BARÇA

Luis Suárez retroba l’encert entre badalls

El Barça més mundà goleja sense engrescar a Leganés, segueix amb unes estadístiques immillorables i ja té 10 punts d’avantatge sobre el Madrid i l’Atlètic

Messi, felicitant Suárez / EFE

Quan el Barça, el líder, passava a pocs quilòmetres del Wanda Metropolitano, començava un derbi de Madrid que evidenciaria que els dos equips grans de la capital espanyola no passen pel seu millor moment. Camí de l’aeroport viatjava ja un Barça que havia guanyat a Leganés, jugant amb mandra, amb lleganyes als ulls. El líder va limitar-se a fer la feina en un triomf de mínims (0-3) que, sumat al derbi del Metropolitano, dibuixa un escenari difícil de millorar, amb els homes de Zidane i Simeone lluny, a 10 punts. No va ser un bon partit, però va ser un botí magnífic per a una jornada de dissabte que no invitava a la gresca. Un horari ideal per endormiscar-se al sofà, un rival que va apostar per un ritme baix per sobreviure i les cames dels jugadors cansades després de viatges amb les seleccions. El resultat va ser un partit que ràpidament serà oblidat, malgrat que va servir per trencar la sequera golejadora de Suárez, saber que Piqué no serà a Mestalla per sanció i reforçar el liderat d’un equip amb estadístiques immaculades.

Però va ser un altre partit rutinari, d’aquells en què l’espectador desconnecta, ja que l’ensopiment ocupa el lloc que altres dies és per a la màgia. Va ser un partit amb poc Messi, i quan el nom de Messi no s’invoca, el futbol es converteix en un joc poc important, i no pas en un espectacle gairebé artístic. Valverde va repetir la fórmula del partit contra el Sevilla, amb un Alcácer prou encertat jugant de titular. Amb el mig del camp de les grans ocasions i Semedo, fluixot, al lateral, a diferència del partit contra els andalusos, el resultat va ser un primer temps de badalls, amb moltes pilotes perdudes, ritme baix i poques accions de mèrit. Messi, ofegat al mig d’una defensa molt poblada, va tocar ben poques pilotes. Sota el sol de Madrid el temps passava lent, fins que va arribar un primer gol provocat per una centrada dolenta d’Alcácer que Cuéllar no va atrapar i que va deixar en safata al més llest de la classe, Suárez. El gol no feia justícia al joc d’un Barça indolent, amb circulació de pilota molt baixa. Però Suárez ho aprofitava per trencar una sequera de més de 400 minuts sense marcar, allunyant fantasmes i debats i confirmant que aquest Barça, a hores d’ara, mana sobretot a les àrees. “El futbol es basa a dominar el joc a les àrees, que és on es decideixen les coses. Els rivals ens coneixen, però tenim jugadors resolutius. El joc es concreta a les àrees, on nosaltres tenim Luis Suárez i Ter Stegen. No hem estat brillants, però hem marcat tres gols. Hem d’entendre les dificultats que presenten alguns partits”, es defensava Valverde.

De fet, el Leganés va xutar més que no pas el Barça, amb algunes contres encertades de Szymanowski i Gabriel. El Leganés és un reflex de la seva ciutat: equip treballador, solidari, conscient que és modest. No pretén ser el que no pot ser, i juga a la defensiva, aprofitant les errades rivals per intentar fer gols. I els madrilenys van tenir dues o tres ocasions, amb Amrabat forçant la groga -discutible- a Piqué ja abans del descans. Valverde, malgrat tenir Mascherano lesionat i Umtiti i Piqué a una groga de la sanció, va sortir amb la parella de centrals de gala. I Piqué va veure la groga que el deixarà sense jugar en un estadi tan exigent com és Mestalla.

Suárez, recuperat

Després del descans el Leganés va atrevir-se més, amb el canvi de Beauvue -que va perdonar un gol clar- per Eraso, però va perdonar quan va trepitjar àrea rival i també va ser castigat per les mans de mantega de Cuéllar, que, en la jugada del 0-2, de nou de Suárez i de nou amb participació d’Alcácer, tampoc va atrapar la pilota. En els moments clau, Suárez va donar vida a un Barça lent. Tan lent, que Valverde havia fet un doble canvi amb l’entrada d’Aleix Vidal per Semedo i de Paulinho per Iniesta. Una substitució que va provocar el canvi de banda d’Alcácer. I en la primera jugada per l’esquerra havia arribat el 0-2. Detalls que marquen partits, que creen tendència.

El partit de Butarque va certificar que el Barça, ara mateix, té el vent a favor i que sempre que tira una moneda a l’aire li surt cara. No va jugar bé, però va colpejar quan el Leganés va fallar, amb Paulinho fent el 0-3 en els últims minuts. I aquest Barça, com deia Valverde, no demanarà perdó per aprofitar errades o guanyar sense brillar. Els resultats són perfectes, el joc menys. Però ser autocrític des del liderat sempre és més còmode que fer-ho enfonsat. El projecte segueix avançant just abans de dos partits convertits en exàmens de primer nivell. Primer, a Torí, l’escenari de la derrota que va deixar l’equip sense somni europeu la temporada passada. I després, sense Piqué, contra un València convertit en el principal rival a la Lliga, ara mateix. El rival d’un líder que treu bones notes als exàmens, tot i que no sempre estudia tal com caldria.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF