BARÇA

¿Més descansats o farts de rendir arreu?

Que Piqué, Messi o Jordi Alba no juguin en dates FIFA obre un nou paradigma de desconnexió bona per al Barça però, alhora, insinua una certa fatiga emocional
NATÀLIA ARROYO
NATÀLIA ARROYO

Està sent una temporada estranya. Quan hi ha aturada per seleccions, a les fotografies d’entrenaments de la Ciutat Esportiva s’hi veu Messi, Piqué, Jordi Alba. No és una escena habitual dels últims anys, però ho serà a partir d’ara. Encara és d’hora per avaluar si això relaxarà les cames més castigades i centrarà els blaugranes en una única rutina, la de club, o si eliminarà els al·licients extres que, de vegades, estimulaven els internacionals quan havien de jugar amb el seu país. Encara és d’hora per saber si les setmanes FIFA seran, realment, una oportunitat per aturar-se i respirar, o si el Barça trobarà a faltar l’oxigen que cada fase de seleccions li donava als jugadors per canviar de rutina.

“Desconec si en una ment acostumada a competir cada tres dies, i en fronts diferents, deixar l’escena internacional pot tenir l’efecte contraproduent de generar descompressió, també, en el seu propi club”, reflexiona Jordi Costa, periodista de Catalunya Ràdio. Des de fora, diu, “la impressió que transmeten els que deixen la selecció, ni que sigui de manera temporal, és que s’han adonat que ja no poden abastar tots els fronts amb garanties”. Costa creu que a la llarga serà bo per al Barça, sobretot perquè cada cop es constaten més les dificultats que té l’equip per competir “al 100% en dos partits grans la mateixa setmana”.

L'estrès del Mundial pot passar factura si el jugador creu que no rendirà al 100%

Els casos de Piqué i Messi són els més paradigmàtics. Companys de generació, tenen 31 anys i porten una dècada i mitja al nivell més alt, amb més d’una seixantena de partits a les cames cada temporada. L’últim Mundial, a Rússia, va ser angoixant per a ells. “Un campionat així té diferents nivells d’exigència, depenent del país i de l’entorn esportiu de cada selecció. Pot arribar a ser molt esgotador mentalment, per la pressió del medi”, explica la psicòloga Marcela Herrera sobre els dos. En aquests casos, afirma, “el retorn als clubs pot ser fins i tot un alleujament”.

No haver de viatjar, ara, en cada parèntesi de seleccions sonarà a regal personal. “Els permet estar-se a casa amb la família i tenir més tranquil·litat. Arriba un moment en què, per molt habituat que hi estigui el futbolista, és complicat descansar bé després dels viatges i partits, i canviar completament el xip”, referma Manel Carballo, també psicòleg esportiu, que considera que sense compromisos internacionals podran “enfocar millor la competició” domèstica.

No ho té tan clar el periodista Marc Guillén, que detecta un desgast comprensible en l’estímul d’una plantilla “que ja no té ni la il·lusió ni l’energia natural de quan tenia 20 anys”, i que està obligada a fer “el que ja ha fet tantes altres vegades”. “No ha de ser fàcil trobar una gran motivació en el dia a dia, i menys al principi de curs, quan encara queda tant per al final de la Lliga i per a l’última fase de la Champions”, comenta.

Triar el suplent motivat

És en aquest punt quan entren en l’equació dos factors paral·lels per desofegar l’equip: la necessitat de relleu a la plantilla i els reptes del seu pròxim cicle competitiu. Sobre el primer punt, Guillén considera que caldria “fer rotacions per garantir més frescor a les cames” i triar jugadors “per a qui cada partit sigui l’únic partit”, però hi veu un excés de jerarquia dels pesos pesants que fa difícil la intervenció dels tècnics. Costa hi afegeix un doble punt de vista: “Inconscientment ja fa temps que l’equip s’autoregula. Assumir que és impossible mantenir la fam és una manera de mirar-s’ho; l’altra és confiar que aquest equip hagi anat molt més enllà de qualsevol expectativa raonable. Tindran alts i baixos, però tinc la convicció que se’ls acabaran abans les cames que la mentalitat”, afirma.

“Estic cansat i no rendiré”

¿Però com s’alimenta aquesta mentalitat en un any posterior al Mundial quan no t’inclous en el pròxim cicle? ¿Com es fa perquè la fatiga d’un any tan llarg com el 2018 no es mengi la rutina del 2019? “Qualsevol mínim descans que pugui tenir serà benzina per al motor del futbolista”, recepta Carballo. “La sensació del jugador després d’un any de Mundial o d’Eurocopa és que no ha parat, que no ha fet neteja psicològica. En algun moment aquesta percepció s’agreuja i et passa factura, perquè vas acumulant estrès i desgast mental. Et sents cansat, se’t fa més dur tot i no et veus capaç d’aguantar”. Herrera afegeix els resultats a la barreja de sensacions per ajornar “el diàleg intern negatiu” que distorsiona la percepció del jugador i el fa “focalitzar-se en el cansament”. “El jugador sent que no rendirà, que no està ni estarà al 100% i es bloqueja”. El desbloqueig no té una única solució, perquè mai té un únic factor causant. L’estabilitat de l’entorn esportiu i familiar, la relació amb companys i entrenador, tenir objectius personals atractius a curt i llarg termini, i trobar espais de calma dins el soroll mediàtic i publicitari, són alguns dels elements que poden garantir “la recuperació psicològica”. Punts de pau. El tarannà de Valverde hi pot ajudar.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF