Mbappé apaga la llum de l’Argentina (4-3)

BarcelonaL’Argentina portava tot el Mundial jugant amb foc i, ahir, França va ser massa per seguir temptant la sort a base dels cops de rauxa que la van dur als vuitens de final amb més pena que glòria. Ahir, Leo Messi va acabar novament el partit mirant a terra abatut després del xiulet final, que va ressonar en les seves orelles amb el missatge implacable de l’eliminació després de perdre 4-3. S’acomiada del seu quart Mundial abans del previst i sense poder treure’s de sobre una sequera maleïda que l’acompanya en la màxima cita del futbol de seleccions: mai ha marcat un gol més enllà de la lligueta de grups en una fase final d’un Mundial.

Ahir tampoc va ser el dia. Messi, tot i firmar un partit gris, va participar en dos dels gols del seu equip. Un xut seu el va desviar amb fortuna Mercado per avançar els argentins per primer i últim cop al partit, tot just començada la segona part. Al temps afegit, ja a la desesperada, quan l’Argentina jugava amb més cor que cap, Messi va assistir Agüero perquè firmés el 4-3 final. Un marcador que hauria pogut acabar amb empat. Meza, però, va rematar fora l’última oportunitat dels argentins en aquest Mundial.

L’empat, però, hauria sigut immerescut davant d’un conjunt francès que va anar de menys a més liderat per un futbolista que, tot i tenir només 19 anys, ja fa temps que ha canviat l’etiqueta de promesa per la d’estrella: Kylian Mbappé. Autor de dos gols ahir, el davanter del PSG és present i futur, mentre que, a l’altra banda de la balança, Javier Mascherano ja simbolitza el passat. “Aquesta història ja s’ha acabat per a mi, a partir d’ara seré un aficionat més”, va dir elJefecito entre llàgrimes després del partit. Mascherano es retira de l’ albiceleste als 34 anys amb 147 partits d’esforç i compromís a les seves espatlles. També, sent el jugador que ha vist més targetes grogues als Mundials: set en quatre participacions.

Ahir va veure l’última groga en un duel en què la defensa argentina no va poder amb la potència endimoniada de Mbappé. La primera oportunitat de França va néixer d’una falta a la frontal provocada per ell i que Griezmann va enviar al travesser. Cinc minuts després, va provocar un penal que el mateix Griezmann va transformar. Cada cop que les cames de Mbappé tenien camp per córrer, l’Argentina tremolava. Sobretot, va aparèixer quan més el necessitava el seu equip. Després del golàs de Di María que va empatar el partit i de l’1-2 de Mercado, el gran gol de Pavard va tornar a donar ales als francesos, però va ser Mbappé qui va rematar l’Argentina amb dos gols seguits.

Un per cada banda, després de dos contraatacs que van agafar despullada una albiceleste que deixava autèntiques autopistes als carrils laterals que van aprofitar els laterals Lucas Hernández i Pavard. “Té molt marge de progressió, però en un partit tan importat ha demostrat tot el seu talent. Tot i que ha hagut d’ajudar en tasques defensives, això no li ha impedit atacar i fer-ho molt bé”, es va desfer en elogis cap a Mbappé el seleccionador francès, Didier Deschamps. “Ha tingut una actuació realment increïble”, va admetre Jorge Sampaoli.

El seleccionador argentí, que ha viscut un martiri aquest Mundial, en què no ha repetit onze titular en cap dels quatre partits, va descartar ahir dimitir: “Més enllà del dolor, el fet d’haver escollit aquest lloc, que és on vull estar, no em fa avaluar la dimissió”. Tampoc va voler parlar de fracàs, però sí de “frustració”, tot i que en va voler fer una lectura positiva: “La frustració em farà més fort com a entrenador des de l’experiència i l’aprenentatge”.

Sampaoli va reconèixer els errors del seu equip, que van derivar en els contraatacs letals de França. Malgrat que ahir va jugar amb la vella guàrdia, el tècnic argentí va concloure: “El futbol argentí té una generació futura de futbolistes molt important per tornar a estar entre els primers”. Una generació que agafarà Messi amb 34 anys al pròxim Mundial, un premi que, en cas de no aconseguir-lo, no tacarà el que demostra partit rere partit amb la samarreta del Barça: que és el millor. A Barcelona no se’l qüestiona.