Esports 01/06/2011

L'inici del final del calvari de Puyol

Albert Solé
3 min
Tot i que va rebre l'alta mèdica per jugar a mitjans d'abril per poder jugar contra el Madrid, en els entrenaments el tractament que rebia era d'un jugador lesionat.

Tot i ser una de les temporada més exitoses de la història del Barça, el capità, Carles Puyol, no la recordarà amb gaire estima en el pla personal. El capità del Barça passa avui per la sala d'operacions de la Clínica Quirón (14 h) per oblidar-se d'una vegada d'una lesió punyetera que el va tenir 83 dies de baixa -una barbaritat tractant-se de Puyol-. Tot i que va tornar a jugar, mai ho ha pogut fer al 100%. Després de l'operació d'avui -a càrrec del doctor Cugat- la recuperació durarà entre dos i tres mesos, i falten dos mesos i mig per al següent Madrid-Barça (14 d'agost, Supercopa), el primer partit oficial de la temporada vinent. Puyol no tindrà vacances, però amb 33 anys encara vol seguir jugant al màxim nivell, i aquesta era l'única solució possible.

La tendinopatia al vast extern del genoll esquerre que li van diagnosticar després d'un Barça-Racing del 22 de gener -va ser substituït a la mitja part- el va convertir en dubte per al partit següent perquè no es tracta d'una lesió greu, sinó només dolorosa. De fet, el mateix Guardiola va arribar a dir que esperava perdre Puyol dos o tres partits com a màxim.

Però aquest dolor no marxava. Tal com va explicar el tècnic, una de les moltíssimes vegades que els periodistes li van preguntar com estava Puyol, aquesta tendinitis al genoll no és com la que va tenir Xavi al tendó d'Aquil·les, amb la qual, malgrat el dolor, sí que es pot arribar a jugar un partit. Aquest cas és diferent. "No hi ha terminis de retorn, tot depèn de les seves sensacions", repetia insistentment l'entrenador. Carles Puyol i els serveis mèdics del Barça sabien que l'operació seria la millor manera per solucionar un problema que amb el temps es va acabar converint en un calvari de quasi tres mesos, però el jugador també sabia que l'equip estava en el tram decisiu de la temporada i confiava que amb el tractament consevador podria arribar a temps per als partits decisius, ja que si s'operava se'ls perdia segur.

Tan malament ho va arribar a passar el capità del Barça que tot el club va tancar files al seu voltant per evitar parlar-ne i deixar a Puyol tot el temps i la tranquil·litat que necessités per recuperar-se, i el misteri sobre la seva lesió es va anar fent més gran. Quan se li preguntava a Guardiola com estava el capità, la seva resposta sempre era "va fent", i els serveis mèdics tampoc en deien res. L'únic comunicat mèdic va ser el del 23 de gener, i ja està: "L'evolució de la lesió marcarà la seva disponibilitat per als propers partits". I va arribar un dia que els periodistes també van deixar de preguntar...

Retorn per als quatre clàssics

Però va arribar el 15 de maig, el dia abans del Madrid-Barça de Lliga al Bernabéu, el primer dels quatre clàssics seguits, i Carles Puyol va rebre l'alta mèdica per sorpresa de tothom. Arribaven els moments claus i el capità tornava a estar a punt. Després de 83 dies sense jugar un partit va ser titular a Madrid, però va pagar l'esforç i als 57 minuts es va haver de retirar per una estrebada muscular. Tres dies després era la final de la Copa del Rei i no la va jugar, però va tornar per als dos partits decisius de semifinals de la Lliga de Campions, també contra els blancs. Però després es va tornar a aturar per seguir-se recuperant, ja que mai va arribar a estar al 100% tot i tenir l'alta mèdica i intentar arribar a temps per jugar a Wembley. Però no va poder ser, només va jugar els últims minuts, i ara ha decidit que el calvari no pot continuar la temporada vinent i s'ha posat en mans del doctor Cugat.

stats