Passat, present i futur. En una nit freda el Barça va golejar el Granada -que durant set minuts va deixar glaçat el Camp Nou- i va sumar tres punts que obliguen el Madrid a no fallar al Madrigal. Els homes de Guardiola es van situar a cinc punts dels madridistes amb un triomf sofert per la remuntada dels visitants, que perdien 2-0 al descans. Un conjunt que sembla estar destinat a ser el protagonista en dies històrics. Si el 1973 Cruyff va debutar a la Lliga fent-li dos gols, ahir Messi va superar el rècord de César i es va convertir en el màxim golejador de la història del club en partit oficial amb un nou trio de gols.
El partit, tot i que va jugar-se amb la tercera pitjor entrada de la temporada en Lliga a la graderia, va ser un càntic a la grandesa del club. Perquè el passat va ser reivindicat amb el minut de silenci al gran Estanislau Basora i l'homenatge al Pelucas , César Rodríguez, que va veure el seu rècord superat per Messi. Un homenatge fet en un present en què l'optimisme ha tornat. L'equip viu un moment dolç amb la seva vuitena victòria consecutiva i somia en un futur amb miracle. Un futur en què el Madrid noti la pressió dels blaugranes al clatell i es vagi deixant punts. Ara, per somiar cal ser constant, i ahir l'equip es va desconnectar de manera perillosa a la segona part i va permetre, amb la col·laboració d'un arbitratge nefast de Teixeira Vitienes, que un partit que era al sac i ben lligat s'acabés vivint amb un munt de patiments.
Guardiola, que no vol sentir la paraula remuntada perquè la seva filosofia ja l'obliga a intentar guanyar cada partit, va moure la banqueta per donar descans a alguns jugadors importants, conscient que el calendari fa pujada. Aviat tocarà anar a Milà i afrontar un munt de setmanes amb dos partits. Sergio Busquets va anar directament a la graderia per estar ben fresc i Guardiola seia a la banqueta al costat d'Iniesta, Cesc i Mascherano. L'argentí va entrar al camp al descans, ja que Adriano, el lateral esquerre de nou des del primer minut, va patir una lesió als isquiotibials.
Amb Thiago i Alexis ben recuperats dels problemes físics que tenien fa dies, el Barça va dominar a plaer un rival que no va voler viure tancat en defensa i que s'acostava quan podia als dominis de Valdés. Xavi, però, guiava la nau barcelonista aprofitant-se de les internades per la dreta d'Alves, l'explosivitat d'un Cuenca brillant per l'esquerra i de Messi. Sense oferir la seva millor versió, el Barça va divertir-se amb la pilota i va posar-se ràpidament 2-0 gràcies als gols de Xavi i Messi. Tots dos començats per un Cuenca letal que va guanyar la línia de fons i va centrar. Les dues centrades les va rebre Messi, però primer va cedir la pilota a Xavi i després va igualar el rècord de 232 gols de César amb un xut a la primera preciós. Perquè Messi és polivalència. És assistir i marcar. És ser el millor. L'argentí, però, va marxar al vestuari emprenyat per haver fallat alguna ocasió i perquè Alexis no li havia fet assistències en algunes jugades en què estava sol, preparat per marcar. A Messi no cal motivar-lo. Guardiola, en canvi, demanava intensitat defensiva a Piqué i Alves.
Teixiera Vitienes, protagonista
Amb la veu de Manel Vich anunciant per megafonia que Messi ja havia igualat el rècord de César amb el preciós 2-0, el barcelonisme vivia feliç sense imaginar que el partit es trencaria en una segona part en què el protagonisme el van compartir Messi i Teixeira Vitienes, que va xiular dos penals a favor del Granada (tots dos ho eren), va expulsar Alves i no va xiular tres penals a favor del Barça, algun prou clar. Desafiant a l'hora de prendre decisions, l'àrbitre càntabre va portar fins al límit la paciència de jugadors com Xavi i Puyol, que no van deixar de protestar.
Ara, els gols del Granada no els va fer l'àrbitre. Els van fer els visitants i el Barça no va estar encertat defensant-los. El primer el va fer Mainz en rematar de cap, per sobre de Piqué, una falta lateral. I poc després Alves cometia penal sobre un Dani Benítez molt actiu per la banda, cosa que va permetre que Siqueria empatés. En sis minuts el Barça es veia obligat a tornar a començar. I en sis minuts Messi va solucionar-ho tot amb el 3-2, un gol que va fer en possible fora de joc i que va ser una meravella. Una vaselina sobre Júlio César amb certa similitud al gol contra l'Albacete que va ser el primer d'una llista que ja en suma 234. Perquè Messi en va fer un altre, el cinquè.
El Barça, ja amb Tello i Iniesta sobre la gespa, era un campió ferit en el seu orgull per les decisions arbitrals i l'ensurt rebut. Envalentit, el Barça va trobar els gols gràcies a Tello, que va fer el seu setè gol amb el primer equip en aprofitar un rebot, i Messi, que va inventar-se el cinquè poc abans que Alves fos expulsat en cometre unes mans clares que Siqueira va convertir en el definitiu 5-3, de penal. La pilota, però, se la va tornar a endur Messi.
