29/03/2018

L’últim miracle de Messi

2 min
L’últim miracle de Leo Messi

Quan faltaven dotze minuts perquè s’acabés l’Espanya-Argentina al Metropolitano i l’ albiceleste ja perdia per 6 a 1, Messi en va tenir prou. Es va aixecar del seient a la graderia i va baixar al vestidor a esperar l’equip per intentar aixecar l’ànim dels seus companys amb una microarenga gens habitual en ell -imagineu-vos com ho devia veure-, però tampoc m’hauria sorprès que hagués agafat un taxi per fer-se fonedís. I és que no puc evitar posar-me en el lloc del millor jugador de la història maleint la seva soledat.

Quan Messi va confessar, en una entrevista prèvia al partit, que l’Argentina no era al vagó de favorites per guanyar el Mundial, on sí que va incloure el Brasil, Alemanya, França i Espanya, em va quedar el dubte de si era sincer o bé si es treia pressió. Però l’actuació lamentable dels seus compatriotes, que no només van confirmar ser inferiors sinó que hi van afegir errades impròpies de professionals, constaten que Messi és davant l’últim miracle que li falta: conduir al títol mundial una colla de busca-raons equiparable a la que Maradona va portar a la final d’Itàlia el 1990.

Tot el que depèn d’ell ho té sota control. Està fent una de les temporades més completes de la seva carrera, una condició sense la qual no s’explicaria que el Barça més terrenal d’aquest any mantingui intactes les opcions de triplet quan falten dos mesos clavats per al final del curs. I encara més: diria que ha pres nota del full de ruta del seu arxirival Cristiano Ronaldo, que fa temps va aprendre a renunciar als partits intranscendents per arribar com un tro als decisius.

Però els argentins, i no és d’ara sinó des de fa temps, no troben un estil propi -com sí que en tenen espanyols, alemanys i brasilers- ni, per descomptat, la manera de complir allò que va enunciar Pep Guardiola: l’única cosa important és que Messi estigui còmode i feliç. Ni Sabella, ni el Tata, ni Bauza ni, de moment, Sampaoli han trobat -potser perquè no en tenen- els companys de viatge que facin la vida més fàcil al 10, o, com a mínim, que no l’hi compliquin.

Per ser justos, cal recordar que dimecres a Madrid no només hi faltava Messi. Tampoc hi eren Di María ni el Kun Agüero, però es fa difícil imaginar que tres jugadors i en tres mesos puguin capgirar tantes sensacions negatives. Això sí: a Messi només se li ha resistit l’objectiu del Mundial i, tot i que ara sembli impossible, seria agosarat apostar-hi en contra. Seria un últim miracle que faria feliços els argentins i que molts culers consideraríem un títol propi.

stats