20/11/2012

Madurs per a qualsevol cosa

2 min
Rosell el dia de l'acord.

Ben pocs privilegiats han tingut accés al detall del contracte entre el Barça i Qatar Sports Investment. Alguns fa temps que ho adverteixen: els patrocinadors treuen poc profit de les possibilitats que van firmar en el seu moment. Segons aquesta impressió, algú a Doha que dediqui unes hores a estudiar el potencial del document tardaria dos nanosegons a convocar una reunió a Barcelona per aprofundir en les possibilitats que ara mateix estan desertes.

El que sí que estava previst és el pas de fundació a companyia aèria. Posi's a la seva pell. Vostè és multimilionari perquè dorm sobre una de les reserves d'hidrocarburs del planeta. Es deixa convèncer per invertir 166 milions en un club de futbol i exhibir-se a través de l'esport anys abans d'organitzar un Mundial. En un atac de magnanimitat accepta els motius dels negociadors catalans, amb els quals manté una relació de confiança, i accedeix a estampar al principi Qatar Foundation. Entén el concepte. Està pagant per una samarreta verge de missatges comercials i això el convenç de fer les coses a poc a poc per evitar rebuig. Dos anys i uns milions després, la transició ha acabat. No queda ningú que no estigui familiaritzat amb els missatges a la samarreta. Ha arribat l'hora de desplegar el projecte sense condicionants. La tardor vinent es compliran deu anys des que l'assemblea de compromissaris va atorgar el vistiplau per explotar econòmicament l'actiu més romàntic que li quedava al club. El que no sabrem mai és si la massa social del club havia arribat a un punt de maduresa suficient per acceptar una beguda, un fabricant de televisors, una casa d'apostes o una companyia aèria. La meva opinió és que sí.

El 29 d'octubre l'emir de Qatar va ser el primer cap d'estat que va visitar la franja de Gaza i, segons recull l'ARA, es va comprometre davant de Hamàs a convèncer el Barça per disputar-hi un partit. Qui paga acostuma a manar, però potser no tant. Per molt que el contracte ho permeti.

stats