L’èxit del primer equip femení de futbol
Onze jugadores amb paràlisi cerebral d'entre els 11 i els 55 anys descobreixen el joc
“El futbol és integrador. No hi ha cap esport que faci més equip que el futbol”. Amb aquestes paraules, el president de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Pere Guardiola, donava el tret de sortida al primer equip femení de futbol amb paràlisi cerebral d’Espanya. Ha arrencat, de moment, amb un total d’onze jugadores que tenen entre 11 i 55 anys i fa “molta il·lusió” al president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC), Carles Muñoz: “Només cal veure la implicació amb què han començat les jugadores i que també tenen les seves famílies. Serà un èxit segur”. També compta amb la col·laboració de la Federació Internacional de Futbol per a Persones amb Lesió Cerebral (IFCPF).
Des del 17 de desembre, s’entrenen un cop al mes al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, però per a Alba Bizarro, una de les seves integrants, ja és com la seva “segona família”. L’Alba, de fet, ja sap què és formar part d’un equip de futbol, perquè fa unes quantes temporades que s’exercita a l’AE Badalonès en competicions regulars mixtes (on ella és una de les tres jugadores que juguen amb nois, com la Maria Agustí i la Marina Peña, del Racing Adiam Sedano). Ara busquen tornar a fer pinya en un nou vestidor íntegrament femení, on conviuran amb Cristina Pérez, Sandra Martín, Neus Álvarez i Susana Pérez (FECPC); Alba Mateos (AE Badalonès); Marova El Aabid (Escola Federativa Vic); Nina Puig (Escola Federativa Sant Martí), i Maria Roca (Escola Federativa Palol).
L’equip, que entrenen Júlia Catot i Sònia Noell, mestres i també jugadores de futbol al Santa Eugènia de Primera Catalana, té un repte a l’horitzó: els World Games -els jocs mundials per a esportistes amb paràlisi cerebral- que se celebraran a Sant Cugat del Vallès del 5 al 16 d’agost. “Serà una experiència molt bonica per a elles i per a nosaltres, és un repte engrescador i molt enriquidor”.
Recorden que el primer dia que es van trobar al CAR per fer el primer entrenament van conèixer una realitat que no s’havien trobat mai abans com a formadores. “Hi havia dues jugadores que ens necessitaven per poder estar dretes, però, esclar, has d’atendre també la resta del grup”, expliquen. Alguns familiars van donar un cop de mà, però ara que ja coneixen el grup poden planificar millor les tasques per adaptar-les als diferents nivells i aptituds de cada futbolista.
Hi ha diferents casos d’afectació, sobretot amb diplegies (paràlisi bilateral, que afecta parts simètriques del cos) i hemiplegies (que afecten la mobilitat d’una meitat lateral del cos, dreta o esquerra). “Són un gran estímul vital. El seu esforç és realment motivador”, apunta Àngels Solà, responsable tècnica del projecte, mentre sota pals es produeix una aturada magnífica de la Marina.
Una confusió delicada
A la pista físicament mana la Neus, la més veterana del grup i que ja ha participat en proves d’atletisme en altres projectes de la FECPC, i va donant instruccions a la Susana, una de les noies que segueix l’escolarització a un ritme curricular no adaptat. Des de la FECPC s’admet que “el terme paràlisi cerebral confon una mica sobre el que és la malaltia”, que en alguns casos té només afectacions motrius però en cap cas cognitives, “com la gent malentén”. “Altres jugadores sí que tenen més dificultats i s’han escolaritzat en centres d’educació especial”, matisa Solà. De fet, un dels objectius de la creació d’aquest equip femení de futbol és “crear oportunitats per als atletes amb lesions cerebrals perquè practiquin l’esport que estimen”, diu Muñoz. Des d’ara, totes les jugadores tenen l’opció de fer futbol, perquè, subratlla, “no és només un esport masculí”.
