. Una proposta, sobretot a la zona de construcció, que no va acabar de funcionar per l’acumulació de jugadors al centre i la poca profunditat a les bandes. Al primer temps, els atacs es van resumir en accions individuals d’un Semedo en estat de gràcia, xuts llunyans i pilotes en profunditat que rarament arribaven a destinatari.

Amb Semedo a la dreta, Sergi Roberto va tornar al lateral esquerre, tot i que no va brillar en les centrades, evidenciant que la cama esquerra no és la seva millor basa. A l’eix , Vermaelen va aportar sobrietat i contundència, tot i que no va poder fer gran cosa en el primer gol visitant. Al mig, Aleñá va encarregar-se de recordar, un partit més, que havia arribat al primer equip per quedar-se.Mentre que Arturo Vidal, atent en la pressió i en la recuperació, demostrava que encara li falta rodatge per entendre millor el joc col·lectiu blaugrana, sobretot en partits amb defenses tancades i on la pilota necessita molt de ritme.

Luis Suárez i Gabriel Paulista, en el Barça-València

El València arribava al Camp Nou en el millor moment de la temporada, amb una bona ratxa de resultats i amb la moral pels núvols després de classificar-se agònicament per a les semifinals de la Copa. Marcelino sap que el futbol és, moltes vegades, una qüestió anímica i intentava esprémer al màxim la confiança dels seus amb un onze carregat de pólvora i amb les úniques rotacions destacades de Santi Mina i Carlos Soler. Un equip pensat per endreçar-se al darrere, bloquejar al màxim les línies de passades blaugranes i sortir com un llamp al contraatac. L’aposta li va sortir bé, sobretot en l’aspecte ofensiu: tres arribades al primer temps i dos gols, un d’ells de penal. A la segona, amb un plantejament similar, el València hauria pogut matar el partit, però aquesta vegada les dues rematades no van trobar porteria. Fins que a falta d’un quart d’hora, ja amb 2-2, va fer un pas enrere per reforçar la línia defensiva.

Polèmica arbitral al Camp Nou

El partit estava en risc per al Barça, pel plantejament i per l’arbitratge d’Undiano Mallenco. Ja fa anys que els blaugranes no conviuen gaire bé amb la polèmica i quan hi ha partits amb decisions discutibles, perden el nord amb facilitat. Va passar en el 0-1: una falta sobre Messi que no xiula l’àrbitre. Els jugadors s’aturen un segon, només un, però és suficient perquè Rodrigo iniciï el contraatac amb superioritat i trobi la passada perquè Gameiro remati. O el 0-2, un penal extremadament discutible de Sergi Roberto a Wass que no falla Parejo. I fins i tot en l’acció de l’1-2, que arriba per un penal sobre Semedo que Undiano no indica fins que la pilota ja es dirigia cap als tres pals –l’acció acaba en gol–. Messi, però, no va perdonar.

Però Messi, que no protesta ni quan té raó, va veure clar que la solució era la pilota i va agafar l’estàndard de la remuntada, liderant l’atac d’un equip amb l’orgull ferit, que ja abans del descans hagués pogut remuntar, amb un pal de Sergi Roberto i un xut desviat de Messi. Quedava tota la segona part, i amb l’entrada de Jordi Alba, l’equip va trobar l’amplitud a les bandes que no havia tingut en els primers 45 minuts. Era el moment de jugar al tot o res i d’assumir riscos. El Barça va insistir i va trobar l’empat, potser en l’acció menys clara, però igualment vàlida. Messi va recollir una pilota a la frontal i quan tothom esperava la connexió amb Alba, va inventar-se un xut que va sorprendre Neto.

El Barça tenia les de guanyar, però el partit es va aturar de cop quan Messi va notar molèsties musculars. L’argentí va seguir a la gespa, però sense forçar. I així, sense desequilibri, sense sorpreses, el València va respirar i al final va acabar donant per bo l’empat.

stats