La Masia continua perdent pes al primer equip del Barça

Tot i això, a la Lliga, l’equip blaugrana encara és un dels que tenen més jugadors procedents del futbol base

Aviat farà set anys d’un dels moments més aplaudits de la història recent del Barça. No va ser un títol important, ni una golejada favorable contra el Madrid, ni una remuntada agònica per passar ronda a la Champions. Tampoc el fitxatge d’un referent mundial -com els flamants Antoine Griezmann o Nikola Mirotic-, ni la inauguració d’un nou recinte esportiu, ni el tancament d’uns comptes rècord. Va passar de sobte, amb els focus d’un dia qualsevol i en un marc tan aleatori com l’estadi Ciutat de València. El 25 de novembre de l’any 2012, l’equip de Tito Vilanova visitava el Llevant a la jornada 13 de la Lliga. Tot i ser un partit senzill sobre el paper, sense misteri més enllà de la intenció de seguir sumar punts en un campionat que acabaria sent culer amb diverses jornades d’antelació (el resultat a Orriols va ser de 0-4), va fer la volta al món. El motiu: que durant més d’un hora el conjunt català va competir amb onze jugadors amb passat a La Masia sobre el terreny de joc. Al minut 13 Dani Alves es va lesionar i el seu lloc al lateral dret el va ocupar Martín Montoya. El cercle va quedar tancat fins que Adriano va substituir Jordi Alba a un quart del final de l’enfrontament. Discret com sempre, Vilanova, que estava centrat en treure el màxim rendiment esportiu dels seus futbolistes, no va buscar aquella foto. Però sí que és just recordar-lo com un dels tècnics que més activament va treballar per acostar-se al somni de Louis van Gaal, que, tot i omplir el Barça d’holandesos en la seva etapa d’entrenador al Camp Nou, mantenia la il·lusió de “disputar una final de Copa d’Europa amb onze jugadors de la casa”.

Aquella cèlebre alineació -Valdés; Montoya, Piqué, Puyol, Alba; Busquets, Xavi, Cesc; Messi, Pedro i Iniesta- va ser conseqüència directa de tenir una plantilla amb 16 jugadors fets a La Masia -15 més Tello, que va jugar 22 partits tot i ser del B-, fruit de la suma de l’esplendor d’una generació irrepetible, l’aposta dels tècnics per promocionar el talent del planter i la confiança del club en un model formatiu amb dècades de tradició. Des de llavors, el nombre d’efectius de la casa al primer equip ha anat a la baixa temporada rere temporada. Primer va tocar fons a l’últim any de Luis Enrique, quan van marxar d’una tongada Bartra, Sandro, Munir i Deulofeu i, per primera vegada en molt de temps, la representació del futbol base a la primera plantilla va quedar per sota dels deu jugadors. Però aquest estiu, un cop confirmada la sortida de Cucurella al Getafe (cedit amb opció de compra de sis milions) i a l’espera que Rafinha fitxi pel València, la xifra se situarà en mínims històrics. Si acaba passant el que està previst als despatxos de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, Ernesto Valverde tindrà a les seves ordres només sis jugadors formats al planter: Leo Messi, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto i Carles Aleñá. I, tret dels dos últims, tots tenen més de 30 anys. El relleu, per tant, es fa més necessari que mai.

Els bascos i l’Espanyol

De moment, però, de la generació que puja, l’únic que s’ha fet un lloc al primer equip és Aleñá. Tot i jugar poc, el mataroní gaudeix d’una estabilitat que mai no van tenir Deulofeu, Sandro, Munir, Adama, Palencia o Samper -el club no guarda opcions per a cap d’ells- i que anhelen Riqui Puig, Miranda, Collado, Oriol Busquets, Abe o Wagué, màxims exponents d’un Barça B que enguany tornarà a competir a Segona B. De la seva progressió en dependrà, en gran part, que el primer equip blaugrana pugui tornar a presumir de futbol formatiu als escenaris més imponents d’Europa. Ara el consol només està servit en la comparació amb els millors equips de la Lliga.

I és que amb les estadístiques a la mà, i a falta d’un mes i escaig per al tancament del mercat de fitxatges, el Barça figura encara entre els conjunts de la lliga espanyola que més futbolistes del planter tenen a la plantilla. La corda de Messi, Piqué, Busquets i Jordi Alba i la consolidació de Sergi Roberto i Aleñá asseguren un temps prudencial d’identitat envers equips com l’Atlètic de Madrid, que només tenen tres jugadors amb passat al futbol formatiu a les ordres de Simeone -Koke, Saúl i Thomas-. Dels deu primers classificats de l’últim campionat, el conjunt amb menys futbolistes de la casa és el Getafe, amb un sol representant -Hugo Duro-. En l’altre extrem hi ha l’Espanyol, que en aquest moment de l’estiu compta amb un total de 12 jugadors amb passat més o menys dens al futbol base. Cert és, però, que Marc Roca té una proposta per marxar al Bayern i que algun dels més joves podria sortir cedit.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF