Publicitat
Publicitat

Mandat nou, discurs vell

Novament no han fet falta eleccions ni passar per les urnes. Florentino Pérez ha sigut l'únic candidat. Com va passar el 2009 en succeir Ramon Calderón. Era l'1 de juny i tot i que el Madrid acabava de guanyar la segona Lliga consecutiva, els escàndols de Calderón havien sigut massa sonats i Florentino arribava com a gran salvador. En el seu discurs va presentar Valdano de director general, Pellegrini d'entrenador i, com a gran estrella, Kaká. Tots tres han fracassat. Des de llavors han passat quatre temporades i el balanç no pot ser gens positiu. Ha guanyat la meitat de lligues que Calderón. I, a més, ha deixat el club en mans d'un Mourinho que ha dividit el madridisme i ha deixat el vestidor fet un autèntic polvorí.

Les primeres paraules de Florentino Pérez com a nou president blanc van ser carregades de cinisme: donava les gràcies als socis per la confiança que li havien mostrat. Una confiança que no l'havien pogut demostrar a les urnes perquè els estatuts, fets a mida, compliquen que hi pugui haver un altre candidat.

Després tocava el torn de parlar de professionalitat i d'esforç, i de no rendir-se mai com sempre havia fet el president d'honor, Alfredo di Stéfano. Un home que està immers en una gran polèmica entre els seus familiars i la seva promesa, 36 anys més jove que ell. I com que pels títols no podia treure pit, ho va fer pels números. Pérez va repetir en diverses ocasions que el Madrid és el club més valuós del món i que té unes xifres envejables. I que el seu objectiu seria mantenir que el Madrid fos dels socis, desmentint un cop més el rumor de voler-lo convertir en societat anònima.

Florentino comença el seu onzè any com a màxim mandatari blanc i es converteix en el segon president amb més anys al Madrid, encara lluny de Santiago Bernabéu, que n'hi va estar 35. De Bernabéu en va parlar quan es referia al planter, dient que seguirà sent un signe d'identitat madridista i anunciant la inauguració, per fi, de la residència per als futurs jugadors. La primera pedra la va posar Ramon Calderón el 7 d'abril del 2008. Més de cinc anys després, segueix en construcció.

Sobre el futur del primer equip, a diferència d'altres investidures rodejat de noms galàctics, es va limitar a dir que tindria un cos tècnic a l'altura i que lluitarien per guanyar la ja famosa décima . Una obsessió més que no pas una promesa.

I va acabar amb un missatge demanant la unió del club blanc. Sens dubte, el gran problema que tindrà el madridisme post-Mourinho. La divisió existeix al vestidor, a les graderies, a la premsa... A tot arreu menys a la directiva. Allà només hi mana un. I potser aquest és el gran problema del Madrid.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF