Publicitat
Publicitat

El Madrid tira la casa per la finestra per Bale

El club blanc tensa la seva tresoreria amb un fitxatge molt car

Les relacions entre l'ètica i el futbol sempre han estat confuses, un binomi obscur, cada cop més regit pels principis del capitalisme a mesura que l'esport s'ha fet més global, focus de poder i negoci creixent.

El fitxatge de Gareth Bale pel Reial Madrid ha tornat a reproduir l'etern debat sobre si hi ha límits en el món del futbol. Uns límits ètics o morals en un esport que es regeix per la llei del mercat, l'oferta i la demanda, tot i que compta amb la connivència legislativa -la llei Beckham n'és un exemple- i la permissivitat financera de les autoritats -la majoria de clubs espanyols tenen grans deutes, molts, amb Hisenda-. A més, cal tenir en compte que, en el cas del Madrid, es tracta d'una entitat privada, en mans dels socis. ¿L'ètica hi té cabuda, en aquest terreny?

La primera resposta cal buscar-la en els experts en aquest àmbit. El catedràtic d'ètica de la Universitat de Barcelona Norbert Bilbeny és extremadament crític amb el dispendi de Florentino Pérez. El context mana. "Tenint en compte la situació actual, és desproporcionat, tot té un límit, i el futbol, tot i ser un negoci, no justifica aquestes xifres", explica rotund.

En la mateixa línia s'expressa el catedràtic d'economia José Maria Gay de Liébana. Una mirada ben diferent a la de Bilbeny, però que comparteix criteri. "És una bufetada per a la societat. Han intentat vestir les xifres, però pagar això per un jugador de qui fa dos mesos poca gent havia sentit a parlar és una bogeria. Ni èticament ni estèticament es pot fer una operació així en el moment que viu la societat", diu l'economista.

Més mirades. La d'un exdirectiu blaugrana, coneixedor del món del futbol des de dins. Joan Castells va viure de ben a prop l'episodi Luis Figo. "La xifra del traspàs de Gareth Bale està absolutament fora de lloc, i més en el context de crisi que viu la societat actualment. És una quantitat desproporcionada, pagar un preu tan gran és una greu errada", assegura.

Enric Canet, director del Casal dels Infants del Raval, i il·lustre barcelonista, lamenta que amb els diners d'aquest traspàs "s'acabaria amb la fam de tota la infància de Catalunya". Canet, però, estén el debat més enllà de Bale. "57 milions d'euros per Neymar o 91 milions per Bale, les dues xifres són absurdes. A partir d'una certa quantitat, és un absurd. El món del futbol no té lògica, hi ha massa gent que xucla d'aquest esport", denuncia.

Precisament, el primer que va alçar la veu contra aquesta operació va ser Gerardo Martino, entrenador del Barça, un club que va pagar aquests prop de 60 milions per l'estrella brasilera. "Gairebé és una falta de respecte per al món en general", va afirmar l'argentí.

Gay de Liébana diferencia entre els casos de Neymar i Bale, i aplaudeix el de Rosario. "Entenc perfectament les paraules de Martino criticant el preu de l'operació. Els 57 milions d'euros que el Barça va pagar per Neymar són una xifra més adequada a la realitat".

Culpa de les autoritats

"Tampoc entenc que les entitats financeres que no donen crèdit a les petites empreses donin tantes facilitats a un club com el Madrid. És, com a mínim, lleig", afegeix l'economista, posant èmfasi en l'administració i la seva capacitat per legislar. També ho apunta Canet, que exigeix als clubs "que paguin tants impostos com el que paguen de traspàs". I lamenta: "Si vas a una escola i preguntes si és normal el que cobra Messi tothom et dirà que sí".

Els preus del futbol n'han desvirtuat l'essència, pregona Bilbeny. "L'esport ha adquirit aquest caràcter competitiu, que fa dècades que no tenia. És contrari amb la idea de l'esport i l'espectacle". Bilbeny també respon a la idea que el futbol recupera la inversió feta. "Si la fi justifica els mitjans, podríem justificar barbaritats. És com si, per tenir un equipament, l'aconseguíssim gràcies a la màfia", exemplifica.

Tot i la mirada polièdrica que es pot aplicar a aquesta discussió, al final acaben manant la passió i els sentiments. Fins i tot poden arribar a trontollar els principis morals d'un mateix. "És ètic o no? Jo critico aquestes xifres, però quan arriba el cap de setmana acabo mirant el partit i sent del Barça. Tots ens queixem, però...", sentencia Enric Canet.

Històries de superació esportiva