24/02/2012

L'inconvenient de néixer perico

2 min

Reconec que tinc una mica de vertigen. Des de la temporada 2004-05, la de l'inefable Iturralde, que no estàvem tan amunt arribant al març. I crec que el partit de demà serà determinant. No són només tres punts: és decidir si assumim el risc de l'ambició -inseparable del de la frustració- o ens conformem amb aquella cosina de la mediocritat anomenada tranquil·litat .

Com a teràpia, segueixo el consell de Cristian: xiular i mirar cap a un altre costat. No em falten temes: l'estranya exaltació nacional pels tres nous socis d'Òmnium, la indignitat de donar a Osvaldo el tracte que s'ha negat a tants exjugadors que sí que s'ho mereixien o el forat negre de la infermeria de l'Espanyol. Però la retirada de Gemma Mengual és una bona ocasió per reflexionar sobre la dificultats de compatibilitzar militància perica i fama. Mengual ha aconseguit un equilibri difícil: és un personatge que cau simpàtic sense renunciar als seus colors. És cert, però, que no entra en cap polèmica i que el fet que sigui perica es veu, amb un punt de masclisme, com un exotisme inofensiu.

Però molts altres famosos ho viuen des d'una certa clandestinitat. Això fa proliferar les llegendes urbanes sobre pericos ocults: els Gasol en són el millor exemple. No tinc ni idea si ho són o no. Però si se n'amaguen és per un doble motiu: perquè aquest país porta molt malament això de la diversitat esportiva i perquè els pericos no acceptem -i en això ens equivoquem- adscripcions light . I esclar, algú que depengui del favor popular, només pot ser de l'Espanyol si afegeix ràpidament que també té simpatia pel Barça i que admira molt el seu joc.

L'entorn de l'Espanyol busca pericos sota les pedres que ajudin a normalitzar-nos. Però aquesta mateixa cerca ja és una prova de l'anormalitat en què vivim. Perquè, a més a més, un cop els trobem, els volem irreductibles. En això ens comportem com totes les minories. Hem d'aprendre a viure i a respectar intensitats diverses de compromís.

Villacampa, Carles Flavià, els germans Jofresa, Eduard Fernández, Rudy, Ricky Rubio, José Corbacho. Criptopericos?, expericos?, pericos discrets?, pericos de llegenda urbana? Tant se val. Deixem-los tranquils i no exigim heroismes perquè no hi tenim cap dret. I perquè ningú com nosaltres sap com n'és de difícil i cansat això de ser perico.

stats