Barça
Misc 29/11/2017

A La Masia, els ‘quatre’ no s’acaben mai

Oriol Busquets debuta en una posició que no ha parat de produir futbolistes des de Cruyff

i
Albert Llimós
2 min
A La Masia, els ‘quatre’ no s’acaben mai

BarcelonaDe Busquets a Busquets perpetuant una tradició consolidada des de fa tres dècades. Contra el Múrcia el Barça va tornar a treure un nou quatre de La Masia. El motlle inacabable. Ernesto Valverde va fer debutar Oriol Busquets, un migcampista de 18 anys de Sant Feliu de Guíxols que porta més de la meitat de la seva vida, des de benjamins, a Sant Joan Despí. Va aterrar al Barça amb 8 anys admirant Deco i pocs mesos després de “plorar” a la final de París amb el gol de l’Arsenal, el seu primer record del seu Barça. “No havia somiat el debut, però si l’hagués somiat hauria sigut així, ha sortit tot bé”, va dir el futbolista.

Des que Johan Cruyff va posar la llavor del que és avui el Barça, el planter no ha deixat de produir quatres. A Luis Milla el va seguir Pep Guardiola. Després va aparèixer Xavi, que a poc a poc va moure’s cap al costat per pivotar al voltant de Sergio Busquets, el gran 4 de l’era moderna. Mikel Arteta, Oriol Romeu i recentment Sergi Samper també han sigut altres jugadors que el club ha generat, igual que Sergi Roberto, un interior que ha desplegat la seva potència com a pivot. I ara Oriol Busquets.

“És molt jove, però ens pot ajudar. Té bastant recorregut en aquesta posició”, va dir el seu tècnic, que va definir-lo com un “migcampista tipus Barça” que ha de “millorar en el joc d’esquena” però que veu “molt bé les passades interiors”. “Tinc potència, ajudo en la sortida de la pilota, tinc un llarg recorregut, però he de millorar en el salt de cap”, va dir el futbolista, que va disputar poc més d’una hora de joc. Com marquen els cànons de l’escola Barça, va donar sempre sortida neta des del darrere, amb un control orientat per accelerar la jugada, però tímid en la combinació, sense buscar passadissos interiors i recolzant-se a banda i banda per fer-ho fàcil. Pocs primers tocs. De fet, aquesta sobrietat és una de les seves característiques principals. “No arrisca gaire en la passada”, diuen els que el coneixen. Defensivament gairebé no va haver d’anticipar, i es va limitar a assegurar el triangle en l’eix central amb Piqué i Vermaelen. “Té molt bona col·locació, és molt posicional i es despenja molt poc en atac; dona molt d’equilibri i evita transicions després de pèrdua”, expliquen d’ell els que han vist la seva evolució.

La direcció esportiva el considera un dels quatre o cinc futbolistes del filial amb projecció de primer equip si les coses no es torcen. Carles Aleñá -també titular ahir-, Marc Cucurella i Oriol Busquets són els tres primers noms que posen damunt de la taula. El Busquets de Sant Feliu, sense parentiu amb el de Badia, té en l’actual migcentre un referent on emmirallar-se. De fet, són dos jugadors similars, espigats (1,89 i 1,85) i amb una noció tàctica molt desenvolupada. El motlle ha anat evolucionant, i ara els nous quatre són futbolistes molt més poderosos, sense perdre capacitat tècnica, i amb la marca Busquets de fàbrica.

stats