Messi destrossa la muralla del Leganés (3-1)
L’argentí, suplent, surt a la segona part per donar la victòria al Barça
BarcelonaSuant més del previst, en una nit gelada i amb un Camp Nou a mig gas, el Barça va poder derrotar el Leganés (3-1) i mantenir els cinc punts d’avantatge al capdavant de la Lliga. Malgrat avançar-se en el marcador, els blaugranes van veure com els madrilenys, que ja s’havien imposat en el partit de la primera volta, igualaven el matx, i van haver de recórrer a Messi, que havia iniciat el partit a la banqueta i va sentenciar amb un gol al descompte, per assegurar-se la victòria. Un partit marcat, precisament, per les rotacions que havia fet l’entrenador, per donar descans als futbolistes més carregats de minuts en un mes en què hi ha en joc, a més de la Lliga, les eliminatòries de la Copa. I un partit, també, de regust amarg per al Barça, que va perdre Dembélé per a les pròximes setmanes, lesionat al turmell esquerre.
A Valverde no li va tremolar el pols a l’hora de fer canvis a l’onze, començant per Leo Messi, suplent a l’espera de jugar els últims 30 minuts, com fa habitualment sempre que s’asseu a la banqueta d’inici. Tampoc jugaven d’entrada ni Lenglet ni Rakitic. Un canvi per línia: en defensa reapareixia Thomas Vermaelen després d’un mes lesionat; al mig del camp Carles Aleñá se situava a la dreta, i al davant jugaven Coutinho i Dembélé d’acompanyants de Luis Suárez.
Un onze poc habitual però de garanties per rebre el Leganés, un equip dels humils però amb moltes ganes, molt conscient de les seves limitacions individuals però convençut que amb el joc col·lectiu pot plantar cara a qualsevol rival. Si alguna cosa tenia l’onze de Mauricio Pellegrino que va visitar el Camp Nou ahir va ser precisament això, solidesa, treball físic i una pressió com més ordenada millor per evitar que el Barça l’aculés a la seva àrea. Es va plantar amb una defensa de cinc homes que es replegava bé, que no concedia espais i que avançava metres a la mínima que podia.
Sense la màgia de Messi, amb un Coutinho lluny de l’àrea i un Suárez que atreia els centrals, Dembélé es va posar la disfressa d’estrella de l’equip per inventar-se jugades que trencaven el mur del Leganés. Unes accions que agraden a l’extrem francès, sorgides del no res, iniciades sovint amb un cop de maluc que serveix per deixar clavat el marcador i continuades amb èxit gràcies al seu canvi de ritme diabòlic. L’única cosa que li va faltar a Dembélé va ser associar-se més bé amb els companys en aquelles jugades individuals, tan elèctriques que fins i tot als jugadors blaugranes els costava interpretar.
Però era la nit de Dembélé, tant en la part bona com en la dolenta. I abans que la lesió el deixés fora de combat, l’extrem va trobar per fi el premi que volia i que tant havia merescut. Després de dos intents fallits de combinar amb Jordi Alba, finalment va poder aprofitar una desmarcada del 18 blaugrana per fer-li arribar la pilota. I Alba, que aquest cop no tenia Messi de soci, va trobar Dembélé, que obria el marcador amb un xut de primeres que va tocar el pal i va entrar a la porteria de Cuéllar.
El Leganés optava per un ritme lent. Tan lent que abans de la mitja hora l’àrbitre ja va haver d’advertir el porter visitant per perdre temps. Volien que no se’ls descontrolés el galliner, igual que van fer a la primera volta. Ni tan sols després de rebre el primer gol els madrilenys van perdre l’ordre defensiu, conscients que mentre el marcador fos incert, en qualsevol moment podien disposar d’alguna pilota prop de l’àrea de Ter Stegen per igualar el partit. I així, justament, va arribar la jugada que va deixar glaçat el Camp Nou. Un atac per la banda dreta d’En Nesyri que va rematar Braithwaite des de l’àrea petita.
Valverde treu l’artilleria
El gol va fer que els fantasmes de Butarque arribessin al Camp Nou, i va forçar Ernesto Valverde a modificar el plantejament per fer entrar les vaques sagrades sense perdre pólvora a la davantera. Messi, que ja feia estona que s’escalfava, va saltar a jugar acompanyat d’Ivan Rakitic. Aleñá i Arthur eren els damnificats perquè el partit, per als interessos del Barça i a ulls del Txingurri, no necessitava control sinó gol.
El Leganés va continuar igual. Esperant, pacient, conscient que si intentava agafar la iniciativa tenia molts números de cometre alguna errada al darrere. Pellegrino esperava que el Barça es posés nerviós i es precipités, però aquesta vegada l’equip no va caure en la trampa, segurament perquè el gol havia arribat relativament aviat i perquè, amb Messi a la gespa ben fresc, tot semblava més assequible.
No va ser cosa fàcil, perquè hi havia poques escletxes, però en una segona jugada va arribar el gol de la victòria: un xut potent de Messi que va rebutjar el porter i que Suárez, atent, va rescatar per fer entrar la pilota entre els tres pals. Una jugada que el VAR va haver de revisar per una possible falta atacant a Cuéllar abans de donar-la per vàlida. El Barça ja tenia el partit al sac i Messi, al descompte, va rematar la feina amb el tercer gol.
