La Lliga més competitiva?
Les primeres sis jornades dibuixen un campionat amb més empats i menys equips dominadors
BarcelonaAquesta Lliga 2019-20 té el líder amb la segona puntuació més baixa dels últims quinze anys. Els 14 punts amb què el Reial Madrid encapçala la classificació ara mateix només van ser superats a la baixa pels 13 del Barça a aquestes altures de campionat la temporada passada. Aquella va ser, de fet, la puntuació més pobra d’un inici de campanya des del 2004 i ja va fer que es comencés a plantejar la gran pregunta: ¿s’està tornant a democratitzar la competició? A partir d’aquest interrogant es va obrir un altre debat paral·lel: ¿estan cada cop més a prop els equips petits de poder prendre punts als equips més grans? ¿Està canviant alguna cosa en el futbol modern que afavoreixi la resistència dels clubs menys dominants? ¿O és, senzillament, que els equips grans triguen cada cop més a posar-se a to, més preocupats per acabar bé el curs -pensant en la Champions- que no per arrencar en plena forma? És massa d’hora per respondre a aquestes preguntes, i caldrà veure l’evolució de les jornades per avaluar-ho tot, però la classificació a 26 de setembre manté el debat obert. Els 14 punts del líder no són una raresa -van ser el màxim assolit també per l’últim Barça de Pep Guardiola l’any 2011-12, el Reial Madrid del curs 2016-17 i el Getafe quan va liderar la Lliga el 2005-06-, però sí que són un símptoma que alguna cosa es mou cap a una nova direcció.
Si s’amplia la lupa a altres paràmetres d’anàlisi agafa forma la idea que aquesta Lliga pot ser una de les més competitives -i competides- dels últims anys. Si més no, manté una inèrcia que ja la temporada passada anava democratitzant la competició. La primera qüestió és que, quan tot just s’està acabant el mes de setembre, s’aprecia una tendència a l’empat que redueix les diferències entre els equips. Ningú suma prou de tres en tres i, d’un en un, tot s’iguala més. Ara com ara acaben en empat el 20% dels partits a cada jornada, una xifra semblant a la del curs passat però molt superior a les campanyes anteriors, en què s’empataven el 15% dels partits.
L’altre factor que insinua que hi ha cada vegada més igualtat entre rivals és que, a la zona alta, la mitjana de punts perduts pels primers classificats augmenta. De 18 punts en joc, els equips que actualment ocupen zones europees n’han perdut de mitjana 6,6. L’any passat la xifra va arribar a ser de 7, en bona mesura per les punxades dels tres capdavanters: Barça, Atlètic i Madrid, que van tenir les puntuacions més baixes dels últims temps amb 13 i 11 punts, respectivament. En tota la dècada, aquest paràmetre de punts perduts s’acostava a 5. Va ser de 4 el curs 2013-14, quan els tres grans equips van arrencar immaculadament el campionat, amb ple de punts per al Barça i l’Atlètic de Madrid i un únic empat concedit pel Madrid. Han passat sis anys. Ara tothom ha perdut punts en almenys dos partits. Això indica que entre la classe alta i la classe mitjana comença a no haver-hi tanta diferència, encara que els pressupostos desigualin les forces exageradament. Però costa d’imaginar que el títol final l’acabi aixecant un València o un Deportivo de la Corunya, com passava a principis de segle, però sí que sembla que en el dia a dia tot pot estar més equilibrat.
Una conseqüència del tacticisme
Així en fred, les estadístiques es podrien percebre com una simple casualitat, conseqüència directa que un dels equips habituals del primer lloc, el Barça, visqui el pitjor inici des del 2005-06, en què va sumar només 9 punts en 6 jornades. Ara en té 10, però abans de vèncer el Vila-real dimarts al Camp Nou i havent punxat en tres de les primeres cinc jornades de Lliga, estava en números que el comparaven amb el Barça del 1994-95, justament quan el Dream Team donava les últimes alegries. Paral·lelismes que, des d’alguns sectors, semblen més que una coincidència.
Hi ha una raó que no fa caure en la temptació de creure que tot és, precisament, una casualitat numèrica i que amb el pas dels mesos s’estabilitzarà la situació: és una raó que ens porta al joc. Els equips estan més ben estructurats actualment, tenen futbolistes amb més bon peu i jugadors amb més capacitat física per resistir 90 minuts en situació de dificultat. És a dir, que als equips grans els costa cada vegada més imposar la seva superioritat perquè al davant sempre poden topar amb un rival que els superi en duels, que els faci mal en una acció brillant -individual o no- o que, sumant esforços, els compliqui més la vida. L’informe tècnic de la FIFA després del Mundial de Rússia del 2018 ja avisava d’un futbol cada vegada més efectiu en defensa i més lligat a les grans actuacions col·lectives.
És també una tendència que s’aprecia a la Champions, on ningú és hegemònic i on marquen més les diferències i la capacitat de ser resolutiu en un moment puntual de debilitat de l’adversari que no pas les teòriques atribucions de superioritat derivades del nivell d’una plantilla. Els casos de l’Ajax o el Tottenham van ser una constatació d’aquesta inèrcia que premia els bons esforços col·lectius.
A la Lliga acostumen a imposar-se relats més elaborats però hi ha dades que confirmen aquestes sensacions. De l’any 2009 fins ara ha crescut en més d’un 4,5% la precisió en la passada dels equips. Són millors amb pilota ara que abans? S’ha passat d’una de mitjana 13,04 xuts per partit a 11,2. Té a veure amb les millors prestacions defensives dels equips? I en deu anys s’ha crescut dels 10,5 duels aeris per partit als 18,1 actuals. No són dades que justifiquin resultats però sí que constaten que els partits sembla que s’estiguin tornant cada vegada més hostils.
78,7% ÉS LA MITJANA DE PRECISIÓ EN LA PASSADA
La temporada 2010-11 va ser la de les possessions més imprecises dels últims anys. Els equips, de mitjana, encertaven el 71,9% de les passades que feien, una xifra substancialment inferior a la que es veu actualment. Enguany hi ha més de deu equips que superen el 80% d’encert en la passada, la xifra més alta de la Lliga. Només el 2017 s’hi queda a prop, amb 9 equips per sobre del 80%. Cada vegada costa més que algun dels equips monopolitzi el domini.
20% ÉS LA PROPORCIÓ D’EMPATS PER JORNADA
Un de cada cinc partits acaba en empat a la Lliga. És la mateixa inèrcia que s’insinuava ja la temporada passada i que va exagerar unes dades que no superaven el 15% abans. Als equips els costa cada vegada més doblegar l’adversari i s’acaben repartint els punts. De fet, aquest està sent el segon inici de Lliga amb més punts perduts pels equips que ocupen zones europees: de mitjana, 6,5 punts. En altres anys no s’arribava a 5.
11,2 ÉS LA MITJANA DE XUTS A PORTERIA PER PARTIT
En deu anys s’ha passat de més de 13 xuts per partit als 11,2 actuals que es comptabilitzen. L’informe de la FIFA després del Mundial de Rússia al 2018 ja va avisar que els plantejaments defensius dels equips estaven tendint a deixar cada vegada menys espais perquè els rivals trobin situacions clares de gol. El Barça és víctima - en part per les baixes de davanters que ha acumulat - d’aquesta falta d’impacte. S’ataca pitjor o els rivals es defensen millor?
