El Madrid sentencia la lliga al Camp Nou (1-2)

BARCELONADesprés de quatre anys gastant-se milions i entregant el club a José Mourinho, el Madrid guanyarà la Lliga. Els blancs van deixar llesta per a sentència la Lliga en imposar-se al Camp Nou en la que és la primera victòria del tècnic portuguès a l'estadi blaugrana. Defensivament brillant i amb una eficàcia ofensiva gairebé cínica, el Madrid va sumar els tres punts posant punt final al somni de la remuntada d'un Barça massa nerviós que ara té tot just dos dies per aixecar-se d'un cop duríssim i rebre el Chelsea. El cop més dur rebut des de l'arribada de Guardiola.

El Reial Madrid tenia prou clar quin havia de ser ahir el seu paper. Els seus dos últims partits a l'estadi, els de tornada de la Supercopa i la Copa, s'havien convertit en la referència, en el model a seguir. Mourinho, doncs, va fer jugar el mateix equip de Munic, per intentar crear problemes a la defensa de tres blaugrana. Una versió del Madrid que crea talls de digestió al Barça, que el fa sentir incòmode. Guardiola, buscant solucions a la seva pissarra ja des de l'inici, va sorprendre amb la presència de Tello i Thiago en l'onze inicial, apostant per Alves com a extrem per intentar fer mal per les bandes, una mica com havia fet el Bayern amb Ribery i Robben. Posant plegats pel mig Xavi, Iniesta i Thiago, la idea era tocar com els àngels, però el Madrid va demostrar haver après part de la lliçó del passat i no va buscar els jugadors del Barça, sinó que va posar l'accent defensivament en l'art de tallar línies de passada i passadissos interiors.

El partit va ser igualat, amb un Madrid orgullós disposat a demostrar que mereix aquesta Lliga, que pot derrotar el Barça. Que pot fer-ho al Camp Nou, però amb les seves armes. L'inici va ser frenètic, un pèl anàrquic, amb errades impròpies de jugadors d'aquest nivell, pèrdues de pilota i un munt de jugadors corrent amunt i avall, sense gaire ordre. Un escenari que agrada més a homes com Cristiano Ronaldo i Özil que no pas a Xavi i Iniesta. El portuguès, actiu per l'esquerra, va topar amb un Puyol immens i es va limitar a provar xuts llunyans. Seva va ser la primera ocasió amb un cop de cap a la sortida d'un còrner. De fet, un còrner va canviar-ho tot, quan Pepe va rematar per sobre d'Adriano i va provocar un rebuig de Valdés just allà on no es pot fer, a l'àrea petita. Puyol no va poder treure la pilota i Khedira es va vestir d'heroi madridista fent un 0-1 tan lleig com valuós (17).

Al nerviosisme del Barça s'hi sumava la necessitat de remuntar el partit. I l'aposta de Guardiola no acabava de funcionar, bloquejada pels esforços defensius visitants i les errades d'homes com Thiago, imprecís. Obligat a trobar-se a si mateix, el Barça va trigar molt a mirar-se al mirall i reconèixer el campió de sempre. Amb un Iniesta valent i Messi endarrerint la posició per tocar pilotes, l'equip de mica en mica va aconseguir endarrerir la pressió madridista, inicialment molt avançada, tancant-lo fins al descans sobre la seva àrea. Messi, fantàstic donant assistències però poc xutador, es va inventar dues assistències precioses a Xavi i Tello. L'ocasió del terrassenc va ser immillorable, de les que canvien el destí d'un matx, però el xut va acabar fora després de ser desviat per Casillas.

Partit d'emocions fortes, de nervis i tensió alta, el matx no va créixer com a espectacle en la segon part malgrat que emocionalment va ser dels que es viu a flor de pell. Thiago va avançar una mica la seva posició per guanyar confiança i Tello va desaprofitar una gran assistència seva en els primers minuts de la represa. Guardiola, però, sabia que els granets de sorra del rellotge que marcava el temps del clàssic anaven caient.

Després de consultar-ho amb Tito Vilanova va donar entrada a Alexis Sánchez, inicialment baixa per les molèsties que arrossegava des de dimecres passat, i el xilè va donar esperança al públic barcelonista en empatar en la primera jugada en què va participar. Ell la va iniciar, Lionel Messi i Andrés Iniesta li van donar continuïtat, i Tello i Alexis Sánchez la van convertir en una assistència amb xuts poc encertats. Però el xilè, home de fe, va aconseguir posar-la dins de la porteria amb la mateixa grapa que havia demostrat Khedira marcant el 0-1.

L'hora de Cristiano

El destí, però, semblava escrit amb tinta blanca. Un minut després Özil va aprofitar un forat per la banda dreta i es va inventar una gran assistència a Cristiano. El portuguès, colossal en la cursa, va batre Valdés amb un gol molt semblant al que havia marcat a la mateixa porteria de Pinto en la Copa: 1-2. Fatxenda de mena però efectiu en els gols, el de Madeira es va riure del públic local demanant amb les mans que es calmessin. I, de fet, de mica en mica el públic blaugrana va perdre la veu i la il·lusió. El Madrid no gaire dur en les faltes per un cop però perdent temps de manera descarada, va aconseguir portar el partit cap al seu territori. Ni l'entrada de Pedro ni la de Cesc van aportar gaire cosa. Mourinho va aconseguir la seva primera victòria al Camp Nou i el Madrid ja té la Lliga a la butxaca. Eufòrics, els jugadors blancs ho van celebrar provocativament sobre la gespa d'un estadi que feia molt que no vivia una nit així, tan trista.

Per a més informació sobre el partit:

www.ara.cat/esports/barca