Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Massa Cristiano per a un equip poc catòlic

Després d'una migdiada de noranta minuts, el Barça ho va fiar tot a un penal claríssim. Miguel Ángel Pérez Lasa, però, que semblava voler fer punts perquè el fitxin de tertulià al Punto Pelota ara que es retirarà del futbol, va fer l'orni i no es va atrevir a xiular la traveta de Sergio Ramos a Adriano. Un 2 a 2 hauria estat un resultat injust per a un partit que mereixia acabar 0 a 0, empatat a punts i a badalls. Al Barça, de nou, li va faltar intensitat i va encaixar al cap de cinc minuts de començar i cinc minuts abans del final. El primer per una errada més en la passada de Thiago a la zona de construcció que, per variar, agafa Alves fora de lloc. El segon per un còrner estúpid cedit per una errada d'entesa entre Piqué -que havia fet un partit remarcable- i de nou un Dani Alves que surt a totes les fotos. El Madrid, ni que sigui amb els creatius suplents, surt a 216 per hora. El Barça ja no. Villa i Messi no estan per pressionar i Iniesta i Thiago tornen cap enrere com si juguessin un partit de solters contra casats (i els del Barça som els casats). Quan en aquest partit lleganyós, condemnat a l'empat, hi introdueixes Cristiano Ronaldo, l'equip de Mourinho es revoluciona i el Barça ni pot canviar de marxa ni pot seguir el ritme. En tres dies s'ha demostrat que, en aquest 2013, hi ha massa Cristiano per a un equip que està poc catòlic. El portuguès en va tenir prou amb mitja hora per fer lluir Valdés en tres ocasions, xutar una falta al pal i provocar una targeta groga per a un Piqué que només el pot aturar amb faltes.

Del partit d'ahir, i d'aquesta tanda de tres enfrontaments consecutius contra el Madrid, hi ha una dada que no s'ha comentat prou. A cada partit, el Barça ha encaixat un gol de cap, defensant malament la pilota aturada. Em vaig cremar les celles, durant els quatre anys de Guardiola, demostrant amb xifres que defensar els còrners i les faltes en zona, en comptes del marcatge a l'home, era una rèmora. A l' staff tècnic se li entravessaven les crítiques i mai no van variar aquesta manera -d'equip petit- de defensar l'estratègia. Vilanova ha insistit a defensar en zona i Roura, esclar, no canviarà això durant la seva interinitat. La qüestió és que som fora de la Copa del Rei per dos gols de Varane -quin tros de central!- i posem emoció i dubtes a la Lliga per un cop de cap de Sergio Ramos a la porteria que sempre marcava Puyol i es feia petons a la senyera.

La Lliga continua pintant molt bé. El Barça ha perdut dos partits en tot el campionat, no ha de tornar a jugar contra Mourinho i la temporada encara pot ser molt bona. Ves per on, que sigui excel·lent o no depèn de Van Persie, el jugador que no vam voler fitxar a l'estiu i que, dimarts que ve, haurà de fer part de la nostra feina.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF