ELS LLAMBORDINS

Messi mai no en té la culpa

Un minut després que Pacheco aturés una rematada d’Ansu Fati, al minut 78 de l’Alabès-Barça, Ronald Koeman va decidir canviar l’extrem hispanoguineà per Braithwaite i la banda esquerra va desaparèixer quan més necessària era. L’entrenador va assegurar a la prèvia que el jove cometia errades per falta de concentració i després del partit va saltar quan el van qüestionar per una decisió que clarament va ser una equivocació. “L’altre dia em criticàveu per fer els canvis tard”, va deixar anar Koeman. Leo Messi, juntament amb Neto, és l’únic que ha jugat tots els minuts de tots els partits. Després ve De Jong, que segueix sense encaixar (i menys amb Busquets). Però Koeman aquí no hi entra.

Hi ha un respecte reverencial cap a Messi que el futbolista sens dubte s’ha guanyat, però es pot i s’ha de dir que no està al seu nivell, un nivell que era estratosfèric. Ell ho sap i va demostrar la seva frustració xutant amb ràbia una pilota amb el joc parat que va passar per sota les cames de l’àrbitre, que el va castigar amb una targeta groga. L’astre argentí no marca les diferències i el Barça ja ha igualat la seva pitjor arrencada a la Lliga, de fa 18 anys amb Van Gaal a la banqueta, però ell ho continua jugant absolutament tot, sense descans als seus 33 anys, i surt indemne de qualsevol judici. Messi era al camp també a Roma, a Liverpool i a Lisboa, però ell mai no té la culpa de res perquè, durant molt de temps, si no fos per ell el Barça no hauria arribat a Roma, a Liverpool ni a Lisboa. Ni per descomptat s’haurien celebrat un sextet i dos triplets. “És difícil de gestionar”, va assegurar en una entrevista a El País un Quique Setién al qual es van menjar viu i van menysprear públicament. Koeman, de moment, continua en la mateixa línia: Leo juga sempre, i cada vegada que l’hi pregunten, l’entrenador respon que és el millor del món.

El Barça ha sumat dos punts de 12 possibles i el focus no hauria d’estar en la falta de concentració d’Ansu Fati, amb 18 anys acabats de complir. Ell, Pedri i Trincao representen la il·lusió, l’esperança, el futur respecte a un present que s’està esgotant inevitablement. Gestionar Messi en la que, potser, és la seva última temporada -si el president que ve no ho arregla- també és donar-li descans, i és feina de l’entrenador saber fer-ho per molt difícil que resulti. Perquè, a més, ara a la llotja ja no hi ha ningú a qui se li pugui donar la culpa.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF