Menut i les Figueroles, entre Escorca i Selva

PalmaBàrbara, Maria, Rafi, Tania, Dolors, Joaquín, Toni i Joan, i el canet Bingo, ens expliquen una excursió entre els termes d’Escorca i Selva. Iniciam la caminada a la creu de Menut, a la qual arribam per la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx), km 17,400. Allà trobarem lloc a bastament per aparcar, devora la caseta dels peons caminers (WP-01) (572 m). Ja que la ruta no és circular, haurem deixat un cotxe a l’aparcament de la urbanització el Guix. Començam a caminar a las 9.30 h en direcció a les magnífiques cases de Menut. Els segles XV i XVI, la por de ser atacades per pirates va fer que algunes possessions construïssin torres per protegir-se de les incursions enemigues.

Després d’uns vint minuts de caminar, a les 9.51 h assolim la ruta GR-221, a prop del coll Pelat, el qual, per la dreta ens duria a Lluc, i per l’esquerra a Binifaldó i a Pollença, pel coll del Pedregueret (WP-02) (684 m). En aquesta cruïlla trobarem un rètol indicador del GR-221. La nostra ruta va en direcció a Binifaldó. Mentre caminam tenim a l’esquerra la moleta de Binifaldó, la qual, l’arxiduc Lluís Salvador, anomena puig d’en Menut. El GR deixa aquest camí ample, que baixa, per continuar per un sender ben fresat. La nostra ruta segueix baixant per la pista, cap a Alcanella (WP-03) (684 m). Del coll Pelat, hem recorregut uns 625 metres.

Arribam a una nova bifurcació, al fons del bosc (WP-04) (586 m). Deixam el camí, que gira i segueix cap al nord. Un altre camí segueix paral·lel al torrent, a un nivell més amunt, per la falda de la serra d’en Massot. Nosaltres continuam per la llera del torrent. Crec que s’anomena torrent del Bosc Gran o de la Moleta, i aboca les seves aigües al torrent dels Picarols. Assolim el camí que ve del coll Pelat pel vessant sud-oest de la serra d’en Massot, on trobarem un vehicle tot terreny abandonat (WP-05) (498 m). Pel torrent hem baixat uns 90 metres d’altitud. Ara, resseguim la ruta cap a Alcanella.

La torrentera ens aboca a la vall d’Alcanella, una vall estreta i llarguera, delimitada pel torrent de la Mina, al nord, i pel torrent dels Picarols, al sud, i emmarcada per la serra del pas d’en Bisquerra i el puig Tomir. Caminam per una zona planera i còmoda. Deixam a la dreta el camí que mena a Alcanella i continuam per un sender més estret (WP-06) (480 m) que s’adreça cap al nord. A pocs metres del desviament trobam un botador en un estat precari (WP-07) (486 m), on cal anar en compte a l’hora de botar. Resseguim uns metres la paret i continuam cap al nord per un senderó ben fressat i freqüentat per uns ases que tresquen per allà. Passam per la part de darrere de les cases d’Alcanella, a una certa distància. A la dreta tenim el puig del Boix (641 m). Just en haver passat el puig del Boix, veim un seguit de fites que deixen el camí per la dreta i van a un passet que puja als penyals (WP-08) (541 m).

Arribam aquí a les 12.07 h. Hi endevinam unes pedres compostes a manera d’escala que ajuden a pujar. Assenyalam el pas amb el WP-09 (564 m). Per tant, estam uns 25 metres més amunt del camí que dúiem.. Superat el desnivell, la panoràmica se’ns obre. Destaca, al fons, el puig de Ca de Míner. Veim algunes fites esporàdiques que van cap a la primera torrentera; més enllà n’hi ha una altra, on hi ha la cova d’en Piscol i, més avall, el pas Gran. Quan ens acostam veim un antic rotlo de sitja, bastant desfet i envaït de vegetació, que assenyalam amb el WP-10 (525 m). Així, no resulta estrany que hi hagués traça de camí. També observam un altre rotlo al jaç del torrent i decidim baixar-hi. No sabem ben bé on se situa el pas que cercam, però tenim clar que hem d’anar cap al camí d’Alcanelleta per tornar a la vall d’Alcanella. Amb algunes dificultats, per la roca banyada, arribam a l’alçada on se situa el ranxo de carboners (WP-11) (471 m).

El traçat del camí es perd o s’ha fet malbé. Avançam per un terreny dolent, superam un coster de penyals seguint un nou bocí del camí i botam una paret mitgera. Els companys salven la paret. El lloc és solitari i aspriu i costa avançar-hi. Canviam de vessant i canviam de panorama. D’esquerra a dreta, apareix les Calderes, el Fumeral, el Cingle, la coma Llarga, la Carrasca..., la depressió de Biniatró, el Frontó i la serra del pas d’en Bisquerra. Enrere deixam el puig Tomir i el puig de Ca de Míner, i la torrentera on hi ha el pas Gran. Més a la dreta hi ha el pla de la Vaca. De lluny veim un porxo de roter i cap allà dirigim les passes. Val a dir que el relleu és dolent, molt mogut, amb roques cantelludes i mates de tota casta. Arribam al porxo a les 13.30 h (WP-12) (419 m).

Font de la Mina

Després de dinar reprenem la ruta. A pocs metres hi ha el camí carreter de Biniatró. l’agafam just on hi ha la font de la Mina, dels Xiprers o fonteta d’Alcanelleta (WP-13) (430 m). Remuntam el camí del bosc Gran, a la vorera del qual hi ha un curiós pi, altíssim, de tres soques. Després d’una bona pujada, assolim la vall d’Alcanella. Des del coll d’Alcanelleta, s’albiren les cases de l’antiga possessió homònima. Botam un portell (WP-14) per anar a veure l’alzina de les Truges o d’Alcanelleta; té fama de ser la més gran de Mallorca (WP-15) (489 m). Resseguim la ruta, sortim de l’àmbit de l’alzinar i apareixen les cases d’Alcanella. Passam a una certa distància de les cases d’Alcanella. Un portell tancat, que duu a les cases d’Alcanella, ens obliga a pujar per l’esquerra a un nivell superior. El viarany està senyalitzat amb monjoies i ben fressat, puix aquesta ruta, la del pas d’en Bisquerra, és molt freqüentada. Aquest camí mena a Binibona, a través del pas del Setrí. En aquest punt travessam la línia divisòria dels termes d’Escorca i Selva.

Abandonam el camí de Binibona a l’endret del portell de les Figueroles (WP-16) (338 m). En pocs minuts assolim les cases de les Figueroles.

Una paret seca amb portell devia delimitar les terres de les Figueroles o de la Rota. A l’esquerra surt un senderó fitat que puja al Castellot. Llavors ve el tram de roquissar conegut com el pas d’en Bartomeu. Una altra paret seca amb portell delimita els termes municipals. Deixam Selva per entrar a Escorca. El camí salva una graonada natural al pas d’en Bartomeu. Després del pas, una pista més còmoda que baixa ens menarà al coll de la Batalla, després per asfalt ens dirigirem a l’aparcament de la urbanització el Guix, on tenim l’altre vehicle. Són les 16.48 h quan acabam aquesta interessant ruta.