25/05/2012

L'últim acte de servei

4 min
547 RODES DE PREMSA  Guardiola ha parlat més de 276 hores a la sala de premsa.

BARCELONAEl primer títol de Guardiola va ser una Copa contra l'Athletic. L'últim pot ser el mateix trofeu si els blaugranes derroten aquesta nit els homes de Bielsa al Vicente Calderón (22 h / Televisió de Catalunya). Arraconada just al final del calendari, aquesta Copa exerceix d'epíleg d'una època meravellosa.

El partit d'avui, però, també és una rara avis . Una final a la qual s'arriba amb un ambient intoxicat per les declaracions d'Esperanza Aguirre, per les manifestacions feixistes i la decisió personal d'altres de posar l'accent en la xiulada a l'himne i no pas en el partit de futbol. De fet, és una final amb massa soroll, masses interferències que poden evitar que l'orquestra de Guardiola soni ben afinada. Interferències que també provenen de l'entorn d'un club que ja comença a intuir com serà de difícil acostumar-se a viure sense el to, sempre encertat, del tècnic de Santpedor.

Ahir Guardiola va definir la seva roda de premsa prèvia a la final com un "últim acte de servei després de 546 rodes de premsa. És a dir, 276 hores. Gairebé 11 dies parlant aquí amb vosaltres". Un últim acte de servei perquè Guardiola ha liderat el club a la banqueta i a les sales de premsa, imposant un estil i una manera de fer que l'han convertit en una figura indispensable.

El relat del comiat

Sempre obligat a explicar les coses un cop i un altre i a opinar sobre qualsevol notícia relacionada amb el barcelonisme, Guardiola va passar la seva penúltima roda de premsa -l'última serà la d'avui- explicant amb detalls com s'ha produït el seu comiat. "L'únic objectiu que he tingut en aquest temps és ser creïble. Sempre he pretès que fos cert el que deia. Potser no he sigut prou creïble en tot aquest temps. ¿Creieu que haig de donar explicacions? Doncs sóc aquí i us les dono. Al novembre, en un dinar amb Zubizarreta, ell ja va plantejar-me el nom del Tito per si jo marxava. Li vaig dir que seria ideal. Després de caure contra el Chelsea, vaig dir al Tito que em semblava que havia arribat el moment de plegar, de marxar. Li vaig dir el mateix que després us vaig explicar a tots vosaltres, que em faltava l'energia. I li vaig dir que creia que li proposarien ser ell l'entrenador i que fes el que ell cregués oportú. És el que li podia dir a una persona que m'ha ajudat a ser el que sóc. Al Tito la vida li ha posat una prova que Déu n'hi do. Jo seré al seu costat decideixi el que decideixi. Et sents fort? Doncs endavant. Això li vaig dir, aquesta és la veritat".

Ahir Guardiola també va aclarir que ell no va demanar al club que no es fes públic el nom de Vilanova com a relleu el mateix dia que ell anunciava el seu comiat, i va insistir, com ha fet sempre, que només tindrà paraules d'agraïment per als presidents Laporta i Rosell. "Ells ja saben que m'aparto, que marxo, i no vull que m'utilitzin per a res. Els agraeixo que m'hagin deixat treballar amb les condicions en què he pogut fer-ho", va remarcar. De passada, va puntualitzar que va parlar amb el periodista Salvador Sostres després d'un article seu, i va negar que hagués amenaçat Rosell però sí que va reconèixer que es va trobar a soles amb el president.

Un títol per oblidar penúries

En l'aspecte esportiu, que en el fons hauria de ser el més important tractant-se d'una final, els dos equips arriben amb el somni de tancar una bona temporada pel joc ofert amb un títol. El Barça, tot i les xifres increïbles de Messi, ha acabat frustrat en la Lliga i la Champions, i l'Athletic de Bielsa encara plora la derrota de Bucarest. La Copa, doncs, pot esdevenir un bàlsam o una nova font de llàgrimes per a uns i altres.

Els dos clubs que han guanyat més vegades la Copa comparteixen escenari però viuen en planetes diferents. L'Athletic no guanya res des del 1984 i el Barça s'ha atipat d'èxits últimament. Bielsa ha fet treballar de valent els seus nois per superar el trauma de l'Europa League. Després d'un any molt cansat, l'Athletic té prou clar el seu equip per a aquesta nit. Un equip de gala llest per convertir el partit en una bogeria d'alt plaer estètic, amb onze bascos amunt i avall, donant-ho tot per una afició que s'ha tornat a desplaçar en massa fins a Madrid.

Tant Bielsa com Guardiola van afirmar ahir que han demanat als seus "que ho donin tot", però l'estil no és el mateix. El Barça voldrà imposar el seu joc, tot i que les baixes en defensa són un maldecap per a Guardiola. Amb l'objectiu de donar al tècnic un comiat digne i sumar el catorzè títol en quatre anys, el Barça buscarà alternatives a les baixes d'Alves, Abidal, Villa, Puyol i Fontàs, amb l'opció de veure el jove del filial Martín Montoya jugant la seva primera final. Adriano, que passa el millor moment de la temporada, és fix al lateral esquerre, mentre que Piqué i Mascherano -els únics centrals en forma- formaran en l'eix. Amb Alexis Sánchez recuperat, davant no s'esperen sorpreses, amb tota l'artilleria llesta per fer mal a la defensa basca. I a la porteria, naturalment, Pinto, l'home de la Copa.

Una alineació amb retocs per ser protagonistes d'un partit especial, diferent. Perquè passi el que passi avui al Calderón, res no tornarà a ser el mateix.

stats