24/04/2018

Medalles buides

2 min
Medalles buides

Guanyar una medalla va més enllà de cronòmetres, podis o diners. Que et pengin una medalla al coll implica treball, sacrifici, moltes hores d’entrenament, haver gestionat bé la situació... entre altres coses. Una medalla d’uns Jocs Olímpics, d’un Campionat del Món o d’Europa porta una càrrega emocional molt profunda, però també implica una càrrega ètica encara més important. Quan s’inauguren uns Jocs, els esportistes fan un jurament d’esport net, just i, per sobre de tot, de mantenir valors com la companyonia per damunt de la victòria.

Fa uns dies, durant la marató dels Jocs de la Commonwealth, celebrats a Austràlia, hi va haver una imatge esfereïdora. El corredor escocès que liderava la prova, sota unes condicions de calor i humitat molt dures, es desplomava a dos quilòmetres de la meta. Sembla que feia una estona que corria amb problemes i diverses vegades li havien ofert ajuda, que ell havia rebutjat perquè acceptar-la hauria significat la desqualificació directa. Finalment es va desmaiar, amb la mala fortuna de picar de cap contra la tanca de la carretera. Podríem discutir si cal arribar a aquest extrem, però em desviaria del tema.

Just a l’alçada del corredor hi havia un grup força nombrós d’espectadors que, sorprenentment, no van fer cap gest per ajudar-lo. El que sobta més és que semblava que allò que presenciaven fos ben normal, i n’hi havia algun que premia el botó de la seva rèflex per immortalitzar el moment.

Però la cosa no s’acaba aquí. L’atleta que anava segon, un australià, l’avança sense immutar-se. Amb prou feines se’l mira, fa una caiguda d’ulls d’aquelles que fem els corredors per mirar sense que es descobreixi que hem mirat, i continua. Agafa una bandera australiana a pocs metres de la meta i la passeja al vent, triomfant... travessa la cinta de vencedor i deambula fent xocar les mans amb els espectadors que el feliciten. No m’entra al cap que un gest així pugui ser celebrat. No puc entendre com aquest corredor es pot penjar al coll una medalla d’or dels Jocs de la Commonwealth.

¿És que s’hi val tot per guanyar? On son els juraments i els valors? Tots tenim molt clar que dopar-se és il·legal i injust per a la resta d’esportistes. Però no socórrer un company moribund a terra, a part d’injust i immoral, és perillós. Afortunadament, l’atleta escocès, després d’unes hores a l’hospital es va recuperar favorablement, però hi ha casos així que han acabat tràgicament, i sovint el fet d’aturar-se o no pot haver marcat la diferència entre la vida i la mort. ¿Segur que val més una medalla?

stats