A Messi li falten unes Champions més
Demà es jugarà al Camp Nou un d’aquells partits que donen sentit a tot aquest espectacle. Segurament es tracta del duel entre els dos grans favorits a la Champions, una eliminatòria que ha de servir per posar en valor la declaració d’amor de Messi a la famosa “copa linda ”, però, a la vegada, també per començar a fer justícia amb el jugador argentí. Amb el que ens ha donat el davanter de Rosario als espectadors -dia rere dia, partit rere partit-, el bagatge de Champions és insuficient. El futbol encara li deu molt a Messi.
Després de tres temporades contemplant com el Madrid repetia guions per alçar la Champions, el Barça està a tres partits d’aconseguir el títol que se li nega des del 2015. Seria el cinquè de Messi. I s’entén Messi com el símbol d’una generació irrepetible, un futbolista que personifica el que ha viscut el Barça durant els últims quinze anys. Seran tres partits clau per a un futbolista a qui encara li queden uns anys a l’elit. Tot i que està a les portes dels 32 anys, el seu talent inacabable i, sobretot, la seva intel·ligència -l’autogestió- auguren moltes més tardes de glòria. Messi no necessita ser el més ràpid, ni fer grans desplegaments físics; en té prou amb ser el més llest, amb acceleracions puntuals de quatre o cinc metres per enderrocar els densos entramats defensius rivals. A mesura que el seu cos ha anat canviant, ell ha sabut adaptar el seu rol dins el grup, redefinint el seu futbol per no morir ofegat abans d’hora. Amb 17 anys ja estava competint al màxim nivell, qualsevol altre podria explotar amb la càrrega física i psicològica que arrossega ell, però a Messi no el jubilaran les cames, sinó que dirà prou quan el seu cap en tingui prou i el futbol ja no el diverteixi.
Durant l’era Messi, el Barça ha retallat 6 Lligues al Madrid. Quan l’argentí va debutar amb el primer equip, els blancs gairebé duplicaven els blaugranes en el nombre de títols (29-16). Ara, amb el crac de Rosario encara amb corda per a uns quants anys més, la diferència és únicament de 7 Lligues (33-26). En canvi, a Europa, fa mal als ulls veure que durant la millor era del Barça, un període hegemònic a nivell estatal, el Madrid ha aconseguit tantes Champions com el Barça. Quatre cadascun. La dada és demolidora, però, per sort, encara queden uns anys per intentar que la justícia poètica del futbol retorni a Messi allò que li pertoca. Demà tenim la primera oportunitat.
