El Madrid no sap perdre
BarcelonaAquesta setmana s’ha confirmat una cosa que ja fa temps que tenim clara, però que no per això deixa de sorprendre’ns: el Madrid no sap perdre. No ho suporta, és superior a ells. I ja ho vam veure amb el millor Barça de la història, que els va passar per sobre i va ser un equip que va aixecar l’admiració de tot Europa. I, mirat en perspectiva, va ser una llàstima que aquí no acabéssim de gaudir-lo amb tot el seu esplendor, eclipsats per la maquinària madridista preocupada bàsicament per desmerèixer els èxits blaugranes.
Mentre la resta del món es desfeia en elogis de com jugava aquell equip, del que feia Messi amb la pilota als peus, de la perfecció amb què es movien pel terreny de joc; aquí vam caure a la trampa d’haver d’explicar-nos i justificar per què Messi era millor que Cristiano o que els àrbitres i el Villarato no eren la raó que el Barça guanyés.
És veritat que no és gens fàcil fugir d’aquestes provocacions. Perquè ho fan molt bé, hi tenen la mà trencada i controlen un altaveu immensament gran. Però hem de fer l’esforç. Ells no canviaran. I com més ràbia els fa la derrota, més gran és la rebequeria. I així ho vam veure aquest cap de setmana amb la final de la Copa del Rei de bàsquet, un esport relegat a un segon pla perquè el futbol sempre els passa per sobre. Però quan juguen Barça o Madrid fins i tot els que no han seguit un partit de bàsquet en tota la temporada se’l miren i ho fan amb la mateixa passió i demagògia que amb el futbol. I, esclar, si no guanyen obren la caixa de les lamentacions, que comença per l’àrbitre, segueix amb el victimisme i acaba amb amenaces.
Perquè això de voler marxar de l’ACB no és nou. El Madrid també va amenaçar amb marxar de la UEFA en aquella època que no guanyaven res i, al final, quan han tornat a guanyar Champions han callat. Desviar l’atenció, plorar, donar excuses... Tots els símptomes del que no sap perdre. I no canvien perquè els funciona. L’afició i la premsa afina els hi compra. Quan guanyen són els millors. Quan perden és perquè els han robat. Així de senzill i així de pràctic.
I què ha de fer el Barça? ¿Callar com Bartomeu o envestir a la primera provocació com Piqué? Doncs les dues opcions són vàlides. No pots estar justificant-te cada vegada que guanyes, ni callar perquè et menyspreïn els títols. Per tant, està bé que cadascú jugui el seu paper. El Barça com a institució ha d’estar per sobre de les conspiracions madridistes i no entrar en el joc. Piqué, com a jugador, els pot donar joc perquè es distreguin.
