El Madrid segueix desviant l'atenció

Barcelona.Fa la sensació que la distància que separa el Barça i el Madrid cada dia es fa més gran. És un abisme. Després de la quarta jornada de Lliga, que ha acabat amb una contundent golejada dels blaugranes (8-0) contra l'Osasuna -que ha servit per recuperar la comunió entre equip i afició al Camp Nou- i una impotent derrota 1-0 dels blancs contra el Llevant que s'ha paït tan malament com sempre a la Casa Blanca , aquesta percepció s'ha reforçat.

El debat sobre la #lligademerda, amb un Reial Madrid i un Barça molts esglaons per sobre de la resta d'equips més humils, va quedar aparcat al Ciutat de València quan Koné va perforar la porteria de Casillas al minut 67 i va condemnar els de Mourinho a la primera derrota d'aquest campionat. Això ha rescatat del calaix dels temes un que sembla no tancar-se mai: el victimisme dels blancs quan els resultats no els acompanyen. Els madridistes critiquen l'hostilitat amb què els rivals els reben als seus estadis -ahir l'afició granota va dedicar algunes pancartes crítiques a Cristiano Ronaldo i Mourinho- i es queixen d'uns arbitratges parcials que sempre els perjudiquen.

Discurs real o fingit?

Quan Mourinho compareix en calent davant dels mitjans de comunicació ni pot ni vol refredar l'ambient, i envia un discurs ple de bales que disparen contra tothom, menys contra qui hauria de ser el principal culpable. De portes enfora el tècnic portuguès no entona mai el mea culpa i acusa agents externs de les ensopegades del seu equip. Res a veure amb l'actitud de Pep Guardiola quan surt a la sala de premsa i descarta parlar de res més que no sigui futbol. Quan els blaugranes cauen, pensen com millorar el joc col·lectiu per aixecar-se i parlen només amb la pilota.

Ahir Mourinho va responsabilitzar de la derrota un dels seus, l'alemany Sami Khedira, però s'ho va fer venir bé per convertir aquesta crítica a un jugador en una crítica general al "joc brut i les trampes" del Llevant i a la permissibilitat i les errades de Turienzo Álvarez. Només tímidament va reconèixer que el seu equip "va estar malament". "Però pitjor va fer-ho l'àrbitre", va afegir de seguida.

El cercle pròxim del de Setúbal assegura que Mourinho actua així com a part d'una estratègia per protegir els interessos del seu club i que a dins del vestidor no parla dels àrbitres i sí de què s'ha fet malament al terreny de joc per corregir-ho.

Les declaracions dels jugadors després dels partits no ajuden a saber quin és el to públic i el privat de Mourinho. Mentre el defensa Sergio Ramos, a través del seu compte de Twitter, aconsellava ahir no perdre més temps per "lamentar-se" i dedicar-lo a "seguir treballant" i millorar, els portuguesos Pepe i Carvalho s'escalfaven i assenyalaven l'àrbitre com a principal culpable de la derrota.

És cert que l'enfrontament contra el Llevant va ser molt dur i que un penal per mans dins l'àrea d'Iborra amb 0-0 al marcador hauria pogut canviar el signe del partit. Els locals van fer 19 faltes, per 16 dels visitants, amb un balanç de set targetes grogues per al Llevant i cinc per al Madrid, a més de la vermella a Khedira. A València tothom reconeixia que la clau per guanyar els blancs va ser jugar amb un home més durant la segona meitat, que és quan els granotes van gaudir de les millors ocasions, amb el Madrid trencat al mig del camp. Koné, l'autor del gol, però, criticava que el Madrid "sempre trobi alguna excusa quan perd" i no assumeixi la seva part de responsabilitat quan no guanya.

La premsa, dividida

A Madrid ja no saben com encaixar els espectacles de José Mourinho després de cada mala jornada, i mentre els uns aposten per evidenciar les injustícies arbitrals, els altres busquen justificacions dins l'equip.

La derrota contra el Llevant cou perquè destapa alguns dels defectes que molta gent ja fa mesos que denuncia. La falta de fluïdesa en el joc és un dels problemes més grans que veuen els periodistes. Diego Torres, d' El País , creia que "el Madrid no havia sabut fer-se amo del partit ni amb pilota, ni sense; ni amb deu, ni amb onze" i que li "falta claredat per provocar ocasions". Un crític Tomás Roncero, en la seva columna d'opinió al diari As , començava el seu article dient que no hi ha excuses i que "el Madrid va ser una ombra sinistra i trista que va deambular pel Ciutat de València com un equip sense ànima, sense ordre tàctic, sense ambició i sense futbol".

Pepe i la mania al Madrid

L'agressivitat de Pepe és un altre dels debats que divideix l'entorn madridista. Manolo Sanchís assegurava al diari Marca que "de vegades la seva actitud el perjudica a ell i a l'equip", però al diari As recollien la indignació del central blanc contra la preparació de Turienzo Álvarez i el fet que el Madrid "surti perjudicat de tots els camps".

Per molta gent, com Roncero, l'animadversió que genera el Madrid en molts camps d'Espanya no té res a veure amb la imatge prepotent i poc respectuosa de declaracions com la de Cristiano a Zagreb o Mourinho a València, i seguirà tenint un únic motiu: el famós villarato.