El Madrid ja ensuma la Lliga més llarga

El Barça només aspiraria a repetir el títol si els blancs perdessin cinc dels sis punts que queden

Just el dia que el Madrid podia deixar la Lliga sentenciada, Gerard Piqué feia surf al pantà de Sau. Després de guanyar patint al camp del Valladolid, els jugadors del Barça van mirar per televisió el partit de Granada mentre gaudien dels dos dies de descans que Quique Setién va donar a una plantilla sense fons d’armari. Cansats, els jugadors del Barça van pensar que l’equip andalús, que va ser capaç de superar-los a principis de temporada al Nuevo Los Cármenes (2-0), potser repetiria gesta contra els de Zinedine Zidane. Però les esperances es van esfumar ben ràpid. En només 16 minuts, Rui Silva va haver de recollir dues vegades la pilota de la xarxa. Mendy va obrir el compte blanc amb un golàs fruit d’una gran jugada individual i Benzema el va ampliar després de desfer-se de Víctor Díaz en un pam de terreny. A la segona part, Machís va escurçar diferències i el Granada va pressionar per empatar, però el Madrid va saber patir fins a sumar un triomf que l’acosta una mica més al títol. Té quatre punts de marge sobre el Barça quan només en queden sis en joc.

A falta de 180 minuts, dos partits, la possibilitat de veure la tercera Lliga blaugrana seguida sembla més lluny que mai. Dijous, ja en horari unificat, el Madrid rebrà el Vila-real a Valdebebas, mentre que un Osasuna que no s'hi juga res visitarà el Camp Nou. El calendari sembla una mica més complicat per als madrilenys, però amb el goal average guanyat ho tenen tot a favor per canviar la història recent. En l’última jornada, diumenge, Barça i Madrid visiten respectivament l’Alabès i el Leganés, dos equips que encara lluiten per no baixar a Segona.

El fantasma d'un any en blanc

Al vestidor blaugrana, l’ambient és tens. En les últimes setmanes el cos tècnic ha vist com els jugadors qüestionaven algunes decisions, tant de calendari de treball com de tàctiques, tot i que després de Vigo les dues parts van pactar una treva i van prioritzar guanyar com sigui un títol que s’ha anat escapant de mica en mica. Si al gener els directius van decidir fer fora Ernesto Valverde perquè creien que amb ell no es podria guanyar la Lliga de Campions, mig any després l’escenari és pitjor, ja que amb Quique Setién potser ni es guanya la Lliga. Amb un calendari complicat a la Champions –en cas de superar el Nàpols, tocaria enfrontar-se al Bayern–, el fantasma del primer any en blanc des de la temporada 2007/08, l’última amb Frank Rijkaard, es passeja per Arístides Maillol a un curs natural de les eleccions. La campanya 2013/14, amb Gerardo Martino, l’equip va guanyar una Supercopa que aquest any, de fet, va ser l’inici del final, ja que, després de perdre les semifinals amb l’Atlètic de Madrid, Bartomeu va acomiadar Valverde.

Malgrat que el discurs oficial del president del Barça és que Quique Setién hauria d’acabar un contracte que finalitza el 2021, el tècnic càntabre sap que haurà de fer les maletes si en les pròximes setmanes no aixeca un títol. No ha aconseguit de moment imposar les seves idees a una plantilla que per moments ha optat per autogestionar-se, fins al punt que el mateix entrenador ha admès: “Alguns jugadors saben com portar el cansament millor que jo”. És a dir, abans de fer canvis que puguin crear problemes, Setién ha decidit mantenir sobre la gespa jugadors cansats, com Messi, ja que també són els que poden decidir un partit. “No és fàcil enviar a la banqueta el millor jugador del món”, explicava a l’ARA l’ex del Betis, que afronta una setmana en què es podria escriure part del seu destí. Si el Barça falla i facilita el títol blanc, podria ser destituït. Si el Barça guanya els seus partits, encara que perdi la Lliga, el càntabre podria arribar a dirigir el seu segon partit a la Champions. L’1-1 a l’anada dels vuitens de final de la màxima competició contra el Nàpols a San Paolo, abans de la pandèmia, ho deixa tot obert per a la tornada.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF