Publicitat
Publicitat

Laporta, el TCE i el pacte de no-agressió

Dos directius actuals van reunir-se el 2003 en secret amb el Tribunal Català de l'Esport

Aquell mes de juny del 2003 va ser molt mogut en l'entorn Barça. Hi va haver molt debat sobre quina havia de ser la data de les eleccions, i al final tothom va estar d'acord que el 15 de juny era el millor dia, tot i que en un primer moment estaven fixades per al 22. Aquests set dies de diferència, aparentment insignificants, són els que han acabat provocant l'embolic judicial majúscul en què està immers el club. El 2006 un jutge va obligar Joan Laporta a convocar eleccions perquè considerava que si havia pres possessió del càrrec de president del Barça el 22 de juny del 2003 els vuit dies que havien passat fins a l'1 de juliol comptaven com un exercici sencer. Laporta sempre va defensar que això no era així, però el que no pot dir és que el 2003, abans de prendre possessió, no l'haguessin advertit de les conseqüències que tindria.

De fet, Laporta ja sabia que alguna cosa li podria passar, i va tenir una reunió secreta, abans del 22 de juny, amb membres del Tribunal Català de l'Esport (TCE) per proposar-los un pacte de no-agressió si decidien saltar-se els estatuts i prendre possessió 15 dies després de les eleccions, l'1 de juliol. Aquella reunió va ser un dinar, però no en un restaurant, sinó en una sala de la seu d'una institució, i hi van participar sis persones. Tres eren de la candidatura de Joan Laporta -ell no hi va anar- i les altres tres eren membres del Tribunal. Un dels membres del TCE era Josep Domingo Valls, que el 2003 només n'era vocal -el 2004 va passar a ser-ne el president-, i dels altres dos, un era un catedràtic que havia fet un dictamen favorable a la tesi de Laporta, que afirmava aquells 8 dies no valien per un any.

Quasi deu anys després, Josep Domingo Valls ha confirmat a l'ARA que aquesta reunió es va produir, i que dels tres membres de la candidatura de Laporta que hi eren presents, dos són ara directius de la junta de Sandro Rosell, sense voler precisar més. Els que compleixen aquests requisits són Rosell mateix, Jordi Moix, Josep Maria Bartomeu, Jordi Monés i Toni Freixa. Valls assegura que des del TCE mai van acceptar la proposta que els feien des de la candidatura de Laporta, els van advertir seriosament de què passaria si ho feien i els van recordar que el 2006 haurien de tornar a convocar eleccions. Valls era el president del TCE el 2006, quan Laporta es va negar a convocar els comicis abans del 30 de juny. De fet, un excol·laborador seu explica que va dir: "Pels meus collons que no les convoco". Un soci ho va denunciar, un jutge va obligar Laporta a convocar eleccions i quatre socis més van demanar al TCE que inhabilités Laporta. Valls recorda a l'ARA que va rebre moltes pressions polítiques d'altes instàncies de la Generalitat (manava el tripartit) i que al final va decidir no inhabilitar Laporta i els seus directius perquè no havia sigut "una falta greu". "Ara me'n penedeixo", admet set anys després Valls, que ja està desvinculat del TCE i té un bufet d'advocats propi.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF