Publicitat
Publicitat

LLIGA

Messi i Villa, com nens a la contra

El Barça manté la Lliga de color blaugrana gràcies a l'alegria del Rayo

Era obvi que qui volgués veure la mateixa intensitat en el joc del Barça ahir que la de dimarts passat s'enduria una decepció. Però el plantejament valent, suïcida per alguns, de Paco Jémez va deixar molts espais al Barça, que sense haver de posar la cinquena marxa va guanyar el partit sense problemes. La connexió Villa-Messi cada dia està més afinada, i el nou Barça post-Milan va trobar petroli en aquesta associació, en especial al contracop.

Tito Vilanova i Jordi Roura van fer el canvis justos i necessaris en l'onze inicial per rebre el Rayo Vallecano. El respecte era màxim per un equip que vol jugar com el Barça tot i no tenir jugadors de la mateixa qualitat i, sobretot, per evitar l'excessiu relaxament després de la pujada d'adrenalina de la remuntada contra el Milan. Hi va haver algun tic, alguna pilota perduda inusual, fruit precisament d'aquesta baixada d'intensitat, però per sort per al Barça cap d'aquestes petites desconnexions va costar els punts ahir.

El primer quart d'hora de joc va ser la demostració del que és aquest Rayo Vallecano. La possessió de la pilota va estar al 50% en aquests minuts, cosa que no li passa mai al Barça. Contra els grans de la Lliga aquest atreviment dels madrilenys té un cost, però per a la resta dels partits els dóna uns resultats excel·lents i els permet seguir somiant a entrar a Europa. De la mateixa manera, el Barça va gaudir de dues boníssimes ocasions en aquest període: una falta directa al travesser de Messi, i una jugada entre Villa, Cesc i l'argentí que no acaba en xut perquè Messi rellisca en el moment menys oportú.

El Barça va anar creixent i fent-se seu el partit, però el Rayo no reculava ni un mil·límetre, i Trashorras ho va provar de lluny, posant a prova Pinto, que va blocar la pilota molt atent. Jordi Alba aprofitava el carril que deixava lliure Villa per l'esquerra i les seves arribades feien molt de mal. A l'altra banda, Adriano també va provar de pujar algun cop quan Alexis feia la diagonal. En una ocasió Iniesta el va veure i li va posar una pilota llarga, però el brasiler va estirar massa la cama i es va lesionar un altre cop.

I al minut 25 el Barça va aconseguir trencar el partit amb l'1-0. Leo Messi va baixar al mig de camp a buscar la pilota, com fa sovint. I precisament el que el feia ser inofensiu en aquells partits contra el Milan a San Siro i contra el Madrid ahir va ser letal. Era al cercle del camp, de cara a Pinto, i de cop es va girar, va fer una sotana al defensa i va prémer l'accelerador cap a porteria. I quan va arribar a la frontal, va veure Villa per l'esquerra, i el va assistir perquè l'asturià clavés la pilota a l'escaire amb l'interior.

El gol va donar energia al Barça, que va voler resoldre ràpid el partit. El Rayo, a més, en lloc de tancar-se com farien molts equips per evitar la golejada, va mantenir la defensa ben avançada i el Barça va gaudir de més contracops que en tota la Lliga sencera. I així va arribar el segon gol, als 39 minuts, amb els mateixos protagonistes que l'1-0, però a l'inrevés. Villa va veure la desmarcada de Messi i li va posar la pilota als peus; l'argentí no s'ho va pensar i va deixar anar un xut fort i creuat.

El Barça ja tenia els tres punts a la butxaca al descans, però a la represa va seguir disfrutant de l'alegria de Paco Jémez. Dani Alves va xutar un cacau al pal en una acció en què quasi no tenia angle tot just començar. Poc després Alexis, que continua amb la maledicció a sobre, va fallar un gol cantat. Alves va fer la passada de la mort al xilè, que des del punt de penal va xutar a trencar, massa fort, desviat. La seva cara era un poema. Cada partit que juga Alexis sembla que el jugui contra ell mateix i la seva punteria.

La sentència definitiva va arribar, com es podia esperar, al contracop i en una altra jugada de connexió entre Messi i Villa. L'asturià va conduir la contra i va aguantar les faltes reiteratives que li estava fent Adrián per tallar la jugada. Quan ja estava a punt de caure a terra, va deixar la pilota als peus de Messi, que va accelerar davant l'únic defensa que quedava i, davant de Rubén, va fer una de les vaselines marca de la casa (56').

Xiulada a Tamudo

Amb el 3-0 al Barça sí que va baixar la intensitat i va donar el partit per resolt. Però Paco Jémez no. La fe del Rayo Vallecano en el seu joc i les seves possiblitat és digna d'elogi, i el tècnic vallecà va fer sortir Tamudo al camp per intentar una heroïcitat. El Camp Nou va començar a xiular ja l'exdavanter de l'Espanyol des de l'escalfament per la banda i quan va saltar al camp va rebre una escridassada digna del madridista Pepe. Doncs com si la xiulada li hagués donat forces, Tamudo va aprofitar la passivitat de la defensa del Barça davant d'una centrada lateral de Piti per posar la cama i marcar el 3-1. Quedaven encara 20 minuts per acabar el partit i el Rayo va voler provar si seria possible fer saltar la banca. Va aconseguir la possessió de la pilota i va començar a trepitjar l'àrea, i a provocar córners. No van generar gaires ocasions de gol, però sí sensació de perill constant. A les grades del Camp Nou es podia sentir: "Encara ens fotran el segon i ja tindrem aigua al pis!"

El Barça també va poder marcar el quart per l'atreviment del Rayo, però els blaugranes es van voler adonar excessivament en algunes jugades que haurien pogut suposar el quart gol i van permetre que el Rayo cregués possible el miracle fins als últims minuts.

42, 55 i 18

Cada partit que juga, Leo Messi va sumant nous registres i rècords que han deixat de ser notícia, per reiteratius. L'argentí va tornar a marcar en un partit de Lliga per divuitena jornada consecutiva, una barbaritat, comptant que l'anterior jugador que havia aconseguit res semblant va ser Ronaldo, el fenomen, que ho va fer durant 10 jornades seguides. I Messi no només es va conformar amb un gol sinó que en va tornar a fer dos, un altre doblet que se suma als 40 gols que havia fet a la Lliga fins ahir. En total, 42 gols en 28 partits, camí de tornar a batre el seu propi rècord de la temporada passada, que en va fer 50 en 38. I sumant totes les competicions, Messi ja ha marcat 55 gols enguany. En aquest cas sembla més difícil que superi els 73 gols del curs passat, però amb Messi no hi ha res impossible.

Històries de superació esportiva