Publicitat
Publicitat

FOT-LI, POU

L'últim dia d'un referent

Éric Abidal volia continuar jugant al Barça perquè se sent capaç de tornar a rendir al màxim nivell. Després de superar un trasplantament de fetge imprescindible per deixar enrere el càncer i d'aconseguir tornar a jugar contra el pronòstic dels metges, sembla comprensible que l'Abi es vegi amb cor de continuar competint un parell de temporades més. Res a dir. Chapeau . El Barça, però, ha decidit que no li renova el contracte. I s'ha desfermat la tempesta. Per què el club no ofereix un any més de contracte a un jugador que s'ha convertit en una referència mundial de lluita i superació? Perquè considera que Abidal no podrà rendir al nivell que exigeix el Barça. Els responsables de la decisió han avaluat les característiques de la plantilla i han considerat que l'Abi no podrà jugar al cent per cent un nombre suficient de partits i que, per tant, tenir-lo a la plantilla no seria positiu des d'un punt de vista futbolístic. Tenen raó? No sé prou bé com està Abidal per mullar-me. El que sí que tinc clar és que les reaccions furibundes atacant Zubizarreta i companyia no s'haurien produït si el rendiment d'Abidal hagués generat dubtes per culpa de set lesions dels creuats. Ningú no posaria el crit al cel si per culpa d'uns genolls destrossats s'hagués arribat a la conclusió que Abidal ja no és jugador per al Barça. El club no ha explicat amb claredat les raons d'una decisió tan difícil ni la va comunicar quan hauria tocat (Abidal sap oficialment que no el volen des de fa deu dies i la decisió estava presa des de molt abans), però considero molt injust qualificar la no renovació d'Abidal com una falta de respecte cap al futbolista. Ell se sent encara jugador i vol continuar competint a l'elit, el Barça no ho veu clar i actua en conseqüència. Es pot discutir si Abidal estarà en forma o no per jugar la temporada que ve, però si a Can Barça han conclòs que no, què havia de fer el club? ¿Renovar-lo perquè ha superat un càncer i un trasplantament? ¿Premiar-lo per com s'ha deixat la pell per tornar? Respectar Abidal és tractar-lo com a qualsevol altre futbolista del primer equip. Respectar Abidal és valorar la seva continuïtat amb criteris professionals. Respectar Abidal és no fer servir el càncer per compadir-lo. A tots se'ns va posar la pell de gallina a Wembley quan va aixecar la Lliga de Campions, a tots se'ns van humitejar els ulls quan va tornar a jugar aquesta temporada contra el Mallorca i a tots ens hauria encantat que hagués continuat defensant el vint-i-dos del Barça, però si els que havien de decidir no hi creien han fet bé de guardar el populisme en un calaix i actuar amb coherència. Qui cregui que l'Abi pot ser un valor per al seu projecte futbolístic que el fitxi. Com em deia una malalta de càncer que des del primer dia ha tingut una actitud que no té res a envejar a la de l'Abi: "Jo no vull que em renovin perquè he tingut càncer, vull que em renovin perquè creuen que puc continuar fent una bona feina. Només de pensar que em podrien renovar per misericòrdia em vénen ganes de plorar".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF