EL GERMÀ PETIT

Maleïts entrenadors toscans

A Florència, la fascinant ciutat on Josep Pla va establir corresponsalia i en què Gaziel va fruir de la cura d’aires que narra en un preciós volum dels seus Viatges i somnis, on tot es debat pel plaer de polemitzar, hi ha poques veritats indiscutibles: el pa sense sal, Giancarlo Antognoni i que els Della Valle, els propietaris de la Fiorentina, són interistes. No hauria de ser aquesta última una deshonra greu, des del moment en què, quan l’estimat cantant toscà Narciso Parigi va enregistrar l’himne de l’equip florentí en un estudi de Milà, va arreplegar per als cors un feix de futbolistes de l’Inter, entre els quals Egisto Pandolfini, paisà de Parigi i ardent tifoso viola. El que molesta en un indret amb un orgull de pertinença superlatiu és que, malgrat ser els artífexs del renaixement de la Fiore el 2002, els empresaris sabaters considerin l’entitat com un branquilló en l’arbre del seu negoci. No ajuda a amorosir l’ànim que dues peces clau del mig camp de l’última Fiorentina europea, Borja Valero i Matías Vecino, vesteixin ara de nerazzurro. Valero, que porta les coordenades del Ponte Vecchio tatuades al braç dret, havia declarat que volia retirar-se i fixar la seva residència a la riba de l’Arno. De Vecino, en va cantar els goigs Mauro Icardi a la prèvia del Barça-Inter de Milà: “Un jugador fonamental per a nosaltres, que aguanta la pilota al mig del camp, amb molta tècnica, però que també corre”. I era viola.

S’esventa, a més, un altre retret freqüent entre la parròquia de l’Artemio Franchi: els millors tècnics del país, tots ells de la regió, entrenen sempre lluny de Florència. L’actual, Stefano Pioli, va jugar a la Fiorentina sis anys, però és fill de Parma. L’últim entrenador toscà va ser Eugenio Fascetti, a qui van encolomar durant dos mesos de l’estiu del 2002, mentre l’entitat es dessagnava, una banda de jugadors descendits a la Serie B. Mentrestant, Massimiliano Allegri, crescut en un barri treballador de Liorna, ha alçat nou trofeus en els últims quatre anys. Mentre dirigia equips amateurs, Maurizio Sarri supervisava transaccions entre institucions al Monte dei Paschi di Siena. I Luciano Spalletti, natural de Certaldo, a tres quarts d’hora en cotxe del Franchi, ha passat de militar al juvenil viola a ser un utòpic objecte de desig per a la banqueta del primer equip.

“El seguidor florentí és volcànic, visceral”, justifiquen tifosi expatriats. “Un tècnic, allà, ha de gestionar la plantilla, però també l’estat d’ànim de l’afició. Dur Sarri o Spalletti, a l’inici, seria il·lusionant, però, si les coses no anessin bé, hi hauria un malestar important”. Així és com els profetes continuen duent la bona nova lluny de casa seva. Al Meazza, per exemple. Per a alegria dels Della Valle?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF