BARÇA
Misc 20/04/2019

Lenglet i Jordi Alba també volen la Lliga (2-1)

El Barça supera la Reial Societat i se situa a només dos triomfs de guanyar la competició

i
Albert Nadal
4 min
Lenglet i Jordi Alba també volen la Lliga (2-1)

BarcelonaEl Camp Nou no és un escenari propici per a la Reial Societat, que des del 1991 no sap què és marxar-ne amb els tres punts. Ahir van tornar a caure al temple blaugrana, malgrat fer-ho bé, malgrat discutir-li al Barça, per moments, el domini del joc. Però Clément Lenglet i Jordi Alba van dir que també volen la Lliga amb dos gols quan més els necessitava el seu equip (2-1). Només dues victòries separen el conjunt d’Ernesto Valverde del vuitè títol de Lliga dels últims onze.

La Reial Societat es va trobar còmoda al principi del partit, en un dia fred i ventós a Barcelona, més típic de Sant Sebastià que no pas de la capital catalana. A la banda, el seu entrenador, Imanol Alguacil, l’apagafocs del conjunt donostiarra les últimes temporades, demanava calma i toc al seu equip, també amb gust pel futbol combinatori (és el sisè conjunt amb una mitjana de possessió més alta de la Lliga). A Alguacil li interessava que no passés res, mentre que el Barça, malgrat no perdre l’ordre, només inquietava amb fogonades de Messi, tot i el retorn de Dembélé a l’onze.

Quan els partits s’encallen, sovint és Messi qui apareix. De fet, l’argentí sempre apareix en un Barça el relat del qual comença i s’acaba en el futbol de l’argentí. Amb Rakitic de timoner mentre Busquets, un jugador que fa més de 10 anys que és indiscutible, descansava, els blaugranes xocaven amb el plantejament de la Reial Societat. Zubeldia, fals migcampista, s’aparellava amb Suárez quan els blaugranes atacaven i així transformava una defensa aparentment de quatre en una de cinc, la nova moda del futbol. Com la dels jugadors que s’estiren a terra, darrere la barrera, per defensar els llançaments de falta de Messi. L’argentí marca tendències al seu equip i als rivals.

Mentre el Barça trobava a faltar Busquets i les passades finals a la zona transcendent del camp no arribaven ni per part d’Arthur ni d’Arturo Vidal, la Reial va trobar una escletxa en una desmarcada de Juamni en què Ter Stegen, el porter que tots voldríem ser, es va haver de lluir. El Barça hi va respondre immediatament amb una centrada a l’àrea petita de Jordi Alba que Elustondo, providencial, va arrabassar a Suárez. Partit impecable de Jordi Alba, que uns minuts abans havia evidenciat la falta de sang en la pressió dels seus companys en alguns moments: els demanava pressionar més amunt i sobretot amb més intensitat.

La pilota aturada desencalla el partit

L’esforç de la Champions pesava al Barça, en què, faltat d’idees clares en atac, els únics recursos passaven per les genialitats de Messi o les pujades de Jordi Alba buscant Luis Suárez. Quan semblava que els primers 45 minuts moririen amb el marcador a zero, va arribar una rematada de cap de Clément Lenglet a les portes del descans. Dembélé, que havia anat de més a menys, va servir un córner i, amb una rematada clínica, imposant-se al primer pal, en una jugada tan clàssica com prolífica, Lenglet va confirmar que ha arribat al Barça per conquistar el cor de l’afició en una posició tan complexa com és la de central. Ja no només defensa bé, sinó que també fa gols quan el seu equip ho necessita. Ahir es va estrenar a la Lliga amb el conjunt blaugrana. Era la seva segona diana al Barça. La primera l’havia fet a la Copa, contra la Cultural Lleonesa, també en un partit encallat.

El gol del central francès del Barça va obligar la Reial a fer un pas endavant a la segona part i per tant a obrir espais al darrere, un escenari en què el conjunt blaugrana va ensumar la sang. Però els bascos tenen fama de no rendir-se aviat i van provocar dos ensurts a l’àrea blaugrana, fet que va dibuixar un escenari de partit que no agradava a Valverde. L’assenyalat en aquest context va ser Arthur, ja que a l’hora de partit (com gairebé sempre) el tècnic blaugrana el va canviar per fer entrar Busquets.

Mentre que el Barça recuperava la seva brúixola amb l’entrada del migcampista de Badia, la Reial perdia, per lesió, un dels seus millors jugadors: Zubeldia. Durant uns moments semblava que als bascos els tremolaven les cames; en canvi, els blaugranes cada cop estaven més agressius en la pressió. Però Juanmi, en la segona escletxa que va trobar, no va fallar després de rebre una passada filtrada deliciosa de Mikel Merino a l’esquena de Piqué.

El Camp Nou, però, és un feu molt difícil de conquistar, sobretot per a la Reial Societat. Jordi Alba, demostrant que els laterals poden ser determinants en el joc, va aparèixer per la banda esquerra, la seva, una banda que al Camp Nou s’hauria de batejar amb el seu nom, per tornar a donar el domini del marcador al Barça amb una rematada creuada amb la cama dreta, la menys hàbil. La Reial Societat no va abaixar els braços, però va acabar sent una nova víctima del futur campió de la Lliga Santander.

stats