OLIMPISME
Misc 04/02/2018

L’atemptat que gairebé acaba amb uns Jocs

Just abans dels Jocs de Seül del 1988, Corea del Nord va posar una bomba en un avió del seu veí del sud

i
Toni Padilla
3 min
L’atemptat que gairebé acaba amb uns Jocs

BarcelonaA la Vila Olímpica de Gangneung, la ciutat que serà escenari d’algunes proves dels Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang, la bandera de Corea del Nord es pot veure just a fora del pavelló 804. La Vila, estrenada divendres, just una setmana abans de la inauguració dels Jocs, viu unes mesures de seguretat extraordinàries per la presència d’alguns dels 22 representants de Corea del Nord. Malgrat que tot just dos esportistes d’aquest estat es van classificar per als Jocs, una invitació del Comitè Olímpic Internacional ha permès ampliar la representació, en un gest de bona voluntat ara que Corea del Sud, per primer cop des de l’any 1988, és seu d’una cita olímpica.

Les dues Corees oficialment segueixen guerra, i la bandera del Nord és il·legal al Sud, tot i que les normes olímpiques converteixen l’estadi i la Vila en un terreny neutral on sí que pot mostrar-se la bandera de qualsevol país reconegut internacionalment. A les portes de la Vila Olímpica s’hi han manifestat aquests dies grups nacionalistes del sud i també una representació de familiars de les víctimes del vol 858 de Korean Air, un vol entre Bagdad i Seül que el novembre del 1987 va explotar quan sobrevolava espai aeri de Tailàndia. Aquella explosió, un atemptat dels serveis secrets nord-coreans, va estar a punt de provocar el retorn del conflicte bèl·lic, i va fer témer al Comitè Olímpic Internacional per la possibilitat de suspensió dels Jocs Olímpics d’Estiu de Seül del 1988.

“La meva missió era fer mal per aconseguir demostrar que no hi havia prou seguretat a Corea del Sud i convertir el seus Jocs en un fracàs. El govern del Nord volia que els comitès olímpics d’altres estats tinguessin por i no enviessin ningú a Seül”, explica a la seva autobiografia Kim Hyon-hui, una espia que va participar en l’atemptat, que va costar la vida a 115 persones. Aquests dies, Hyon-hui ha recordat que tot gest per la pau serà benvingut, però que té por “d’un nou gest violent del Nord, ja que mai es pot saber quan volen caminar cap a la pau de veritat”.

Kim Hyon-hui, filla d’un diplomàtic comunista que va viure uns anys a Cuba, cursava estudis d’actriu quan va ser reclutada pels serveis secrets del seu país. Després de ser entrenada, ella i un altre agent, Kim Sung-il, van fingir ser matrimoni i amb passaports japonesos falsos van agafar un munt d’avions -van passar per Moscou, Budapest, Viena, Belgrad i Bagdad- abans de poder facturar unes maletes amb els explosius. Els espies, però, van ser enxampats quan intentaven pujar en un vol cap a Bahrain i Sung-il va aconseguir suïcidar-se amb verí. Ella ho va intentar, però els metges li van salvar la vida i va ser enviada a Seül, on va admetre la culpabilitat i va ser condemnada a mort. El llavors president de Corea del Sud, Roh Tae-woo, va optar per donar-li l’indult a canvi que col·laborés amb ells, i en un gir de guió Kim Hyon-Hui va casar-se amb l’agent de seguretat que la vigilava, amb qui ha tingut dos fills. A les seves memòries, Kim Hyon-hui explica que les ordres d’atemptar contra aquell vol les havia donat personalment el llavors president del Nord, Kim Il-sung, fet que el Nord ha negat.

“La millor garantia de seguretat és tenir representació de Corea del Nord als Jocs. El 1988 el Nord va boicotejar els Jocs. El Nord sempre ha utilitzat l’esport per intentar mostrar una imatge guanyadora, tot i que malgrat ser un país molt fred ha guanyat poc en els Jocs d’Hivern”, diu l’analista Christopher Green, que defineix com “un gran èxit” el fet que les dues Corees desfilin divendres juntes sota la bandera d’una Corea unida a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d’Hivern que se celebraran entre el 9 i el 25 de febrer. Els familiars del vol 858, però, s’hi han manifestat en contra. La ferida no s’ha tancat.

stats