OPINIÓ

Llegir Keynes per aturar penals

Alguns porters no es queden quiets, quan potser aturarien més penals

Arriben els encreuaments directes i comencen les tandes de penals. N’hem vist quatre, i segurament en veurem més. Després del xiulet de l’àrbitre arriba el tòpic: “la loteria dels penals”. Però, són realment una tómbola? Fins on hi influeix l’atzar? Un company ha fet una recerca fantàstica tirant d’hemeroteca digital. Gràcies, Hugo! The Economist, que també s’interessa pel futbol, ha publicat un estudi que analitza els 434 penals llançats en tandes als Mundials i Eurocopes des del 1976 fins al 2016. Hi afloren certs patrons que donen pistes als llançadors: els penals xutats alts tenen més possibilitats d’acabar al fons de la xarxa que els que van baixos. L’economista Nacho Palacios-Horta va analitzar 1.417 penals i va veure que el 60% de les vegades els jugadors xutaven al seu lloc natural i els 59% de les vegades els porters també es tiraven al costat natural. Més interessant és el treball que va dur a terme la publicació @FiveThirtyEight, focalitzat en la manera com arriben les victòries segons la seqüència dels penals. Es dedueix que si un equip decideix llançar primer i marca, augmenta les seves possibilitats de guanyar fins a un 57%. Però en el cas de fallar es redueix fins a un 30%. Per això és important triar el teu millor llançador de penals si vols començar bé la tanda. Finalment, Science Direct va fer un estudi respecte al biaix d’acció entre els porters de futbol d’elit. Per a mi, aquest és el més genial i sorprenent, o no tant... El que revela aquesta taula és que quan el penal va a la dreta o a l’esquerra, si el porter es llança en una direcció té menys d’un 30% d’opcions de parar-lo. En canvi, si el penal va al centre i el porter es queda quiet té un 60% d’oportunitats de parar-lo. El detall sorprenent és que un 28,7% de les vegades el penal va al centre i en canvi només un 6,3% de les vegades el porter es queda al mig. Conclusió: seria el tipus de penal que més possibilitats tindria de parar un porter. Però els porters, en canvi, s’hi queden poc i es tiren. Perquè si s’estiren i marquen gol, la gent pot pensar que “no han endevinat el xut”. Però, ¿com són jutjats si es queden quiets al mig i els marquen gol? Seran altament criticats, perquè sembla que no hagin fet res. Aquesta percepció és tan forta que empeny els porters a tirar-se molt més del que ho haurien de fer. La pressió social i el judici constant a què estan sotmesos els porters determinen la seva actuació. Citant Keynes: “La saviesa popular t’ensenya que és millor per a la reputació fallar convencionalment que encertar-la no convencionalment”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF