Esports 04/04/2019

Leo Messi, un llegat més enllà del futbol

L’impacte del crac argentí també deixa empremta fora dels terrenys de joc i esdevé una icona cultural que fins i tot bateja una plaça a Berga

Adrià Corominas
4 min
Messi pintat en una cantonada al barri de Gràcia, a Barcelona.

Berga / Barcelona“Messi no és un jugador, és un geni”, deia fa poc Fabio Capello. L’entrenador italià, que no ha amagat mai la seva admiració pel crac blaugrana, va ser el primer tècnic que el va patir. Era el 24 d’agost de l’any 2005, en un Trofeu Joan Gamper contra el Juventus, on un Messi adolescent va meravellar tothom amb la seva primera pinzellada de màgia. Ningú sabia tot el que ens esperava. De fet, 14 anys després fa la sensació que encara no ho sabem. Com apunta Capello, el que fa Messi només està a l’abast d’un geni. Un geni que fa coses tan excepcionals dins del camp que desperta l’interès més enllà de la gespa. Un geni que inspira el poble. Un geni que ha esdevingut una icona cultural.

A Barcelona, la seva ciutat d’acollida, on fascina cada setmana els aficionats del Barça i del futbol en general, diferents grafiters han plasmat la seva cara pels carrers de la ciutat amb el número deu a l’esquena o amb l’aurèola de Déu sobre el cap. Una acció que s’escampa arreu del món. També a la seva Argentina natal, on té una estàtua al Paseo de la Gloria de Buenos Aires, on homenatgen els seus millors esportistes. Daniel Pacitti, un prestigiós compositor argentí, ha creat un concert de música clàssica per a violoncel i orquestra en honor al futbolista blaugrana. Una associació argentina li ha compost un tango i diversos grups musicals li han dedicat cançons de rock. Alguns poetes s’han inspirat en ell per escriure, el Cirque du Soleil farà un espectacle al voltant de la seva figura i serà, per sempre, el primer futbolista de la història que ocuparà la portada de la prestigiosa revista Time.

Una plaça amb el seu nom

I la col·lecció de gestes del blaugrana continua augmentant cada dia que passa. Des de finals d’any, l’astre argentí ja té una plaça amb el seu nom. I, contràriament al que podríem esperar, no la trobem a l’Argentina, el bressol de la passió futbolística, on sí que té un parell de carrers, sinó a la localitat catalana de Berga.

La plaça en qüestió va aparèixer fa uns anys, després d’una remodelació de la zona, i es va convertir en una mena de planta baixa d’una altra plaça superior a la qual s’uneix per un carrer lateral. Tot el que podem trobar en aquesta petita parcel·la, d’uns 10 metres quadrats de superfície, es redueix a un fanal negre d’il·luminació més aviat reduïda i un banc metàl·lic de color gris on s’hi pot llegir el nom del 10 del Barça, escrit amb esprai negre.

Ara fa cinc anys, un grup d’amics s’hi va reunir la nit de Nadal per fer-hi la primera copa. Es van adonar, però, que era realment difícil establir-ho com a punt de trobada perquè no hi havia cap placa amb el nom d’aquell racó, com sí que passa a la resta de places i carrers de la ciutat. Segons l’Ajuntament, “forma part del mateix carrer”, però és evident que té l’estructura d’una plaça i es fa difícil referir-t’hi amb la terminologia que té oficialment.

Davant la falta de nom i del fet que l’única inscripció que hi ha és la pintada amb el nom del crac de Rosario, van decidir batejar-la popularment com a plaça Leo Messi. Amb els anys, i descobrint-se admiradors del que consideren “el millor jugador de la història”, aquella trobada nadalenca s’ha convertit en tradició. “Tothom sap que la nit de Nadal quedem a la plaça Leo Messi”, ens explica el Joan S., un dels protagonistes. Aquest any van decidir anar més enllà i posar fi al problema, i la mateixa nit de Nadal van col·locar-hi una placa de marbre per fer oficial el bateig popular. Van buscar diferents opcions per fer-ho, fins que, finalment, van parlar amb un amic marbrista, soci del Barça, que es va oferir altruistament a col·laborar-hi reutilitzant una làpida vella. Aquest cop, canviant el clàssic “Descansi en pau” per “Plaça Leo Messi”.

A les dues de la nit, i davant d’unes 30 persones, “totes amics i coneguts que van fer córrer la veu”, expliquen, es va fer la inauguració oficial de la placa. al descobrir-la -“Es va retirar una bufanda que la tapava”-, quatre aplaudiments, un parell de càntics i moltes fotos van donar pas al ritual de cada any, aquest cop ja en una plaça amb nom.

La nit de Nadal és l’únic dia de l’any que aquesta colla de joves visiten la plaça, però el Guillem B., un altre dels protagonistes, ens explica que a partir d’ara “la idea és anar-hi cada cop que el Barça guanyi alguna cosa”. El punt de trobada dels barcelonistes de la capital del Berguedà ha sigut sempre davant de la Penya Blaugrana, però “ara ja no hi va gairebé ningú perquè estem mal acostumats”, pensa el Joan. “Si no és una Copa d’Europa, ja no celebrem res”, afegeix. “Sap greu, però és així”, apunta el Guillem.

Un fet insòlit amb futur incert

Com que és una iniciativa popular sense cap efecte legal, hi ha dubtes al voltant de la continuïtat de la placa. Des de l’Ajuntament ens expliquen que estan mirant de tirar endavant “un reglament de nomenclàtor per a canvis de noms de carrers com en aquest cas”, i deixen en suspens la nova denominació de la zona. Però tant el Joan com el Guillem tenen la sensació que passarà bastant desapercebuda i que, per tant, no generarà cap problema. “És un lloc poc freqüentat. El seu anonimat ho salvarà”, diu el Joan, mentre que el Guillem, fent que sí amb el cap, creu que “no s’ha fet res que molesti a ningú” i que, per tant, res fa indicar que algú hagi de treure la placa. L’única cosa clara és que, passi el que passi, l’argentí passarà a la història per les seves excepcionalitats, tant dins com fora del camp. Mentrestant, i ara que la plaça ja és una realitat, el somni d’aquests berguedans és que algun dia la visiti Messi en persona, “en un dels seus viatges cap a la casa que té a la Cerdanya”.

stats