TROFEU JOAN GAMPER
Esports 22/08/2011

Quan Maradona va unir els destins del Barça i el Nàpols

Toni Padilla
3 min
Diego Armando Maradona el dia que va ser presentat com a nou jugador del Nàpols, el juliol del 1984.

El 29 de juny del 1984 va ser un dia molt llarg. Els dirigents del Nàpols eren a Barcelona negociant el fitxatge de Diego Armando Maradona. Amb els diners de Corrado Ferlaino, el polèmic pro pie tari del club, els napolitans vo lien aixecar un projecte esportiu que per fi donés al sud d'Itàlia un equip capaç de guanyar la lliga. I Maradona havia de ser la clau de tot plegat.

Però aquell dia el portaveu del Barça Joan Gaspart va tancar les més de 13 hores de negociacions amb una frase lapidària: "És definitiu. El Barça no traspassa Maradona al Nàpols". Després de 40 dies negociant, els italians van posar-se decebuts a buscar alternatives sabent que els quedaven poques hores per inscriure un jugador estranger en la lliga, ja que el termini acabava en 48 hores. Van fixar-se en Hugo Sánchez i Santillana.

A Nàpols la notícia va fer entrar el pànic. Com si s'anunciés una erupció del Vesubi, o que la sang del reliquiari de sant Genar no es liqua la vigília del primer diumenge de maig i el 19 de setembre, com mana la tradició a Nàpols. Dos aficionats es van encadenar a les instal·lacions del Nàpols en protesta per l'actitud del Barça, a qui acusaven de segrestar el jugador, ja que Maradona havia dit obertament que volia marxar. Altres van anar a les portes del consolat espanyol i van tirar pedres, la qual cosa va obligar la policia a intervenir. Nàpols s'havia il·lusionat amb el fitxatge del millor jugador del món i plorava. Ferlaino fins i tot va afirmar que denunciaria el Barça a la UEFA i la FIFA perquè el president Josep Lluís Núñez havia demanat per fax els avals bancaris per poder signar el traspàs i un cop s'havia fet tot aquest procés va dir que no venia el jugador.

Tanmateix, 24 hores després Nàpols ja somreia. En un gir final del guió Gaspart va trucar als representants del club italià i va dir que els vendrien Maradona. Els carrers de Nàpols es van omplir d'aficionats eufòrics. El geni argentí creuava part del mar Mediterrani -aquest mar que sempre ha unit Barcelona i Nàpols- per fer gran el conjunt partenopeu.

El dia 30 de juny Núñez arribava al Miniestadi per presenciar la final de la Copa Generalitat de futbol juvenil al costat de Jordi Pujol i els pocs periodistes que van fer acte de presència es van sorprendre quan el president del club els va dir: "Maradona marxa, tot i que jo no volia". Núñez va justificar el canvi de plans: "S'ha estudiat fins al final si ens convé quedar-nos un jugador que no es vol quedar".

Fart de tenir conflictes amb un futbolista amb qui ja s'havia enfrontat diversos cops, Núñez va preferir vendre'l, que se sentia traït pel president. Josep Maria Minguella, que va formar part d'a quelles negociacions, ja ho havia afirmat 24 hores abans: "El Barça diu que no el ven, però en realitat el que fa és demanar més diners al Nàpols". I tenia raó. Núñez tenia decidit vendre el jugador i Maradona tenia decidit sortir del club. La relació entre tots dos era dolenta, malgrat que d'entrada l'argentí no volia marxar i ningú dubtava del seu talent.

Segons Minguella, tot va començar quan "van córrer rumors" que el Barça volia vendre Maradona: "Em van trucar interessats diversos clubs italians. Així que ho vaig preguntar a Núñez, que sorprenentment va dir que si un equip portava 12 milions de dòlars en parlaríem. I el Nàpols els va portar. Maradona ho va saber i tot i que no volia marxar del club es va sentir decebut i va començar a fer pressió per marxar". De fet, Minguella, que va ser peça clau per portar l'argentí al Barça, sempre ha defensat que "Maradona va tenir mala sort amb les lesions a Barcelona": "Es van aconseguir títols i gairebé es guanya la Lliga. Sense lesions potser s'haurien obtingut lligues i s'hauria quedat".

Però no es va quedar. Quan aquell juliol del 1984 Maradona va marxar al Nàpols tothom semblava content. Núñez treia un munt de diners i perdia de vista un jugador amb qui no s'entenia. Maradona marxava d'un club en què no se sentia estimat pel president i el Nàpols canviava la seva història. Amb l'argentí va guanyar les dues úniques lligues que té. Aquell estiu Maradona va ser rebut a Nàpols com si fos un déu. A l'estadi de San Paolo va trobar l'escalfor d'una afició que encara avui l'idolatra per sobre de qualsevol altre mortal. Quan el Nàpols avui jugui el Gamper, els seus seguidors tornaran a pensar que poder-lo fitxar va ser un miracle de sant Genar. Així ho va publicar la premsa italiana: " Miracolo ". Un miracle que va costar molts milions a Ferlaino.

stats