BARÇA

La caiguda de Jaume Masferrer, el poder a l'ombra al Barça

Bartomeu havia lligat el seu destí a aquest fill de la generació dels Jocs Olímpics

Jaume Masferrer, al centre de la imatge, entre Emili Rousaud i Jordi Calsamiglia / EFE

L'endemà de la dimissió en bloc de la directiva del Barça, el ja expresident Bartomeu va anar a oficines per formalitzar el traspàs de poders amb la comissió gestora. Un dels assistents explica que, quan Bartomeu marxava, carregat de caixes, un treballador se li va acostar i li va plantar cara: "Escolta, no t'emportes el Masfe"? L'expresident es va posar a riure. Dos dies després, divendres, el Barça acomiadava finalment Jaume Masferrer, Masfe. El seu càrrec de director de l'àrea de presidència, creat per Bartomeu per fer-li un lloc al club, deixava de tenir sentit. "Sense Bartomeu, s'havia quedat sense paraigua".

Poques persones han generat tanta controvèrsia al club com Masferrer. El seu comiat ha sigut celebrat per bona part dels treballadors, mentre que només uns pocs destaquen que "ho ha donat tot pel club". Les opinions sobre Masferrer són tan polaritzades que, mentre algú arriba a definir-lo com "un geni", d'altres en parlen com algú que "no sap res de res de publicitat i comunicació" i l'acusen d’arribar on ha arribat per tenir amics amb poder. "Es creia Rasputin, un gran estratega, però ni tenia la informació ni la capacitat. Té un gran historial d'errors". Però la seva posició era privilegiada, era un dels tres executius més ben pagats del club, amb un salari que rondava els 300.000 euros anuals, i se'n va aprofitar. "Es creia per sobre del bé i del mal", comenten, i tenia actituds que no comprenien els altres treballadors. No anava a les reunions del comitè de direcció o, a les gires d'estiu, s'emportava la seva família, un privilegi que en principi només correspon als directius.

La junta gestora acomiada Jaume Masferrer, que havia recuperat les seves funcions després de l'auditoria del Barçagate

Al Camp Nou molts admeten que li tenien por. "O estaves amb ell o contra ell. Es va obsessionar molt en controlar la informació que sortia del club i va acusar molts treballadors, o bé de parlar amb la premsa o de ser talps que treballaven per a altres candidats a la presidència". A Masferrer "li agradava el poder" i, si feia falta, "mentia als mitjans" per aconseguir l'objectiu. Un dels exemples és amb el viatge d'Éric Abidal i Òscar Grau al Qatar per parlar amb Xavi, que va negar fins que van aparèixer documents gràfics d'aquella trobada. Des del Camp Nou l'acusen de "vexar, mentir i tractar amb menyspreu tothom", fins al punt que bona part dels més de 500 empleats que té el club en plantilla s'havien negat a seguir treballant amb ell. "És el responsable de dinamitar tots els ponts amb tothom. Amb els treballadors i amb els jugadors, però també amb els empleats, la Generalitat, l'Ajuntament, la Lliga...", asseguren des dels despatxos, on ara gairebé tothom té ganes de parlar. Sempre des de l'anonimat, per "no escalfar més l'ambient". "Sense Barto i sense Masferrer, avui el club és un spa. Barat, perquè no hi ha un duro, però un spa", afegeixen amb un toc d'humor.

Al club tothom coneixia "el Masfe", però "el Masfe" era un desconegut per a la majoria de la massa social. Fins a principis d'any, sempre s'havia mantingut a l’ombra, sense oferir entrevistes o tenir presència a les xarxes socials. Excepte en algunes gales, on es deixava veure als photocalls. "Mai ha buscat ser reconegut a nivell públic, prefereix mantenir-se en un segon pla", diu un publicista que va treballar amb ell fa anys. La seva feina era a l'ombra, com a mà dreta del president. "No només l'assessorava, el condicionava, fins al punt que Bartomeu només l'escoltava a ell". Però, en aquell Barça que facturava més que ningú i anava guanyant lligues, els problemes es quedaven a casa. Fins al Barçagate. Quan la Cadena SER va explicar que el mateix Masferrer havia sigut el responsable de contractar les empreses que monitoritzaven les xarxes i creaven perfils que publicaven missatges ofensius, Masferrer va quedar contra les cordes. Visiblement nerviós, va intentar justificar-se en converses en què va arribar a demanar que no es parles d’ell per motius familiars i personals. "Llavors molts directius volien acomiadar Masferrer, però Bartomeu el va salvar suspenent-lo de feina, però no de sou. Tot i que ràpidament es va veure que havia estat un gest més simbòlic que real, ja que Masferrer va seguir manant molt", s’explica dins dels murs del Camp Nou. 

L'experiència als Jocs Olímpics de Barcelona

Nascut el 1960 al Brasil, on vivien els seus pares i on encara té familiars, al seu currículum hi consta que es va llicenciar en ciències empresarials i màrqueting a Esade. Masferrer forma part de la generació a la qual els Jocs Olímpics del 1992 van canviar la vida. El 1989 va entrar a l’oficina que s’encarregava dels patrocinadors internacionals de la cita olímpica, àrea on una de les veus cantants era ja un jove Sandro Rosell, acompanyat d’altres persones que, amb el temps, passarien pel club, com Antoni Rossich, Emili Sabadell o Jaume López. Del 1992 al 1998, Masferrer va treballar a l’Agència de Publicitat Altraforma i posteriorment va passar per l’oficina de Madrid de Publicitat Casadevall, Pedreño & PRG. Finalment, el 2003 va fundar l’empresa Confidence & Communication. Una de les primeres seus d’aquesta empresa seria la casa on actualment viu Sandro Rosell, amb qui es mantenia en contacte i amb qui va treballar en diferents projectes. És Rosell, de fet, qui va portar Masferrer com a assessor a la candidatura de Joan Laporta a la presidència del 2003. Però Laporta no li va donar feina.

Bon amic de Bartomeu des d’aquestes èpoques, Masferrer va convertir-se en un dels responsables de la candidatura de Sandro Rosell a les eleccions del 2010, tot i que aquella aventura no va acabar de rutllar per les seves discrepàncies amb Jaume López, un dels altres responsables de la candidatura. Rosell, de fet, es va decantar per aquest segon, tot i que un cop va ser president va firmar els primers contractes del Barça amb l’empresa de Masferrer. Un cop Rosell va dimitir i va deixar la presidència a Bartomeu, la figura de Masfe no va parar de créixer. "Ha sigut l’ideòleg del mandat de Bartomeu, el responsable de moltes de les decisions més importants", s’explica d’un home passional i temperamental que no es portaria bé amb alguns dels caps de comunicació de l’època, com Albert Montagut o Albert Roura. Masferrer va ser qui va proposar a Bartomeu ja el 2014 crear una "àrea d’intel·ligència" per intentar saber què pensava el soci i l’entorn, amb les enquestes de l’Observatori Blaugrana, executades precisament per l’empresa Time Consultant. De les converses entre Masferrer i Bartomeu també va néixer la idea d’avançar les eleccions del 2016 al 2015, quan, després d’una derrota a Sant Sebastià, l’entorn pressionava un Bartomeu que se sentia assetjat. Pocs mesos després, el Barça guanyava el triplet i Bartomeu guanyava les eleccions acompanyat d’una guàrdia pretoriana liderada pel seu amic. Finalment, Masferrer, que figurava com a assessor extern del club, entraria a treballar-hi per fer costat a Bartomeu durant el segon mandat.

"Bartomeu va perdre la confiança amb gairebé tots els treballadors. Tots, excepte Masferrer", expliquen. Ningú sap exactament per què, però alguns s'aventuren a dir que, si el president hagués acomiadat el seu assessor quan va esclatar el Barçagate, avui potser Bartomeu seguiria al càrrec.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF