PEU AL FERRO

Massa oques a ferrar

JOSEP LLUÍS MERLOS
JOSEP LLUÍS MERLOS

Interlagos és un lloc amb molta història, una de les catedrals mundials de l’esport. Tot i que l’han remodelat una mica, impacta com ho feien altres circuits com Zolder, Indianàpolis, el Jarama i Suzuka. És una sensació semblant a quan anaves al vell Anoeta o a l’antic estadi de Wembley (el de la final del gol de Koeman del 1992; no pas la del 2011 contra el ManU).

Aquí s’han viscut victòries èpiques com la de Senna -el gran ídol local- el 1991. Ahir el seu esperit es va reencarnar en alguns avançaments de Verstappen, que mereixia la victòria. Tot i que Ayrton ja tenia dos Mundials, mai no havia guanyat a casa. I finalment ho va fer després de barallar-se contra els Williams de Mansell i Patrese, sota la pluja i superant uns problemes en el canvi del McLaren que el van fer patir molt en un dia d’emocions i eufòria desbordades.

Per això, veure ara fer el ridícul en aquest mateix escenari el seu equip, que també va ser el de Fittipaldi, resulta tan decebedor. El millor que han fet aquest cap de setmana ha sigut l’anunci de la seva participació en les 500 Milles al maig. Però sona a cortina de fum. Els de Woking van guanyar a Indianàpolis en tres ocasions. El 1972 com a proveïdors de l’equip Penske, amb Mark Donohue de pilot; i el 1974 i el 1976, amb equip propi, amb Johnny Rutherford.

Ara ho intentaran amb Fernando Alonso, en la segona participació de l’asturià a l’oval més famós del món amb l’objectiu d’obtenir la Triple Corona (victòries a Mònaco, Le Mans i aquí), que només ha signat Graham Hill al 1972. L’any passat Alonso va liderar 27 de les 200 voltes, i va abandonar per una fallada del motor poc abans de creuar la línia de llambordes de la meta per última vegada.

Encara no ha transcendit quin motor portarà el McLaren, però tot apunta que serà Chevrolet. La situació de l’equip ara mateix és tan desesperant com absurda. Després de carregar les culpes a Honda de les tres temporades anteriors, ni el motor Renault d’enguany els ha impedit demostrar que el problema el tenen ells, que han fet un xassís pèssim.

Curts de recursos econòmics i amb tants problemes a la F1 com tenen, dispersar objectius amb la romàntica aventura de les 500 Milles és força il·lògic. No cal ni dir que “el llegir els pot fer perdre l’escriptura” perquè, ara per ara, la seva cal·ligrafia és lamentable. I, mentrestant, Mercedes ja té cinc títols de constructors (tots seguits; tants com s’han fet a l’ era híbrida de la F1), tres menys que McLaren... però en una desena part del temps invertit.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF