Espècie protegida

Massa penitències

El pecat és gros. Baixar a Segona amb una plantilla que, en el pitjor dels casos, havia de tenir una temporada tranquil·la i avorrida, és un pecat que mereix penitència. I l'estem complint. La penitència del disgust i la tristesa de veure el teu equip on gairebé mai l'has vist. Que desaparegui definitivament de pràcticament tots els mitjans "neutrals". La de les noves, pesades i falses rivalitats amb equips als quals mai havíem parat atenció i amb els quals hauríem de mantenir la mateixa no-relació que fins ara. L'última amb un Mallorca que no es cansa de tenir-nos present en els seus pensaments i declaracions. I per acabar –tot i que segur que me'n deixo moltes–, la d'haver d'aguantar uns arbitratges d'una qualitat ínfima que, com ens passa a tots, veiem especialment quan perjudiquen el nostre equip.

Diumenge l'Espanyol va perdre a Las Palmas perquè va fer un mal partit. Especialment una nefasta primera part. Si hagués imposat la seva qualitat; si hagués igualat en intensitat el joc dels canaris; si els seus jugadors més desequilibrants (RDT, Embarba, Melendo) haguessin aparegut, ara no em tocaria parlar de l'arbitratge. Però és que les decisions combinades del VAR i de l'àrbitre de camp fan que fins i tot el menys amic de les visions conspiratives de la història hi vegi conspiració.

La falta prèvia al gol, les possibles mans de Keidi Bare, el gol anul·lat a Nico Melamed i el possible penal a aquest mateix jugador són les típiques jugades que tantes hores de tertúlia de bar (amb be alta) ens han donat. Que se suposava que el VAR (amb ve baixa) havia d'eliminar. I que ens segueixen entretenint perquè no tenim gens clar (ni se'ns aplica prou bé) quin és el criteri per intervenir-hi o no. Però l'expulsió de Lluís no l'entendré mai. Ni la intervenció del VAR, ni la decisió de l'àrbitre. Només hi sé veure intenció de perjudicar l'Espanyol. Perquè si fos producte de la incompetència seria massa gros. I aleshores apareix la dada definitiva per a la conspiració: l'àrbitre del VAR era el senyor Aceitón Varón (amb aquests cognoms només podia ser àrbitre), que, casualment, és del Col·legi Balear. I, encara més casualment, ha estat al VAR en tres de les quatre derrotes periques de la temporada. L'origen no li resta honradesa ni li genera conflicte d'interessos, se'm pot contestar. D'acord. Aleshores, deixem que els àrbitres d'un col·legi puguin arbitrar els clubs d'aquella mateixa federació. Donem-los confiança.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF