Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Lliçó d'ordre, estratègia i atacs àgils per a un triomf de prestigi

Els gols de Colotto i Sergio García tomben el Màlaga a la Rosaleda

Més fresc, més ficat i més necessitat. Un Espanyol concentradíssim va aprofitar l'estat de ressaca europea del Màlaga per sorprendre'l a la Rosaleda, on els periquitos van sumar un valuós triomf per 0-2 gràcies als gols de Colotto i Sergio García a la segona meitat, que els dóna pràcticament la permanència. Després de tres jornades sense guanyar, els homes d'Aguirre van saltar a la gespa malaguenya decidits a trencar la ratxa i a aprofitar una jornada en què, abans de jugar, ja se sabien les ensopegades del Mallorca, el Celta i l'Athletic, rivals directes en la lluita pel descens. Les urgències per sumar i el fet d'haver tingut tota una setmana per preparar el partit van convertir l'Espanyol en un equip intens i sòlid. Sempre compacte. Sempre amb les idees clares de com replegar i com preparar el contraatac. A l'Espanyol no el sorprenia res i tot el que intuïa anava passant. El pla d'Aguirre i l'encert dels homes claus van completar la gesta en un dels grans escenaris de la Lliga i deixa l'Espanyol amb 35 punts, onze per sobre de la zona vermella.

L'esforç i l'eufòria d'havert eliminat el Porto als vuitens de la Champions dimecres va passar factura a un Màlaga desconcentrat en els primers minuts de joc. Els blanc-i-blaus van mirar d'aprofitar-ho des del primer segon. Només l'encert de Willy Caballero sota pals va evitar que l'Espanyol s'avancés en el marcador abans del minut 5. Verdú, des de la frontal de l'àrea, va obligar a lluir-se el porter argentí, que poc després va ofegar Mattioni en un mà a mà que el brasiler no va arribar a rematar després d'una bona combinació amb Sergio García.

L'Espanyol estava bé. Se sabia poderós amb un guió de partit que li anava a mida. El Màlaga va trigar ben bé 20 minuts a començar a trobar-se còmode amb la possessió, però les seves arribades a la porteria de Kiko Casilla no inquietaven prou el bàndol periquito. La seguretat en les sortides i blocatges del porter blanc-i-blau i la serietat de tot l'equip sense pilota ofegaven els andalusos. Aguirre i els seus homes eren conscients que estaven completant un partit molt seriós, basat en una impecable organització defensiva i en unes senzilles i ràpides combinacions amb pilota. Sense ornaments i amb espais, l'Espanyol va tornar a atacar com millor ho sap fer.

Còmode i segur de si mateix, l'equip d'Aguirre va obrir el joc sobre Wakaso i Stuani, evitant passar per un mig del camp en què el Màlaga s'ofuscava. Elèctric, l'Espanyol va guanyar més de la meitat dels duels aeris (12/20) i va frenar els intents de desequilibri individual dels malaguenys, que només van guanyar 6 dels 30 un contra uns que van intentar. Isco, Santa Cruz, Antunes i Joaquín van topar sempre amb Víctor Sánchez, Wakaso i Forlín, la primera muralla periquita.

L'excel·lent treball periquito va tenir recompensa en una acció d'estratègia. Willy Caballero es va confiar en un córner picat per Verdú i no va blocar la pilota. Colotto, molt llest, va rematar a porteria buida per situar un 0-1 verinós per als locals. La desesperació per reaccionar va acabar d'abocar el Màlaga a l'embut que havia construït Aguirre, que va veure com Wakaso, en una gran cavalcada per l'esquerra, posava una pilota a l'àrea que Sergio García va rematar amb molta potència, afusellant Caballero.

El 0-2 va ser una renda insalvable per a un Màlaga impotent. L'Espanyol, fins i tot, va tenir en les botes de Víctor Álvarez el tercer, després que Casilla fos decisiu per mantenir la porteria a zero.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF