28/06/2013

L'any rodó de Jordi Alba, el petit velocista esquerrà

4 min

BarcelonaCavalca la banda esquerra amb una energia fresca, amb una confiança jove i irreverent. Fuig dels rivals amb un canvi de ritme sec i llarg, amb un moviment senzill i recte cap endavant. La verticalitat ferotge i ràpida de Jordi Alba és un tresor del qual, des de fa un any, es beneficia el Barça i, des de fa dos, la selecció espanyola, que ahir va certificar el seu pas a la final de la Copa Confederacions després de vèncer Itàlia a les semifinals. El combinat de Vicente del Bosque s'enfrontarà dilluns a partir de les 00 h al Brasil, que dimecres va desfer-se de l'Uruguai.

Coincidir amb Neymar

Serà una final que permetrà imaginar la parella que està cridada a ser determinant al Barça aquest pròxim curs 2013/14: la que formaran Jordi Alba i el nou fitxatge culer, Neymar. El lateral esquerre coincidirà a Rio de Janeiro amb el seu futur company de vestidor, tot i que l'haurà de veure des de l'altra banda del camp, perquè l'ex del Santos també es mou pel costat esquerre del seu equip.

No hi haurà duels directes entre els dos perquè els separaran 70 metres. Però les combinacions que Neymar faci amb Marcelo amb la canarinha seran una mostra del que pot fer la seva connexió amb Jordi Alba al Barça, de la mateixa manera que les aparicions exteriors del català a la roja acompanyant el joc per dins d'Iniesta, seran un aperitiu del que s'intueix que es veurà al Camp Nou a partir de l'agost entre ells i Neymar.

La final de dilluns, a més, permetrà a Jordi Alba tancar un any rodó. I intens. Tal dia com avui d'ara fa un any, el Barça tancava l'acord amb el València per fitxar-lo per cinc temporades i 14 milions d'euros. Va ser la primera incorporació del nou Barça de Tito Vilanova i va ser una de les peces claus de la temporada blaugrana, especialment en l'últim trimestre del 2012.

"Està en el millor context"

Si l'Eurocopa de l'any passat va ser l'aparador definitiu que va catapultar Jordi Alba a la primera línia futbolística, la Copa Confederacions està consolidant el jugador com un dels millors laterals esquerre del món. "Està a un nivell estratosfèric. Té un potencial enorme i té convenciment. A més, al Barça i a la selecció ha trobat el millor context per acabar d'esclatar", explica a l'ARA César Ferrando, que el va entrenar al Nàstic la temporada 2008-09.

A Tarragona expliquen que va ser el tècnic de Tavernes de la Valldigna, amb alguna suplència estratègica, qui va acabar de fer-lo madurar. "Mai vaig haver-li de cridar l'atenció ni vaig tenir cap problema amb ell, sempre tenia una actitud molt bona en els entrenaments -aclareix-. Però és cert que vaig ajudar-lo a entrar al món professional i a fer un salt que no és fàcil quan vens de juvenils".

El lateral, que aleshores competia a l'extrem esquerre amb Jandro -una de les estrelles del Girona-, va arrencar molt fort l'any i ja va deixar detalls de la seva privilegiada condició física a la pretemporada, amb regats al més pur estil Tello. Després de perdre la continuïtat al gener, va acabar la temporada sent un fix a l'onze inicial. Aquell any va participar en 35 partits i va acumular 2.139 minuts. Va marcar quatre gols.

Amb 19 anys, Jordi Alba ja era el jugador alegre i descarat que és ara. Ja era atrevit i ambiciós. "I tenia moltes ganes d'aprendre i millorar, i un entorn familiar que l'ha ajudat molt a créixer", apunta Ferrando, que destaca l'habilitat de Jordi Alba de deixar-se aconsellar pels veterans de la plantilla, com Alejandro Campano o Moisés García.

La seva temporada va ser tan "extraordinària" que el València, que l'havia cedit una temporada al Nàstic, el va repescar i, sota les ordres d'Unai Emery va venir el seu reciclatge al lateral que és ara. "Des del darrere aporta moltíssim a l'atac del seu equip i això en un equip com el Barça és perfecte. Un lateral defensiu no hi tindria cabuda. I a ell li sobra qualitat per participar en el joc ofensiu", comenta Ferrando.

Al Barça, la competència amb Dani Alves l'ha obligat a censurar-se alguna incursió a l'atac que, amb la selecció espanyola, no es limita perquè és Arbeloa qui assumeix un rol més defensiu a l'equip. Però, com ja es va veure en el tram inicial de la temporada passada, el seu estat de forma -més l'arribada de Neymar- pot decantar el pes ofensiu de l'equip cap a l'esquerra. Dilluns en la final de la Copa Confederacions serà interessant veure dos velocistes com Alba i Alves fent de la banda una autopista.

345 dies sense parar

L'eclosió de Jordi Alba ha estat tan gran que ha acabat sent imprescindible a tots els equips en els últims dos anys. L'últim, a més, l'ha tingut 345 dies en actiu.

Després d'un any complet al València, va jugar l'Eurocopa amb la selecció espanyola. Guanyada la final l'1 de juliol contra Itàlia, va desconnectar dues setmanes abans de concentrar-se amb el combinat olímpic per participar als Jocs de Londres des del 26 fins a l'1 d'agost. Tito Vilanova li va deixar uns dies de descans però ja va concentrar-se el 8 d'agost amb el Barça per fer pretemporada. I no ha parat des de llavors, empalmant temporada amb la preparació d'una Copa Confederacions que jugarà fins l'últim partit.

stats