Messi, Iniesta, Valverde i l’1 d’octubre

Aquesta ha sigut la Lliga de Leo Messi. Com tots els títols que ha aixecat el Barça durant l’última dècada. La seva empremta és sempre la més profunda. També ha sigut la Lliga d’Iniesta en el seu any de comiat. El futbolista que millor simbolitza el que ha de ser La Masia dins i fora del terreny de joc ha tingut el reconeixement que es mereix arreu del territori. Iniesta no ha tingut ocàs, marxa amb el mateix esplendor que ja irradiava als inicis, quan el seu gest tímid va sacsejar un club a la deriva. I, per descomptat, és la Lliga de Valverde, que va saber recuperar un grup ferit que deambulava sense rumb fa tan sols nou mesos. El club semblava un solar, humiliat a la Supercopa, amb l’amenaça d’una moció de censura, i el tècnic basc va saber crear un bloc que va encadenar 34 jornades sense perdre. Sense estridències, sense fer soroll, sempre amb gest afable però ferm, Valverde va anar introduint petits retocs -com una parella de ball per a Busquets- que li van permetre construir un equip campió. Ara té el repte, més que guanyar la Champions, d’oferir alguna cosa més en el terreny estètic. D’enamorar. L’equip té marge per jugar molt millor. I si ho acaba aconseguint, la Champions arribarà segur. Per al Barça el bon joc és el camí més ràpid per regnar a Europa.

Però per a molts seguidors del Barça serà la Lliga de l’1 d’octubre. Aquell dia molts culers van canviar la seva relació d’amor amb el seu club. Probablement amb el temps la majoria acabaran perdonant, tornant a l’estadi per retrobar-se amb un sentiment que perdura des que eren petits, però que aquell dia es va esquerdar perillosament. Va ser una ferida profunda, una marca més que deixa un temps convuls i ple de naftalina que fa mesos que ens colpeja. No voldria haver sigut Bartomeu en les hores prèvies al partit contra el Las Palmas: va rebre pressions de tot tipus. Però quan havia pres la decisió de no jugar i respondre a la brutalitat d’aquella històrica jornada, els jugadors van doblegar-lo. El president blaugrana va aguantar trucades de ministres i presidents, anuncis de dimissions; ho va resistir tot fins que van arribar els futbolistes -Piqué i Sergi Roberto van ser l’excepció- i van dir que volien jugar. Els principis acaben quan comencen els de Messi i companyia, els mateixos jugadors que amb el seu futbol fan trontollar els sentiments de tots aquells que l’1 d’octubre van sentir-se traïts pel seu Barça.