L’última Eurocopa sense Catalunya?

La Plataforma Pro Seleccions organitza un debat per valorar els avantatges de participar al torneig

Divendres passat va començar a França l’Eurocopa de futbol. Un torneig que té, com a principal novetat, que el nombre d’equips participants ha augmentat de 16 a 24, cosa que ha permès que seleccions com Irlanda del Nord, Albània i Islàndia hagin pogut classificar-se per a aquesta competició quan habitualment no ho feien.

Quan mires el llistat dels 24 països participants t’adones, un cop més, de la injustícia que la selecció catalana no hi pugui ser. D’aquestes 24 seleccions, 3 corresponen a països que formen part d’un mateix estat, el Regne Unit: Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord. A més, set de les seleccions participants representen països amb menys població que Catalunya: Albània, Croàcia, Gal·les, Eslovàquia, Irlanda, Irlanda del Nord i Islàndia, i dos tenen una població lleugerament superior: Suïssa i Àustria.

Per poder ser a la pròxima Eurocopa només tenim una opció com a país, que és convertir Catalunya en un estat independent. Un cop fet el pas, la Federació Catalana de Futbol passarà a formar part de la UEFA i a la pròxima Eurocopa podrem participar-hi amb una selecció pròpia. I quins avantatges comportarà? Doncs que hi haurà molts més jugadors catalans que tindran l’oportunitat de participar-hi, que el país es donarà a conèixer al món gràcies a l’impacte descomunal que té una competició així, i que augmentaran els ingressos de la Federació Catalana de Futbol i, de retruc, d’esportistes, tècnics, clubs catalans, etc. En definitiva, la millor inversió que el futbol català podrà fer.

Avui dimecres, des de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes organitzem a la seu de la Federació Catalana de Futbol un debat amb periodistes esportius per valorar quin paper podria tenir una selecció catalana en aquesta Eurocopa. ¿Algú creu que no podríem fer un bon paper i que no tindríem una selecció de primer nivell amb jugadors com Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba, Cesc Fàbregas i tants altres?

Però per aconseguir-ho, cal que el país faci aquest pas tan important. I cal que l’esport aporti els seus valors a tot aquest procés. Cal que ens aixequem després de les caigudes, cal que aparquem les nostres diferències individuals en benefici de l’equip i del projecte col·lectiu i, sobretot, cal que tots ens esforcem al màxim per aconseguir-ho. L’adversari és molt potent, però tenim un gran equip que, si el fem jugar unit, segur que ens permetrà guanyar el partit.

Voldria acabar desitjant molta sort a la selecció espanyola i a totes les altres seleccions que participen al campionat. I recordar que es guanyi o es perdi l’important és participar i que Catalunya aspira a aconseguir-ho i a poder disputar la pròxima Eurocopa, l’any 2020. És un repte colossal, però aconseguir-ho és a les nostres mans.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF