Ningú l'esperava, però ell hi serà. Carles Puyol va entrar ahir miraculosament a la convocatòria i podria, fins i tot, jugar de titular al Bernabéu si a última hora Guardiola decideix arriscar amb el retorn del 5 culer.
Més enllà de quin és l'estat de forma del capità i de si viatja més per fer pinya que per jugar, la reaparició de Puyol desmunta tots els invents i tàctiques de la pissarra de Mourinho. I condiciona els de Guardiola. Que torni el capità justament contra el Reial Madrid suposa un canvi radical en el plantejament del partit, perquè minimitza part de les amenaces blanques al contraatac i part de les debilitats blaugranes a l'esquena de la defensa.
Sense Javier Mascherano, sancionat, Puyol és l'últim recurs ràpid i corrector que podria alinear Guardiola per contrarestar la velocitat i la verticalitat del Reial Madrid, que ahir va definir com "el millor equip del món jugant a l'espai", capaç de construir "des de Casillas un atac que acabi amb rematada en quatre o cinc segons i només tres tocs". És el risc que sempre corre el Barça per la seva aposta de futbol ofensiu i alegre. Contra el Madrid i contra tots els rivals. És la sort dels culers, que tenen l'escenari après, perquè se'l troben sempre en contra. L'altre factor decisiu serà Víctor Valdés, necessari jugant al límit de l'àrea, pendent de les cobertures, i que passa pel millor moment de forma de tota la temporada. Una garantia.
La gestió de les distàncies
Eusebio destacava ahir en declaracions a l'ARA que la parella de centrals que formen Piqué i Puyol és la que més bé gestiona les distàncies entre línies que es creen quan el Barça s'aboca a l'atac i decideix pressionar ben amunt. Són els dos jugadors que més bé entenen com han de moure's per mantenir l'equip sempre junt, guiar-lo en la pressió i tranquil·litzar-lo durant el replegament. I aquest vespre serà determinant no trencar-se i ser tot un. Si el Barça manté l'ordre, podrà seguir dominant el partit a través del joc posicional, un dels punts en què els culers són superiors a l'equip blanc, que sovint es parteix en dos.
Una de les coses que més obsessiona el tècnic portuguès és la capacitat de sorprendre el rival amb tàctiques que no espera, com també li passa a Guardiola. L'aposta del Barça, però, no té res d'imprevisible. El Madrid sap que els blaugranes sortiran a controlar la possessió i voldran atacar. És el segell Barça i no és negociable. Ni tan sols al Bernabéu.
Però, tot i saber que els laterals del Barça voldran ser profunds i ho seran; tot i saber que Messi baixarà a rebre al centre del camp i crearà un dilema als centrals blancs (seguir-lo? esperar-lo a la frontal?); tot i saber que el Barça mossegarà de seguida que perdi la pilota, Mourinho encara no sap com s'atura l'huracà blaugrana i només espera que no tinguin un bon dia i poder-los caçar desorganitzats en algun contraatac ferotge. Aquest és el camí blanc. Per això trastoca tant els plans la presència de Puyol. Perquè això Mourinho no ho tenia previst.
Jugar a despistar
El Barça també sap que només així els locals tindran opcions d'endur-se la victòria, però no sap si l'onze blanc serà el de l'1-4-2-3-1 més ofensiu, amb Cristiano i Di María per les bandes i Özil de llançador, o el del trivot de contenció al mig del camp, amb Lass, Khedira i Xabi Alonso. Aquesta versatilitat tàctica que des de Madrid es ven com a fruit de l'estratègia i no com a conseqüència del neguit estructural d'un equip perillós, sí, però descompost, incomoda Guardiola. "El Madrid té moltes variants, utilitzen diferents sistemes de joc i això t'obliga a ajustar-te durant el joc en funció del que fan", assegurava el de Santpedor en roda de premsa.
Amb tres clàssics més i, assumint que la Lliga està molt difícil, són pocs els que creuen que Mourinho no farà servir el partit d'avui per condicionar el de dimecres de Copa del Rei i els pròxims de Champions. L'aposta al Bernabéu podria ser la més ofensiva de totes, per dissimular futurs plantejaments més conservadors, i s'espera que juguin Marcelo i Cristiano com a estilets ofensius per l'esquerra, per on també correrà Alves al bàndol culer. Pendents d'aquella banda, els actors secundaris de l'altra podrien aparèixer per ser protagonistes. Com Puyol, de sorpresa.
