29/10/2019

El circ de Messi brilla al Camp Nou (5-1)

4 min
Ahir contra el Valladolid, Lionel Messi va marcar dos gols i va donar dues assistències, una a Arturo Vidal a la primera part i una Luis Suárez a la segona part.

BarcelonaPer molt que s’hi esforcin els genis del Cirque du Soleil, el millor espectacle de Messi és veure’l dins d’un terreny de joc en acció. Quan Messi està en forma, tot gira al seu voltant. Després d’una pretemporada complicada, amb lesions i males cares, el geni de Rosario ja ha recuperat un nivell de forma òptim i el resultat és que tot solet fa tremolar els murs de les fortaleses dels rivals. Amb dos gols i dues assistències, Messi es va encarregar de fer pagar al Valladolid els plats trencats del mal partit de Praga. Malgrat que en alguns moments va ser un partit d’aquells difícils d’empassar, com si els jugadors estiguessin més pendents de no cansar-se més del compte en lloc de gaudir amb el joc, Messi es va encarregar de no decebre els fidels que van ser a l’estadi. Cada cop que Messi apareixia, es feia la llum.

El barcelonisme sempre estarà en deute amb un futbolista que amb el pas dels anys ha perfeccionat l’art de xutar les faltes. No fa tant no n’encertava ni una. Ara, cada cop que entre la tanca defensiva veuen la mirada concentrada del capità blaugrana, els porters experimenten la mateixa por que solen tenir abans d’un llançament de penal. El vallesà Jordi Masip no va poder fer res per evitar que Messi arribés ja al mig centenar de gols oficials de falta directa, amb una d’aquelles dianes que hauria de ser recordada durant molts anys. Però Messi ha normalitzat el fet de fer genialitats cada dia que juga. Es com si la gent ja no donés importància a veure un senyor caminant sobre les aigües amb les mans a la butxaca. El barcelonisme, en lloc d’aprofitar-ho, en ocasions prefereix mirar-s’ho des de la televisió, i contra el Valladolid l’estadi va viure la pitjor entrada de la temporada. L’horari i el fred no ajudava, cert, però el desig de poder gaudir de cada segon de la carrera de Messi hauria de ser més fort que la mandra i hauria d’omplir de gent els camins que porten al Camp Nou.

Però el Barça s’ha acostumat a la bona taula. Es reserva per als partits de Champions per omplir les graderies amb més de 90.000 persones i, si un partit no és del tot bo, fa una ganyota de desaprovació, com si cada ocasió d’un rival fos un senyal que anticipés mals temps, i despertés els fantasmes de tornar a fallar a Europa. El Barça, de fet, segueix lluny de la seva millor versió, però el punt on és ja li serveix per enfilar-se al liderat, ser el gran favorit per guanyar el títol de Lliga i golejar rivals ordenats que saben jugar a futbol, com el Valladolid, que va apostar per les rotacions però que no va renunciar a somiar. Sergio González ha obrat un petit miracle en terres castellanes i ha fet que un equip sense recursos econòmics sempre competeixi bé. I, malgrat que Lenglet, amb un xut desviat, va obrir el marcador als tres minuts, el Valladolid va empatar poc després amb un altre gol d’un central, Kiko Olivas. El Valladolid s’ho va creure durant 25 minuts, fins que Messi va dir prou. Valverde havia optat per Ansu Fati en atac i havia deixat Griezmann a la banqueta, tot i que el jove no va tenir el seu millor dia. Tampoc Luis Suárez, ofegat pels centrals. Però Messi va trobar el millor aliat en un Arturo Vidal que va aprofitar la titularitat, ocupant el lloc d’Arthur, per marcar un bonic gol amb assistència de Messi amb el qual el Barça va tornar a posar-se per davant. Si Messi és un poeta, Vidal és un boxejador. Però la suma dels dos no desentona i abans del descans Messi va fer el 3-1 de falta.

El primer gol del Barça, obra de Lenglet

Assistència de Rakitic

Aquest Barça juga a estones, encara buscant respostes, creant noves complicitats. No és una obra finalitzada, tot i que viu una evolució contínua que s’ha cobrat víctimes, com un Rakitic que va entrar a la segona part i va gaudir de més de 30 minuts de joc. Però el croat sembla moix, com si ja estigués pensant on jugarà a partir del gener. Valverde, malgrat que l’equip va descansar el cap de setmana, va administrar el partit pensant en els 4 partits en 12 dies que tenen per davant, i va deixar a Messi la responsabilitat de canviar la velocitat quan li vingués de gust. La segona part, de fet, va ser ben ensopida, i és que tot el peix estava venut. Però de tant en tant Messi es volia divertir i, en tres minuts, va rebre una assistència de Rakitic per fer el quart i va regalar a Suárez el cinquè. Amb Griezmann indolent en els minuts que va tenir a la segona part i Jordi Alba abandonant el terreny de joc una mica coix, el Barça va assolir un altre cop el liderat a l’espera del partit del Granada en un matx en què Messi va alegrar el cor dels incondicionals que van acostar-se a un estadi que va aprofitar per alçar la veu després d’uns dies complicats al país. En unes setmanes de fum, foscor i ràbia, Messi va tenir la capacitat de fer oblidar per uns segons els problemes als aficionats. Com si fos un mag. Bé, de fet, és un mag. I ningú ha encertat a descobrir com fa els seus trucs.

stats