BarcelonaPrimer partit i primera ensopegada. Ahir el Reial Madrid i Rafa Benítez no van poder estrenar-se a la Lliga BBVA amb victòria després de topar amb un ambiciós Sporting de Gijón al Molinón (0-0). Relativa superioritat blanca, però sense gols. El plantejament del nou tècnic madrileny -esquema 4-2-3-1- no va donar els seus fruits. I no va ser perquè no ho intentessin els seus homes, amb Bale com a nom propi. Descarat i sense complexos, l’esquerrà va jugar amb més sentit que Ronaldo, més intenció que ordre però eternament perillós. La línia ofensiva encara no sap on i com situar-se. La mobilitat del portuguès va ser excessiva i trencava els espais de Jesé o d’Isco, titular en el lloc de James. L’andalús és el punt de partida del futbol blanc i amo de cerimònies de les seves millors jugades. Els del Bernabéu ballen al seu ritme però ensopeguen darrere.
Ambició i valentia asturiana
L’Sporting va aprofitar la situació per apujar línies i sortir a buscar els tres punts. L’actitud i la disposició dels d’Abelardo va fer que el partit no fos blanc. Els locals van poder anotar per mitjà de Sanabria, que va ser el protagonista d’una acció de gol fantasma. L’àrbitre no va assenyalar res. Tampoc ho va fer després d’un possible penal sobre Cristiano Ronaldo. El temps corria. Ni amb l’entrada de James i Kovacic, i amb el lògic desgast del seu rival, el Madrid va trencar el partit. Els locals continuaven tenint ocasions, però no eren capaços de rematar la feina a boca de canó. Desinflats, els asturians van mantenir l’empat davant un Madrid nerviós, que va buscar descaradament la porteria de Cuéllar.
