A Lisboa amb la pell de xai

El Barça tira de missatge conservador per intentar salvar la temporada amb la Lliga de Campions
El Barça celebrant un dels tres gols que va marcar dissabte contra el Nàpols en un Camp Nou completament buit. / MIGUEL RUIZ / DPA

“Només puc garantir una cosa: que el meu equip jugarà bé”. Aquesta va ser la declaració d’intencions de Quique Setién al gener, en la seva presentació com a tècnic del Barça. Avalat per haver portat el Betis i el Las Palmas a practicar un futbol vistós, el càntabre, cruyffista reconegut, apareixia a l’horitzó blaugrana com la persona indicada per restaurar (a mig curs) la prioritat per la possessió de la pilota, l’ocupació intel·ligent dels espais, el predomini del talent, l’aposta pels joves i tot un reguitzell de constants que amb Ernesto Valverde s’havien anat perdent.

Setién, més dotat que el Txingurri per transmetre il·lusió a través de les paraules, va fer anar un discurs sense complexos, propi d’un sexagenari una mica de tornada de tot i amb poques ganes de baixar del burro. La seva recepta per recuperar l’equip va sonar atractiva llavors, però els fets i els resultats, imbatibles, ràpidament es van encarregar d’aigualir-la. Passat un confinament, amb la Lliga perduda i després de diverses tensions internes, d’aquell Setién atrevit ja no en queda pràcticament res. De fet, si dissabte el Barça va eliminar el Nàpols als vuitens de final va ser gràcies a 35 minuts d’inspiració combinats amb l’enèsima mostra de pragmatisme per no prendre mal. De jugar bé o malament ja no se’n parla. Competir i guanyar és el que compta.

Aquest és el camí que el Barça, més enllà de l’entrenador, s’ha entestat a seguir per tornar a triomfar a la Lliga de Campions després de cinc anys de sequera. L’aposta és contracultural si es té en compte com es van guanyar les últimes tres edicions -2009, 2011 i 2015-, totes amb Leo Messi com a principal figura de l’equip i amb aires de domini continental en totes les eliminatòries fins arribar a la final. L’argentí, autor d’un golàs contra el Nàpols, es manté com a principal esperança d’un conjunt blaugrana que viatjarà a Lisboa, seu de la fase final de la màxima competició, amb la pell de xai. Sense un pla sòlid i per darrere en tots els pronòstics, però amb el millor solista possible: així afrontaran els de Setién el partit únic de quarts de final d’aquest divendres contra un Bayern Munic imbatut el 2020 i que ha arrasat contra el Chelsea als vuitens (7-1 en el còmput global de l’eliminatòria).

El Barça ha anat en pocs anys de ser l’equip més propositiu del món a assumir que, en determinats moments dels partits, el millor per als seus interessos és que els minuts passin sense sobresalts. Per això s’entén que dissabte el mateix Messi, amb 3-1 al marcador i abans d’entrar a jugar la segona part, demanés cautela als seus companys per gestionar l’escenari favorable. “Sortiran forts. No siguem ximples. Tenim dos gols d’avantatge, no hem de fer el ximple. Hem d’estar tranquils”, va dir el capità al túnel de vestidors. Luis Suárez va reforçar el missatge conservador del seu inseparable amic: “No ens fiquem en un merder nosaltres mateixos”.

Possessió perduda

En la mateixa seqüència, recollida pel circuit intern de televisió, Sergi Roberto va proposar una solució més constructiva: “Pilota, hem de tenir la pilota”. Però la pel·lícula de la segona part va mostrar un Barça amb la possessió perduda (52% per al Nàpols), instal·lat a camp propi durant molta estona i amb el comptador d’ocasions aturat. Malgrat que va caure eliminat, l’entrenador dels italians, Gennaro Gattuso, va ser sincer a l’hora de treure conclusions sobre el rival: “Em fa l’efecte que el Barça no està gaire bé”. Mentrestant, Setién va justificar el pas enrere dient que el seu equip “no és tan bo per controlar el joc durant tot el partit”, una reflexió que, com dèiem, no té res a veure amb el discurs fundacional de la seva etapa al Camp Nou. També Roberto, que al descans havia demanat possessió per gestionar el resultat favorable, va acabar resignant-se a la crua realitat que li toca viure al Barça per lluitar pels seus objectius. “Per guanyar s’ha de córrer i patir”, va sentenciar el migcampista de Reus a la zona mixta.

Però si el que calia era córrer darrere de la pilota per defensar el resultat –cosa que es va aconseguir, tot sigui dit– potser el Barça hauria patit menys si Setién hagués renovat les energies amb més canvis a la segona part. Monchu, que va debutar, va ser la primera substitució al minut 81. El mallorquí, migcampista, va entrar per Griezmann, davanter. I al 91, Júnior, defensa, va ingressar al camp en el lloc de Suárez, també atacant. És a dir, Setién, que podria haver fet fins a cinc substitucions, va moure la banqueta només al final per guardar el marcador i perdre uns quants segons. Riqui Puig i Ansu Fati, que fa dues setmanes no van disputar el play-off d’ascens a Segona amb el filial per evitar lesions, es van quedar sense participar. En el cas del vallesà, el debut a la Champions haurà d’esperar. Potser en té l’oportunitat a Lisboa contra el Bayern, tot i que serà complicat perquè Busquets i Vidal tornaran a l’equip després de complir sanció i són els dos migcampistes preferits de l’actual cos tècnic.

Messi només té un cop

D’altra banda, el Barça té bones notícies en relació a l’evolució de Messi després de rebre una puntada fortuïta de Koulibaly en l’acció que va originar el penal del tercer gol blaugrana contra el Nàpols. L’argentí no té cap lesió, de manera que podrà jugar divendres sense cap problema. Demà l’equip farà festa i dimarts tornarà a la feina. Aquesta sessió i les següents hauran de servir per decidir en relació a Dembélé, que porta dies treballant amb els companys després d’un curs quasi en blanc i podria reaparèixer per ajudar el Barça a guanyar la Champions. Arthur, en canvi, ja no jugarà més, però sí que podria tornar a entrenar-se després de rebaixar el to de la seva rebel·lia.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF