L’èpica de Nadal propicia una altra final per a la història

La cita, amb Roger Federer en un duel entre llegendes per esdevenir més llegendes

“Som probablement el seu fan número 1, és un competidor formidable”, deia Roger Federer de Rafel Nadal quan Jim Courier li preguntava pel rival de la final de demà (9.30 hores, Eurosport). Les paraules, com una premonició, varen anticipar una semifinal que tardarà temps a oblidar-se. Grigor Dimitrov, que a 25 anys havia arribat per segona vegada a la semifinal d’un Grand Slam, va demostrar que ja deixa de ser el jugador talentós que es perdia en la irregularitat i la fragilitat mental. Aquesta, oferint una versió madura, sòlida i intensa, va dur Nadal al límit en un matx de gairebé cinc hores i cinc sets (6-3, 5-7, 7-6, 6-7 i 6-4) que es va decidir amb aquella virtut tan inusual com distintiva dels campions enormes: l’èpica.

En el cas del manacorí, va ser escenificada en una mentalitat guanyadora que exerceix un doble paper: primer resisteix davant del millor joc del rival, quan potser no li queda una altra alternativa; i després pressiona i passa a l’atac. Només així s’entén el gir de guió en una situació crítica: cinquè set, 4-3 de Dimitrov i dues pilotes de trencament en contra. Nadal les salva totes dues i s’adjudica el servei pujant a la xarxa. Un signe de valentia elevat en el joc següent, quan a l’estil d’un botxí despietat signava el break que li permetia, amb 5-4, servir per al partit. El valerós búlgar, salvant dos punts de partit, encara va fer suar Nadal per segellar un formidable desenllaç per a un duel que hauria merescut guanyar qualsevol dels dos.

“És un privilegi, no ho esperàvem”

El mes d’octubre passat Nadal presentava la seva acadèmia i Federer va ser el convidat d’honor en la inauguració. Volien jugar un partit d’exhibició, però cap dels dos no estava en condicions. S’estaven recuperant de lesions i ni imaginaven que, mesos després, podrien ser protagonistes a Melbourne. Ni quan va començar el torneig ho pensaven, però així són els millors: a banda del tennis, tenen una predisposició especial quan competeixen en grans escenaris. I és que el suís tornarà, set anys més tard, a la final de l’Obert d’Austràlia, la sisena al país dels cangurs i la 28a de Grand Slam. Per al mallorquí, serà la quarta final a Melbourne, la 21a de Grand Slam. A més, serà la novena ocasió que dos dels millors jugadors de la història es toparan a la final, gairebé sis anys després de la darrera ocasió que ho feren (Roland Garros 2011). El balanç és favorable al manacorí, ja que suma sis victòries i només dues derrotes. Nadal també domina els antecedents globals: s’ha imposat en 23 ocasions i només ha perdut en 11.

“Déu meu, m’està matant”

Possiblement és una de les frases que millor defineix la rivalitat entre els dos tennistes. La va dir Federer fa vuit anys, el 2009, quan va perdre una històrica final davant Nadal. Va acabar plorant i consolat pel manacorí en l’entrega de premis.

Dolgut per la derrota, a la cerimònia d’entrega de trofeus, el suís no va poder contenir les llàgrimes i a mitjan discurs va dir la frase “God, it’s killing me” (Déu meu, m’està matant), abans de rompre a plorar i no poder continuar. Nadal, després de rebre la Copa, el va consolar: “Recorda que ets un gran campió. Ets un dels millors de la història i segur que batràs els Grand Slams de Sampras”.

I és que si el suís guanya, serà el primer jugador en l’era Open (1968) que aconsegueix cinc títols en tres Grand Slams diferents; si és el manacorí, serà el primer a guanyar-ne dos en tots quatre. Federer, per part seva, cercarà el 18è Gran després de quatre anys en blanc; Nadal que alçà el darrer a París el 2014, podria conquerir el quinzè i deixar enrere Sampras. Tot, xifres i registres que defineixen un patit entre llegendes que han decidit, alhora, no rendir-se.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF