Publicitat
Publicitat

Messi es reivindica el dia que tocava

Dos gols de l'argentí en minuts claus desafien els gurus del canvi de cicle

Leo Messi no va ser a Milà. Tampoc al Camp Nou contra el Madrid a la Copa. I al Bernabéu a la Lliga hi va passar per fer un gol, però després va marxar a fer un vol per Chamartín. Però Messi és el millor futbolista del món per alguna cosa, fins i tot per permetre's tres partits importants sabàtics. Però quan els gurus de l'apocalipsi blaugrana van tornar a treure el cap amb la cantarella del canvi de cicle, Messi es va reivindicar. Primer ho va fer amb paraules, quan va dir en una entrevista que "hi ha molta gent que està esperant que perdi el Barça per dir que aquest equip ja s'ha acabat", i ahir amb els peus.

Messi havia fet 40 gols a la Lliga, però no era prou per a ell; necessitava tornar a sentir-se important dins l'equip, tornar a ser decisiu, i ahir ho va ser com en les millors nits. El manual de la bona remuntada deia que el Barça havia de marcar el primer gol en el primer quart d'hora, i Messi el va fer. I el gol va arribar molt abans del previst, i a més pel centre de l'atac, per on semblava impossible entrar. Xavi li va fer una paret deliciosa a la frontal de l'àrea i, des del balcó, Messi va aixecar el cap i va posar la pilota a l'escaire dret d'Abbiati.

Mascherano, Niang i Messi

I al minut 38 va arribar el moment clau del partit, el punt d'inflexió i, fins i tot, el cop de sort dels campions. Mascherano va mesurar malament i sent l'últim home va permetre a Niang fer un un contra un amb Valdés, però el seu xut es va estavellar al pal. I encara amb la por al cos, a la jugada següent, Iniesta va pispar la pilota a Ambrosini i l'hi va cedir a Messi, que, un altre cop des de la frontal de l'àrea, va connectar un xut ras per sota Mexès que va superar Abbiati. Dos gols de l'argentí, amb l'ajuda de l'equip, van servir per empatar l'eliminatòria.

A la segona part Messi va aparèixer menys, però ja no feia falta, ja havia fet el més difícil. En els segons 45 minuts no va renunciar al gol, però va fer un joc més per a l'equip, ajudant al mig del camp a mantenir la pilota i ajudant Xavi en la pausa i l'acceleració quan calia.

Fora maleficis i més rècords

Un factor secundari de la nit d'ahir va ser que Messi es va poder treure de sobre el malefici que tenia amb els equips italians. En els 10 partits anteriors, contra l'Udinese, l'Inter i el mateix Milan, no havia sigut capaç de marcar cap gol de jugada -només tres de penal- i fins a la temporada passada tampoc n'havia marcat cap. Messi només va tardar 5 minuts a carregar-se un dels pocs rècords negatius que tenia, i del qual segur que era plenament conscient.

Amb els dos gols d'ahir Messi ja n'ha fet 7 aquesta temporada a la Champions, només un menys que Cristiano Ronaldo. I amb aquests 7 l'argentí ja n'ha marcat 58 a la Champions i es converteix en el segon màxim golejador de la història de la competició -sense comptar els gols marcats en les fases prèvies-, només per darrere de Raúl González, amb 71, encara que segur que aviat també el superarà. Fins ahir Messi estava empatat a 56 gols amb Ruud van Nistelrooy.

Històries de superació esportiva